Anna Surinyach Garcia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1985  (38/39 anys)Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | fotògrafa, fotoperiodista | ||
| Lloc web | annasurinyach.com | ||
| |||
Anna Surinyach Garcia (Barcelona, 1985) és una fotoperiodista especialista en migracions i drets humans[1] i editora gràfica de la Revista 5W. També és professora universitària.[2]
En un primer moment volia estudiar medicina, com havien fet els seus pares, però finalment va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment fotografia perquè volia "fer fotografia per explicar el món".[3][4] Va començar la seva trajectòria professional durant sis anys a Metges Sense Fronteres,[5] coneixent i documentant els moviments de persones derivats de conflictes com els de Síria, Iemen, la República Centreafricana i el Congo, entre d'altres.[6] En aquesta etapa va conèixer i va estar influenciada pel fotògraf Juan Carlos Tomasi.[3]
Els seus treballs estan relacionats amb l'arribada de refugiats que travessen el Mediterrani, que ha cobert a Grècia, Itàlia i Espanya, tant en les costes com en el seu seguiment dels moviments posteriors d'aquests immigrants que acaben d'arribar a Europa.[7] Sense deixar la fotografia va ser una de les fundadores de la Revista 5W i hi treballa com a editora gràfica.[8][9] També és professora de periodisme a la Universitat Internacional de Catalunya.[10] Ha coordinat projectes com Tierra sin ellas, que va guanyar el premi Desalambre 2019,[11] i Éxodos, amb Metges Sense Fronteres. Ha realitzat dos curts documentals: Misbah amb Revista 5W i #Boza amb l'artista visual Severine Sajous. Les seves imatges s'han exposat en ciutats com Buenos Aires, Montevideo, San Francisco, París, Barcelona i Madrid.[12]
Premis
[modifica]- 2017. Premis Enfoque de fotoperiodisme[13]
Exposicions
[modifica]- 2016. Seguir amb vida, Cercle de Belles Arts de Madrid [14]
- 2018. Elles també, Vitòria-Gasteiz [15]
Referències
[modifica]- ↑ Luis Martínez Aniesa. «Ana Surinyach», 27-04-2017. Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 28 agosto 2018].
- ↑ «Ana Surinyach». Arxivat de l'original el 28 d’agost 2018. [Consulta: 28 agost 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Sanmoran, Chema. «"No basta con llegar primero a un sitio, hay que desarrollar un discurso visual", Anna Surinyach, fotoperiodista» (en castellà), 26-06-2017. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ Redacció. «Noves perspectives per explicar problemes endèmics: el repte fotogràfic de Surinyac», 03-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Anna Surinyach: “Les dinàmiques dels mitjans ajuden que els discursos demagògics dominin els debats perquè no hi ha temps de parar-te i pensar “què estem fent?”” • Observatori d'actualitat del discurs discriminatori als mitjans», 08-07-2019. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ Redacció. «Anna Surinyach, protagonista de la segona entrega del cicle 'Experiència de periodista'», 02-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Anna Surinyach: el reflejo de que una imagen sí vale más que mil palabras», 02-03-2017. [Consulta: 28 agosto 2018].
- ↑ http://www.casaarabe.es/eventos-arabes/show/un-ano-de-cronicas-de-larga-distancia
- ↑ https://www.revista5w.com/
- ↑ http://www.uic.es/es/noticias/la-profesora-de-la-facultad-de-ciencias-de-la-comunicacion-anna-surinyach-premiada-en-la-iv
- ↑ Sánchez, Gabriela. «Anna Surinyach: "Para contar historias de largo recorrido hay que estar cerca, sentirlo y vincularse"» (en castellà), 14-12-2019. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Anna Surinyach». [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ https://www.arteinformado.com/guia/f/anna-surinyach-garcia-179973
- ↑ http://agenda.elcorreo.com/evento/anna-surinyach-ellas-tambien-theytoo-610163.html