Anna Maria Jopek
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 desembre 1970 (53 anys) Varsòvia (Polònia) |
Formació | Universitat de Música Fryderyk Chopin |
Activitat | |
Ocupació | cantant, cantautora, productora discogràfica, lletrista, música de jazz, pianista, artista d'estudi |
Activitat | 1997 - |
Gènere | Música del món |
Instrument | Piano i veu |
Segell discogràfic | PolyGram |
Participà en | |
1997 | Festival de la Cançó d'Eurovisió 1997 |
Família | |
Cònjuge | Marcin Kydryński (1998–) |
Pare | Stanisław Jopek |
Premis | |
Lloc web | annamariajopek.pl… |
|
Anna Maria Jopek (nascuda el 14 de desembre de 1970 a Varsòvia) és una cantant de jazz i pop polonesa, la gran veu del jazz actual a Polònia i una de les veus europees més influents en aquest gènere. La seva música, arrelada en el jazz i el pop, beu també de la música popular i de les velles cançons poloneses.[1][2]
Carrera professional
[modifica]Formada de manera clàssica com a soprano, als catorze anys debutà com a pianista a l'Orquestra Filharmònica Nacional de Varsòvia. Es graduà a la Universitat de Música Fryderyk Chopin de Varsòvia; després va estudiar a la Facultat de Jazz de la Manhattan School of Music de Nova York.[3][2]
Es va fer coneguda arran de la seva participació al Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1997 amb el tema Ale Jestem.[3] Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb els músics més destacats –Bobby McFerrin, Ivan Lins, Youssou N'Dour, Makoto Ozone o Richard Bona–, ha enregistrat i interpretat amb les figures més importants de l'escena musical polonesa, com Jeremi Przybora, Tomasz Stańko, Marek Grechuta, Janusz Olejniczak, Leszek Możdżer o Urszula Dudziak. Ha compartit escenari amb els grans de la música, com el pianista cubà Gonzalo Rubalcaba, el cantant Sting o el guitarrista Pat Metheny, amb qui edità un disc el 2002, Upojenie. I ha actuat a tot el món, des dels Estats Units i Canadà fins a tot Europa i al Japó, en llocs com el Hollywood Bowl, el Blue Note Tokyo, el Queen Elizabeth Hall i l'Opera israeliana de Tel-Aviv.[2][1]
Premis
[modifica]Ha estat guardonada en diversos concursos amb molts premis: al festival de Witebsk li van concedir el premi privat de Michel Legrand, el 1998 va rebre el premi Fryderyk / Frederick (el Grammy polonès) pel debut fonogràfic de l'any per Ale jestem. El 2003 va rebre el prestigiós premi Passaport de Polityka, un premi Victor, un premi Prometeusz Polonès d'escenari i un Ace d'Empik. El 2003 va rebre dos premis Fryderyk (Cantant de l'any, millor producció de l'any), el 2004 va rebre el Víctor 2003 en la categoria de cantant i el 2006 va ser distingida per l'enquesta de lectors del Fòrum de Jazz polonès com a millor vocalista del 2005.[1]
Vida personal
[modifica]Anna Maria Jopek és filla d'Stanisław Jopek, tenor del Mazowsze Song and Dance Ensemble, i de la ballarina Maria Stankiewicz; la seva germana és la violinista Patrycję Jopek. Està casada amb el periodista polonès Marcin Kydryński.[1][3]
Discografia
[modifica]Àlbums
[modifica]- Ale jestem (1997)
- Szeptem (1998)
- Jasnosłyszenie (1999)
- Dzisiaj z Betleyem (1999)
- Bosa (2000)
- Barefoot (2002)
- Nienasycenie (2002)
- Upojenie (i Pat Metheny) (2002)
- Farat (live) (2003)
- Secret (2005)
- Niebo (2005)
- ID (2007)
- BMW Jazz Club Volume 1: Jo & Co (live) (2008)
- JO & CO (2008)
- Haiku (2011), centrat en el Japó
- Sobretaula (2011), amb la participació de músics de Portugal, Àfrica i Brasil.
- Polanna (2011). inspirat en la música tradicional polonesa, i la col·laboració d'artistes com Gonzalo Rubalcaba, Maria Pomianowska, Rafał Kwiatkowski o Stanisław Soyka.
- Minione (2017), arranjat i produït per Gonzalo Rubalcaba
Senzills
[modifica]- Chwilozofia 32-bitowa (1996)
- Ale jestem (1997)
- Joszko Broda (1997)
- Nie przychodzisz mi do głowy (1997)
- Cud niepamięci (1998)
- Przed rozstaniem (1998)
- Ja wysiadam (1999)
- Księżyc jest niemym posłańcem (1999)
- Na całej połaci śnieg (+ Jeremi Przybora, 1999)
- Nadzieja nam się stanie (1999)
- Smutny bóg (2000)
- Ślady po Tobie (2000)
- Szepty i łzy (2000)
- Jeżeli chcesz (2000)
- Henry Lee / Tam, gdzie rosną dzikie róże (+ Maciej Maleńczuk, 2001)
- Upojenie (2001)
- Na dłoni (2002)
- O co tyle milczenia (2002)
- I pozostanie tajemnicą (2002)
- Małe dzieci po to są (2003)
- Tam, gdzie nie sięga wzrok (2003)
- Mania Mienia (2003)
- Możliwe (2004)
- Gdy mówią mi (2005)
- Niebo (2006)
- A gdybyśmy nigdy się nie spotkali (2006)
- Teraz i tu (2007)
- Zrób, co możesz (2007)
- Skłamałabym (2007)
- Cisza na skronie, na powieki słońce (2008)
- Możliwe (2009)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Anna Maria Jopek, 14.12.1970» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Actual Jazz: Anna María Jopek (2017)». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Polonia 1997. Anna Maria Jopek, Ale Jestem». eurovision-spain.com, 1997. [Consulta: 18 octubre 2020].