Vés al contingut

Anna Gabriel i Sabaté

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Anna Gabriel i Sabaté
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Sallent (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidora de l'Ajuntament de Sallent
2003 – 2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaGinebra (2018–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, professora de dret públic, educadora social Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
2021Stop JJOO 2030
març 2019Manifest per un nou internacionalisme a Europa Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMaribel Sabaté Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
X: AnnaGaSabate Modifica el valor a Wikidata

Anna Gabriel i Sabaté (Sallent, 13 de setembre de 1975) és una educadora social, professora de dret i política catalana. Fou diputada al Parlament de Catalunya per la CUP des de setembre del 2015 fins a desembre del 2017. L'estiu de 2018 es va exiliar a Suïssa per tal d'eludir el sistema judicial espanyol en considerar que no tindria un judici just.[1] Actualment és membre del consell de redacció de la plataforma Sobiranies[2][3] i secretària regional a Ginebra del sindicat laboral suís Unia.[4] El 19 de juliol de 2022 tornà de l'exili, després de quatre anys i mig a Suïssa, i es presentà voluntàriament a Madrid, al Tribunal Suprem d'Espanya, per tornar el mateix dia a Suïssa, a l'espera de les citacions del jutge Pablo Llarena.[4]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Sallent, un municipi obrer amb important tradició anarquista i pertany a una família minera compromesa en la lluita social. El seu pare va emigrar des de Minas de Riotinto i va arribar a Sallent per treballar a la mina i la seva mare, nascuda a Sallent, prové d'una família minera de Múrcia i va militar al PSUC. El seu avi era de la CNT, igual que el seu besavi.[5]

Es va diplomar en educació social i després es va llicenciar en dret i va realitzar un màster en drets sociolaborals a la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat tècnica de la Direcció General d'Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Manresa i Gironella.

Activitat política

[modifica]

Va iniciar la militància política als 16 anys en l'àmbit local, a la Plataforma Antifeixista i l'Agrupament Roques Albes. Després d'estudiar educació social, va treballar en diferents ajuntaments i entitats com a educadora de carrer i va participar en la fundació de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.[6] Està afiliada a la Confederació General del Treball (CGT) i és membre d'Endavant i del col·lectiu Terra i Llibertat. Milita des de 2002 a la CUP, on defensa el feminisme com un dels pilars fonamentals de la formació, aposta per plans d'igualtat als municipals, a més d'un pla de xoc contra el feminicidi[7] i per la paritat.[8]

Fou portaveu de la campanya Independència per canviar-ho tot i regidora de l'Ajuntament de Sallent entre els anys 2003 i 2011. Es va presentar amb la CUP a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 com a número tres. Durant la legislatura 2012-2015 va treballar com a coordinadora del grup parlamentari de la CUP.[9] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ser candidata de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent després de ser escollida en primàries[8] i elegida diputada per Barcelona.

La tardor de 2017 va publicar amb David Fernàndez August Gil Matamala: Al principi de tot hi ha la guerra a Sembra Llibres.[10] L'estiu d'aquell mateix any participà en la redacció del llibre Referèndum 2017: la clau que obre el pany escrivint el capítol «Què és rendir-se? No ho sabem, nosaltres som dones».[11]

Exili a Suïssa

[modifica]

El febrer de 2018 fou cridada a declarar pel Tribunal Suprem d'Espanya en referència al referèndum d'independència de 2017.[12] L'exdiputada es va traslladar després a Suïssa assegurant que no aniria al Tribunal Suprem perquè segons ella a Espanya no tindria un judici just.[1] Un representant de l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa digué que Suïssa no col·laboraria en cas d'ordre d'extradició.[13]

A la fi de juny de 2018 Anna Gabriel va aconseguir el permís de residència a Suïssa per 5 anys. Això li va permetre poder cercar feina al país. Durant la primavera de 2018 va col·laborar amb entitats, es posà a estudiar anglès, i després començà un doctorat a la universitat de Ginebra, ciutat on viu ara.[14]

Gabriel participa des de Suïssa en un acte de la CUP-G per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.

També des del 2019 treballa en un bufet d'advocats laboralistes.[15]

El 21 de març de 2018 el magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir rebaixar l'acusació i processar Anna Gabriel per desobediència (art. 410 del Codi Penal espanyol),[16] delicte que no comporta penes de presó.[17]

Tot i mantenir-se les acusacions, el 25 d'octubre de 2018 s'anunciava l'obertura del judici oral per a 12 dels considerats líders, però no pas per als que es trobaven fora de l'estat espanyol, entre els quals Anna Gabriel. Com a conseqüència, no fou condemnada in absentia.[18]

L'octubre de 2020 a través del seu advocat, Benet Salellas, i del seu grup de suport, s'anunciava que s'havia desestimat per part del jutge Pablo Llarena la petició de traslladar la causa a un jutjat d'instrucció ordinari. Per tant, mantenint la seva situació de rebel·lia processal i subjecte a una ordre de detenció vigent.[19]

El juliol de 2021 feia la seva primera aparició fora de Suïssa en la celebració del seixanta aniversari d'Òmnium Cultural a Elna.[20] Quatre anys després de l'inici del seu exili, el 18 de febrer de 2022, centenars de persones es van manifestar al barri de Gràcia de Barcelona per reclamar el seu retorn sense represàlies.[21]

Retorn de l'exili i arxivament

[modifica]

