Anna Alarcón

Anna Alarcón
	; (2020)
Biografia
Naixement	1980 (43/44 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	actriu

Anna Alarcón (Barcelona, 7 de desembre de 1980) és una actriu catalana de televisió, cinema i teatre.

Trajectòria

Anna Alarcón neix a Barcelona, de ben petita inicia els estudis de teatre al Col·legi de teatre i posteriorment a l'Institut del Teatre, paral·lelament estudia dansa amb Mercedes Boronat. Compagina els estudis de teatre a l'Institut amb la gira de l'espectacle Wit dirigit per Lluís Pasqual.

Porta més de vint anys treballant a teatres de tot Espanya i combinant els escenaris amb el cine i la televisió. Al llarg de la seva carrera ha protagonitzat una trentena de muntatges teatrals a les ordres de prestigiosos directors com Pau Miró, Iván Morales, Josep Maria Pou o Ramon Simó. Amb L'Iván Morales i el Xavi Sáez va crear la companyia de teatre Prisamata, van estar durant set anys girant amb l'obra de teatre Sé de un lugar^[1] per teatres de tot Espanya i Llatinoamèrica.

L’any 2015 va protagonitzar el monòleg Psicosis de las 4.48^[2] de Sarah Kane amb el que va obtenir diferents premis i nominacions, realitzant una llarga gira per Espanya i l'Amèrica Llatina.

Paral·lelament a la seva carrera teatral ha participat en nombroses sèries i pel·lícules. Va començar en sèries de TV3 com La Riera o Nit i dia i més endavant va formar part de la sèrie El inocente de Netflix, juntament amb Mario Casas o Alejandra Jiménez, Ser o no ser^[3] de Playz i Bienvenidos a Edén també de Netflix.

Va debutar com a protagonista al cinema^[4] de la mà de David Trueba a la pel·lícula A este lado del mundo i a L'ofrena juntament amb Verònica Echegui i Àlex Brendemühl dirigits per Ventura Durall amb la que va obtenir una nominació als Premis Gaudí com actriu protagonista.

Filmografia

2011: Insensibles, de Juan Carlos Medina
2013: La otra frontera, d'André Cruz Shiraiwa
2017: El vent és això, de Pere Vilà
2019: La hija de un ladrón, de Belén Funes
2020: La vampira de Barcelona, de Lluís Danés
2020: A este lado del mundo, de David Trueba
2020: L'ofrena, de Ventura Durall
2022: La niña de la comunión, de Víctor García

Televisió

2007: Automàtics, de Javier Daulte (TV3)
2009: La otra ciudad, de Sílvia Quer (La 1 i TV3)
2009: Ull per ull, de Mar Targarona (La 1 i TV3)
2010-2016: La Riera (TV3)
2016-2017: Nit i dia, de Manuel Huerga i Oriol Paulo (TV3)
2018: Félix, de Cesc Gay (Movistar Plus+)
2021: El inocente, d'Oriol Paulo (Netflix)
2022: Ser o no ser, de Coral Cruz (RTVE Play)
2022: Bienvenidos a Edén (2022), (Netflix)
2022: Sis nits d'agost, de Ventura Durall (TV3)

Teatre^{[cal citació]}

2000: Em dic Elsa Schneider, de Sergi Belbel
2002-2003: Somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare
2003-2006: Wit, de Margaret Edson
2004: Happy hour, de Pau Miró
2005: Ningú pensa dir res, de Josep Maria Miró
2006: Somriure d'elefant, de Pau Miró
2007: Passat el riu, de Joe DiPietro
2007: En conserva, de Marta Buchaca
2007-2008: Hedda Gabler, d'Henrik Ibsen
2008: Búfals, de Pau Miró
2008: Puputyttö, de Saara Turunen
2009: Girafes, de Pau Miró
2009: Lleons, de Pau Miró
2010: Home-natja, de Jordi Oriol
2011: Huis clos, de Jean-Paul Sartre
2011-2013: Imatges gelades, d'Alicia Gorina
2011-2013: Sé de un lugar, d'Iván Morales
2012: Litus, de Marta Buchaca
2014-2015: Prendre partit, de Ronald Harwood
2015-2021: Psicosis de las 4.48, de Sarah Kane
2016: Poder-Potere-Power, de Marta Buchaca, Marco Calvani i Neil LaBute
2016: La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra
2017: Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf
2018: Només una vegada, de Marta Buchaca
2019: In wonderland, d'Alicia Gorina
2020-2021: Una galaxia de luciérnagas, d'Aina Tur
2022: Macbeth, d'Eugen Ionescu
2024: Los guapos, de David Trueba^[5]

Guardons^{[cal citació]}

Nominacions

2021: Gaudí a la millor actriu protagonista per L'ofrena
2016: Butaca de teatre a la millor actriu protagonista per Psicosis de las 4.48

Premis

2021: Premi BBVA de teatre a la millor actriu protagonista per Una galaxia de luciérnagas
2016: Premi BBVA de teatre a la millor actriu protagonista per Psicosis de las 4.48
2010: Premi de cine Salento Finibus Terrae a la millor actriu pel curtmetratge 360°

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Alarcón

↑ «La palabra, el amor, el desencuentro». Sé de un lugar. PABLO CARUANA.
↑ «Crítica de «Psicosis de las 4.48» de Sarah Kane.». Carlos Herrera Carmona.
↑ «"Ser o no ser": serie naturalista y transformadora en Playz de RTVE». Cinemagavia.
↑ «Anna Alarcón: “Nada es lo que aparenta, hacemos lo que podemos”». .
↑ ACN, Eli Don / Martí Pernía /. «David Trueba: 'El judici està bé pels jutges, la humanitat ha de tenir comprensió'», 15-11-2024. [Consulta: 15 novembre 2024].

[1] «La palabra, el amor, el desencuentro». Sé de un lugar. PABLO CARUANA.

[2] «Crítica de «Psicosis de las 4.48» de Sarah Kane.». Carlos Herrera Carmona.

[3] «"Ser o no ser": serie naturalista y transformadora en Playz de RTVE». Cinemagavia.

[4] «Anna Alarcón: “Nada es lo que aparenta, hacemos lo que podemos”». .

[5] ACN, Eli Don / Martí Pernía /. «David Trueba: 'El judici està bé pels jutges, la humanitat ha de tenir comprensió'», 15-11-2024. [Consulta: 15 novembre 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]