Vés al contingut

Anna Ievréinova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnna Ievréinova
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1844 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1917 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Gattxina (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada, editora, editora, escriptora, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSeverny Vestnik (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereMonografia, article, literatura de no-ficció i no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEvreïnov (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareMikhail Yevreinov Modifica el valor a Wikidata

Anna Mikhàilovna Ievréinova, rus: А́нна Миха́йловна Евре́инова, també coneguda com a Johanna von Evreinov (Sant Petersburg, 1844-1919), va ser una escriptora, advocada i editora literària feminista russa. Va estudiar a la universitat de Leipzig i es va convertir en la primera dona russa que va obtenir un Juris Doctor,[1] a més de ser també la primera dona que el va obtenir en una universitat alemanya.

Biografia

[modifica]

Anna Ievréinova era la filla del gerent del Palau Peterhof, el tinent general Mikhaïl Ievréinov. La seva família va tractar de casar-la contra la seva voluntat, fet que la va portar a cometre un intent de suïcidi.

Durant aquella època va rebre un carta de la matemàtica russa Sófia Kovalévskaia, qui li va proposar que s'inscrigués en una universitat alemanya. Com que la seva família s'oposava al seu desplaçament, Ievréinova no va poder aconseguir el passaport rus i va haver de travessar la frontera de manera il·legal, travessant pantans amb sabates de llana.[2] Va obtenir el títol de Juris Doctor el 21 de febrer de 1873. El títol de la seva tesi era Les obligacions de les nacions neutrals cap a les nacions en guerra.[3]

Va intercanviar correspondència amb diferents escriptors, entre els quals Anton Txékhov. L'any 1885 va fundar la revista literària Severny Vestnik, de la qual era redactora en cap i propietària durant els primers cinc anys.[2]La seva amant i companya, Maria Feodorova, també col·laborava en l'edició de la revista.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. Chekhov, Anton Pavlovich. Anton Chekhov's Life and Thought: Selected Letters and Commentary (en anglès). Northwestern University Press, 1973. ISBN 9780810114609. 
  2. 2,0 2,1 «Евреинова». Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary [Sant Petersburg], 1890-1907, pàg. 86 volums.
  3. Twellmann, Margrit; Abendroth, Wolfgang. Marburger Abhandlungen zur Politischen Wissenschaft (en alemany). Hain, 1972. 
  4. Karlinsky, Simon. Russia's gay literature and culture: the impact of the October revolution, p. 347-364. ISBN 0-453-00689-2. 
  5. Кон, Игорь Семенович. The Sexual Revolution in Russia: From the Age of the Czars to Today (en anglès). Simon and Schuster, 1995. ISBN 9780029175415.