El 19 de juliol de 2022 tornà de l'exili, després de quatre anys i mig a Suïssa, i es presentà voluntàriament a Madrid, al Tribunal Suprem d'Espanya, per tornar el mateix dia a Suïssa amb llibertat provisional, a l'espera de les citacions del jutge Pablo Llarena.[4][22] Va tornar a comparèixer davant el Tribunal Suprem el setembre d'aquell any i va negar una conducta de desobediència civil en la seva suposada implicació en la DUI del Procés. El 18 de gener del 2023, com que ja no era una aforada, el Suprem va traslladar la causa a l'Audiència Provincial de Barcelona. El 9 de febrer del 2024, aquesta va decidir sobreseure i arxivar el cas judicial obert contra ella, ja que la Fiscalia ho havia demanat perquè els fets no constituïen un delicte i el partit Vox, l'altra acusació, no es va pronunciar en el termini indicat.[23]

Vida personal

[modifica]

El setembre de 2024 es va fer públic que és parella de l'empresari i presentador de televisió Jordi Évole.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Anna Gabriel no irá a declarar ante el Supremo y se plantea pedir asilo político en Suiza». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2018-02-20 [Consulta: 20 febrer 2018].
  2. ↑ «Consell de Redacció». Arxivat de l'original el 2020-07-04. [Consulta: 4 juliol 2020].
  3. ↑ NacióDigital. «L'Institut Sobiranies de Domènech i Arrufat integra Gabriel, Fernàndez i Roures | NacióDigital». Arxivat de l'original el 2020-07-04. [Consulta: 4 juliol 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Bertomeu, Quim. «Anna Gabriel torna de l'exili i compareix davant del Suprem», 19-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-19. [Consulta: 19 juliol 2022].
  5. ↑ «Anna Gabriel Sabaté (Sallent): "Som una prova pilot, un laboratori: la fórmula CUP s'està inventant"». Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular. VilaWeb, 22-10-2012. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2015. [Consulta: 27 setembre 2015].
  6. ↑ González Liste, Ana «Baños : “La CUP sí pactará para romper con el Estado”» (HTLM). Grupo PRISA [Barcelona], 31-07-2015 [Consulta: 29 setembre 2015]. Arxivat 2015-09-26 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Entrevista a Isabel Vallet y Anna Gabriel». La Haine, 25-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-10-05. [Consulta: 4 octubre 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 «La CUP tria la sallentina Anna Gabriel de número dos per a "l´etapa clau" que obre el 27-S». Regió 7. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 juliol 2015].
  9. ↑ «Los diez diputados electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21. Arxivat de l'original el 2020-10-29 [Consulta: 26 agost 2020].
  10. ↑ Barrera, Agustí. «August Gil Matamala: ' Al principi de tot hi ha la guerra'». Llibertat.cat, 26-05-2018. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  11. ↑ «Es publica el llibre "Referèndum 2017. La clau que obre el pany"». Llibertat.cat, 12-07-2017. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 26 gener 2018].
  12. ↑ «La CUP mantiene la incógnita sobre si Gabriel declarará en el Supremo» (en castellà). El Periódico, 19-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-19 [Consulta: 19 febrer 2018].
  13. ↑ «Spain: Judge orders arrest of separatist if she returns». ABC news, 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018]. Arxivat 21 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  14. ↑ ACN «Anna Gabriel aconsegueix el permís de residència a Suïssa per 5 anys». Ara.cat, 29-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-13 [Consulta: 29 juny 2018].
  15. ↑ Ballfugó, Carles «Anna Gabriel encuentra trabajo en Suiza». Crónica Global, 25-01-2019. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2021 [Consulta: 16 juliol 2021].
  16. ↑ «Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal». , 21-03-2018, p. Boletin Oficial del Estado España. Arxivat 2021-02-27 a Wayback Machine.
  17. ↑ «El juez Pablo Llarena procesa por un delito de rebelión a 13 de los investigados en la causa por el proceso secesionista de Cataluña». , 21-03-2018, p. Poder Judicial España. Arxivat 2019-07-05 a Wayback Machine.
  18. ↑ Europa Press «El Supremo abre juicio oral contra la cúpula del 'procés' por rebelión, malversación y desobediencia» (en castellà). Diario Público. Europa Press, 25-10-2018 [Consulta: 21 octubre 2020]. Arxivat 2 de maig 2019 a Wayback Machine.
  19. ↑ «Llarena es nega a enviar a un jutjat ordinari la causa contra Anna Gabriel i la manté en ‘rebel·lia’». Vilaweb, 20-10-2020 [Consulta: 21 octubre 2020]. Arxivat 22 October 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
  20. ↑ March, Oriol; Surroca, Bernat «Anna Gabriel reapareix a la Catalunya Nord en el 60è aniversari d'Òmnium». NacióDigital, 16-07-2021. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2021 [Consulta: 16 juliol 2021].
  21. ↑ «Manifestació pel retorn d'Anna Gabriel». Ara, 19-02-2022, p. 5.
  22. ↑ «Anna Gabriel compareix davant Pablo Llarena al Tribunal Suprem espanyol». Arxivat de l'original el 2022-07-19. [Consulta: 19 juliol 2022].
  23. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Arxivada la causa contra Anna Gabriel que l'ha portat 6 anys a l'exili». El Nacional, 09-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-02-10. [Consulta: 9 febrer 2024].
  24. ↑ «Instagram». [Consulta: 13 setembre 2024].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Gabriel i Sabaté
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Gabriel_i_Sabaté&oldid=33953160»