Anna Heringer

Anna Heringer
Biografia
Naixement	13 octubre 1977 (47 anys); Rosenheim (Alemanya)
Formació	University of Art and Design Linz (en) ; Universitat Tècnica de Múnic
Activitat
Camp de treball	Arquitectura sostenible i material de construcció
Ocupació	arquitecta, professora d'universitat
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2005) METI Handmade School (en) ;
Premis
	(2022) Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; (2020) Obel award (en) ;
Lloc web	anna-heringer.com

Anna Heringer (Rosenheim, 13 d'octubre de 1977) és una arquitecta alemanya coneguda per haver desenvolupat una arquitectura sostenible principalment en països com Bangladesh o el Marroc.

Biografia

Nascuda a Rosenheim, va criar-se a Laufen, població a la frontera amb Àustria. En acabar l'ensenyament secundari, va estudiar un any a la Universitat de la Música i les Arts Dramàtiques Mozarteum Salzburg.^[1] El 1999 va començar els estudis d'arquitectura a la Universitat d'Art i Disseny Industrial de Linz, a Àustria, on es va graduar en 2004, amb el projecte de final de carrera «School hanmade in Bangladesh», un projecte per a la construcció d'una escola en Rudrapur, a Bangladesh.^[2] Es va encarregar de recaptar fons per poder dur a terme l'execució i va ser ajudada per membres de la comunitat local durant el procés constructiu. Van emprar fang i bambú, materials tradicionals de la zona, a més de seguir amb els sistemes constructius autòctons, preparant tot això de cara al futur. El projecte va ser finalitzat en 2005.^[3]

Uns altres dels seus projectes es desenvolupen en el mateix Bangladesh, com DESI, una escola de formació professional per a electricistes, la qual va ser conclosa en 2008 i que compta amb la característica d'estar alimentada per energia solar i per ser la primera estructura de fang construïda que compta amb subministrament d'aigua corrent, o el Centre de Capacitació per a la Sostenibilitat en Marràqueix, finalitzat en 2010 i construït utilitzant terra, fusta i ceràmica.^[4]^[5]

Els seus treballs han estat exposats en el MoMA de Nova York, a la Ciutat de l'Arquitectura i del Patrimoni de París, el MAM de São Paulo o en la Biennal de Venècia, entre altres. Així mateix, ha impartit conferències en diferents universitats com l'ETSAM o la Universitat Yale.

Recentment ha dissenyat alguns dels edificis per a la Biennal Internacional de Longquan a la Xina, un esdeveniment en el qual es convida a arquitectes de talla internacional per construir edificis habitables en un espai cultural i històricament rellevant.

Premis

Premi Aga Khan (AKAA) d'Arquitectura, 2007.
Bronze per a Àfrica i Orient Mitjà, Concurs Regional Holcim 2011 pel Centre de Formació en Marràqueix.
Premi Mundial d'Arquitectura sostenible, 2011.

Referències

↑ Camacho Díaz-Cano, Míriam. La arquitectura de cooperación de Anna Heringer - Treball fi de grau 2015-2016 (en castellà). València: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura - Universitat de València, p. 66 [Consulta: 13 octubre 2021].
↑ «VOCATIONAL SCHOOL RUDRAPUR».
↑ «Dossier Anna Heringer In China, Zimbabwe, Morocco, Bangladesh», 2014. Arxivat de l'original el 2017-12-15. [Consulta: 19 març 2016].
↑ «openarchitecturenetwork.org».
↑ «Training Centre for Sustainability by Anna Heringer, Chwiter, Morocco», 18-08-2011.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Heringer

Guia temàtica: Anna Heringer - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)

[1] Camacho Díaz-Cano, Míriam. La arquitectura de cooperación de Anna Heringer - Treball fi de grau 2015-2016 (en castellà). València: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura - Universitat de València, p. 66 [Consulta: 13 octubre 2021].

[2] «VOCATIONAL SCHOOL RUDRAPUR».

[3] «Dossier Anna Heringer In China, Zimbabwe, Morocco, Bangladesh», 2014. Arxivat de l'original el 2017-12-15. [Consulta: 19 març 2016].

[4] «openarchitecturenetwork.org».

[5] «Training Centre for Sustainability by Anna Heringer, Chwiter, Morocco», 18-08-2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]