Anna Petrovna
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 gener 1708 (Julià) Moscou (Imperi Rus) |
Mort | 4 maig 1728 (Julià) (20 anys) Kiel (Alemanya) |
Causa de mort | trastorn puerperal |
Sepultura | Catedral de Sant Pere i Sant Pau (1728–) |
Religió | Cristianisme ortodox, luteranisme i Església Ortodoxa Russa |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Reina Duquessa |
Família | Dinastia Romànov i Casa de Holstein-Gottorp |
Cònjuge | Carles Frederic de Holstein-Gottorp (1725 (Julià), 1725–) |
Fills | Pere III de Rússia |
Pares | Pere I de Rússia i Caterina I de Rússia |
Germans | Natàlia Petrovna Elisabet de Rússia Aleix Petróvitx Romànov Pyotr Petrovich |
Premis | |
Anna Petrovna (en rus Анна Петровна) (Moscou, 27 de gener de 1708 - Kiel, 4 de març de 1728) va ser la primera filla del tsar Pere el Gran (1672-1725) i de Caterina I de Rússia (1684-1727).
Anna Petrovna va néixer abans del casament dels pares i va ser legitimada quatre anys després, en el moment de la boda, el 1712.
Matrimoni i fills
[modifica]Els seus pares van decidir casar-la amb el duc Carles Frederic de Holstein-Gottorp (1700-1739), fill de Frederic IV de Holstein-Gottorp (1671-1702) i de la princesa sueca Hedwig Sofia (1681-1708). El 24 de novembre de 1724 es va concretar el matrimoni, estipulant-se que Cel duc i Anna Petrovna renunciaven al tron de Rússia. El casament va tenir lloc uns mesos després, el 21 de maig de 1725, a San Petersburg, quan ja havia mort Pere el Gran. El 1727 el matrimoni va establir-se a Kiel, que era la capital de Holstein, on l'any següent va néixer el seu fill, Carles Pere Ulrich (1728-1762), que esdevindria tsar de Rússia com a Pere III,[1] iniciant-se amb ell la dinastia Romanov. Anna Petrovna va morir poc després del naixement del seu fill. El seu marit va morir el 1739 i Friedrich Wilhelm von Bergholtz (1699–1771), que havia acompanyat el duc de Holstein-Gottorp a Rússia i que hi va romandre amb la parella fins que van marxar a Kiel, va fer de tutor de Karl Peter Ulrich.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Smirnov, Georgy; Vyatchanina, Tatyana «The Bergholtz Collection: Architectural drawings of the palaces in Jelgava and Rundale from Nationalmuseum (Stockholm)». Baltic Journal of Art History, 20, 2020, pàg. 146 [Consulta: 7 octubre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Winkler Prins' Geillustreerde Encyclopaedie (1905), Eerste Deel A-Arabie, S.705