Vés al contingut

Anna Gonzaga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnna Gonzaga
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Anne de Gonzague de Clèves Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1616 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1684 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCouvent des Carmélites du faubourg Saint-Jacques (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósalonnière Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEduard de Wittelsbach (1645–)
Enric II de Guisa Modifica el valor a Wikidata
FillsLluïsa Maria del Palatinat
 () Eduard de Wittelsbach
Anna de Baviera
 () Eduard de Wittelsbach
Beneta Enriqueta de Wittelsbach
 () Eduard de Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles I Gonzaga-Nevers Modifica el valor a Wikidata  i Caterina de Lorena Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Lluïsa Gonzaga
Ferran de Mayenne
Francesc III de Rethel
Carles de Gonzaga-Nevers
Beneta de Màntua Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Anna Gonzaga (en francès Anne de Gonzague de Clèveris) va néixer a París el 1616 i va morir a la mateixa capital francesa el 6 de juliol de 1684. Filla del duc de Màntua Carles I Gonzaga-Nevers (1580-1637) i de Caterina de Lorena (1585-1618). Malgrat que el seu nom sigui d'ascendència italiana, ella va néixer i residir sempre a França, fins i tot després que el seu pare recuperés el domini del ducat de Màntua al nord d'Itàlia.

En morir la seva mare, quan ella només tenia dos anys, la seva família va preveure que Anna esdevingués monja, però després de la mort del seu pare quan ella tenia vint-i-un anys va fer canviar els plans familiars. Ella es va enamorar apassionadament del seu cosí Enric II de Lorena, amb qui va contractar matrimoni en secret el 1639, cosa que ell va negar i la va deixar definitivament dos anys després.

Arran del seu matrimoni una mica forçat amb el Comte Palatí Eduard de Wittelsbach era coneguda també com la princesa palatina. Essent la seva mare de profundes conviccions religioses, va aconseguir que el seu marit es convertís al catolicisme tot i l'oposició familiar de tradició calvinista. Va dedicar tots els seus esforços en procurar casar les seves filles amb famílies importants de la noblesa europea.

Matrimoni i fills

[modifica]

El 24 d'abril de 1645 es va casar a París amb Eduard de Wittelsbach (1625-1663), deu anys més jove que ella, fill de l'elector Palatí i rei de Bohèmia Frederic V de Wittelsbach (1596-1632) i d'Elisabet d'Anglaterra (1596-1662). El matrimoni va tenir tres filles:

Bibliografia

[modifica]