Vés al contingut

Anna Maria Maiolino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnna Maria Maiolino
Biografia
Naixement20 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Scalea (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Nacional de Belles Arts (UFRJ) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCurtmetratge, pintura i Instal·lació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultora, dibuixant, artista conceptual, artista d'instal·lacions, pintora, il·lustradora, gravadora Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt feminista Modifica el valor a Wikidata
Representada perHauser & Wirth Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 juny 2012Documenta 13 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webannamariamaiolino.com Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Anna Maria Maiolino (Scalea, 20 de maig de 1942) és una artista, escultora, pintora, gravadora i dissenyadora brasilera, d'origen italià.

Biografia

[modifica]

El 1954 emigra a Veneçuela amb la seva família i allà l'any 1958 s'inscriu a la Escuela Nacional Cristóbal Rojas on va rebre un curs d'art. El 1960 se'n va a Brasil on s'uneix a l'estudi independent dirigit per Ivan Serpa que era gravador al Museo de Arte Moderno. Va ser a Brasil on va coincidir amb artistes com Antonio Dias i Rubens Gerchman amb els quals posteriorment va participar en el moviment artístic conegut com a Nova figuració.[1]

El 1968 viatja a Nova York, és allá quan l'any 1971 la Pratt University li atorga una beca per assistir a l'International Graphic Center Workshop. Tot i que a meitats dels seixanta va escollir la xilografia com el seu mètode preferit, això no li va impedir començar a experimentar i utilitzar diferents mètodes, no tradicionals, de comunicació pels seus discursos artístics, tècniques com el farcit de tapisseria enfortint la seva connexió amb la nova figuració.[2][3]

Obra

[modifica]

Donada la seva formació eclèctica les obres de A. M. Maiolino mostren una negociació de la seva identitat. Les seves primeres obres estan molt influïdes per les costures, ruptures, esquinçaments i empremtes dels desplaçaments geogràfics que acompanyen els experiments formals immaterials.[4]

 L'inici de la seva pràctica artística té a veure amb les preguntes identitàries vinculades al fet de ser immigrant vivint amb una altra llengua i en un altre lloc. Ser immigrant era un fet al qual ella li donava molta importància, ja que quan parlava de la seva obra sempre ressaltava el lloc, les condicions i l'entorn en els quals va crear-la.

Al llarg de la seva carrera artística actua de manera lliure i sense seguir les normes de la història de l'art, els seus trajectes estètics eren marcats tant pels mateixos canvis de l'artista com per les transformacions de la societat en la que es trobava. Maiolino deia que l'existència i l'art formen un sol i ansiós cos.

En la seva obra la temàtica personal i pública mantenen un diàleg, es responen l'un a l'altre, i es veuen relacionats a vegades pel qüestionament de l'objecte i el subjecte de l'art i també per la violència política. Aquests temes també es veuen reflectits en alguns artistes contemporanis, com per exemple Helio Oiticica, Carlos Vergara, Rubens Gerchman o Lygia Clark, entre altres.

Dins les seves obres es pot veure repetides vegades com utilitza formes orgàniques, vitals i transformadores les quals acaben passant pel cos i els orificis d'aquest.

Anna M. Maiolino és una de les artistes més importants que treballen a Brasil, té una carrera que compren cinc dècades i durant aquest període ha abastat una gran diversitat de disciplines artístiques: el dibuix, l'escultura, els “artists book to videos” i les performances, a través del seu art expressa una preocupació sense fi mitjançant processos creatius de mai deixar de buscar una identitat.[5] El seu és un art en busca d'un nou idioma per l'existència humana diària.

Selecció d'exposicions

[modifica]

L'artista va començar a exposar des del 1964. La seva obra s'ha mostrat arreu del món, en exposicions individuals i col·lectives.[3]

1964

Galleria G., Caracas, Veneçuela

1967

Galeria Goeldi, Rio de Janeiro, Brasil

1973

Galeria Grupo B, Rio de Janeiro, Brasil

1974

Galeria Arte Global, Sao Paulo, Brasil

1976

Petite Gallerie, Rio de Janeiro, Brasil

1979

Feijao com Arroz, Alliance Française du Brésil, Rio de Janeiro, Brasil

1980

Feijao com Arroz, Núcleo de Arte Contemporanea – Universidade Federal da Paraíba y Centro Cultural Cándido Mendes, Rio de Janeiro, Brasil

1981

Escritório Brasilero de Artes, Sao Paulo, Brasil

1982

Galeria de Arte Casa do Brasil, Roma, Itàlia

1983

Matias Marcier, Rio de Janeiro, Brasil

1984

Arco – Arte contemporánea, Sao Paulo, Brasil

1987

Galeria Paulo Klabin, Rio de Janeiro, Brasil

1989

Petite Galerie, Centro Cultural Candido Mendes, Rio de Janeiro, Brasil

1993

Individual: Galeria Gabinete de Arte Raquel Arnaud, Sao Paulo, Brasil

Col·lectiva: Brasil: “Segni D'Arte”, Venècia, Itàlia

1994

Individual: Centro Cultural Banco do Brasil, Rio de Janeiro, Brasil

Col·lectiva: Poética da Resistencia: Aspectos de Gravura Brasileira, Museu de Arte Moderno do Rio de Janeiro, Brasil

1995

Individual: Galeria Debret, Embajada de Brasil a París, França

Col·lectiva: Anna Maria Maiolino Ik Zie Wat Jij Niet Ziet – Begin the Begijne in Vlaanderen, Kanaal Art Foundation, Kortrijk, Bèlgica

1997

Individual: Joel Edelstein Arte Contemporanea, Rio de Janeiro, Brasil

Col·lectiva: In site 97, San Diego, EUA: Tijuana, Mèxic

1999

Individual: +&-, Galeria Gabinete de Arte Raquel Arnaud, Sao Paulo, Brasil

Col·lectiva: The Third Eye, Art in General, Nova York, EEUU

2003

Individual: Indicios, Vestígios & Outros, Galeria Gabinete de Arte Raquel Arnaud, Sao Paulo, Brasil

Col·lectiva: Layers of Brasilian Art, Faulconer Gallery, Iowa, EEUU

2004

Individual: Segmentos, Galeria Mercedes Viegas Arte Contemporanea, Rio de Janeiro, Brasil

Col·lectiva: Latin American and Caribbean Art from the collection of the MOMA, El Museo del Bario, Nova York, EEUU

2005

Individual: Muitos, Exposició retrospectiva, Pinacoteca do Estado de Sao Paulo, Brasil

Col·lectiva: Tropicália – A Revolution in Brasilian Culture, Museum of Contemporary Art, Chicago, EEUU

2006

Individual: Anna Maria Maiolino: Territories of Immanence, exposició retrospectiva, Miami Art Central, EEUU

Col·lectiva: The sites of Latin American Abstraction, CIFO, Miami, Florida, EEUU

2007

Individual: O Acaso e a Necessidade, Galeria Millan, Sao Paulo, Brasil

Col·lectiva: A batalla dos Xéneros, Centro Galego de Arte Contemporánea, Santiago de Compostela, Espanya

2008

Individual: Order and Subjectivity, Camberwell College of Arts, Londres, Regne Unit

Col·lectiva: Sidney Biennial, Sidney, Australia

2010

Individual: Anna Maria Maiolino, exposició retrospectiva, Fundació Tàpies, Barcelona; Centro Galego de Arte Contemporánea, Santiago de Compostela, Espanya; Malmö Konsthall, Suècia

Col·lectiva: On Line: Drawing Through The Twentieth Century, MOMA, Nova York, EEUU

2014

Individual: Anna Maria Maiolino: Between senses, Hauser&Wirth, Nova York, EEUU

2015

Col·lectiva: The EY Exhibition: The world goes Pop, Tate Modern, Londres, Regne Unit

Referències

[modifica]
  1. «Anna Maria Maiolino» (en anglès).
  2. Tatay, Helena. Anna Maria Maiolino, p.39. 
  3. 3,0 3,1 Anna Maria Maiolino. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 2010, p. 39. ISBN 9783865609229. 
  4. Rassel, Rassel Laurence; Fabricus Jacob; Miguel von Hafe. Anna Maria Maiolino, p.12-13. 
  5. «Anna Maria Maiolino Between Senses». Arxivat de l'original el 2016-05-07. [Consulta: 8 gener 2016].

Enllaços externs

[modifica]