Arxiota
Arxiota,[1] de vegades anomenat també roucou o annato, és un derivat dels arbres Bixa que creixen en regions tropicals d'Amèrica, usades per a produir un colorant alimentari de color groc a taronja i també com saboritzant. La seva aroma es pot descriure com lleugerament de pebre amb un toc de nou moscada.[2]
El colorant de l'arxiota es fa del seu pericarpi vermellós o de la polpa que envolta la llavor de les bixa (Bixa orellana L.). Es fa servir de colorant en molts formatges (per exemple el cheddar, gloucester, gouda i brie), la margarina, mantega, arròs, gelats, i peix fumat. Encara que sigui un colorant d'un aliment natural s'han presentat casos d'al·lèrgies.
L'arxiota es fa servir a la gastronomia d'Amèrica llatina i el Carib a la vegada com a colorant i saboritzant. Els natius d'Amèrica central i del Sud l'empren com pintura corporal i barres de llavis.
Història
[modifica]El nom científic de Bixa orellana L. és en record de l'explorador espanyol Francisco de Orellana que va explorar el riu Amazones.[3]
Es creu que l'arxiota es va originar al Brasil.[4] Els antics asteques li van donar el nom d'achiotl, i al segle xvi els mexicans el feien servir per pintar els manuscrits.[5]
Usos
[modifica]
L'arxiota ha tingut molts usos a Amèrica incloent els de colorant alimentari, pintura corporal, tractament contra malalties cardíaques i malestar de l'estómac, crema solar i repel·lent d'insectes.[6]
En moltes receptes llatinoamericanes es fa servir arxiota en plats d'origen espanyol que originalment portaven el safrà. Al Brasil, tant l'arxiota com la bixa es diuen urucum, i també colorau.[7]
Colorant alimentari
[modifica]Com a colorant alimentari l'arxiota té el codi E E160b. La part soluble en greix de l'extracte cru es diu bixina, la part soluble en aigua es diu norbixina, i les dues tenen el mateix codi E que l'arxiota.
Precaucions
[modifica]Segons la WebMD, "l'arxiota és segur per la majoria de persones quan es fa servir en quantitats alimentàries. No se sap si l'arxiota és segur com a medicina"; ja que pot afectar el nivell de sucre de la sang" si es fa servir s'hauria de deixar de prendre "com a mínim dues setmanes" abans d'una intervenció de cirurgia.[8] La WebMD també demana precaucions, ja que es desconeix si afecta l'embaràs i l'alletament i que "pot causar al·lèrgia en persones sensibles"[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Arxiota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Encyclopedia of Spices». TheEpicentre.com. Arxivat de l'original el 2010-01-17. [Consulta: 24 agost 2011].
- ↑ Lauro, Gabriel J.; Francis, F. Jack. Natural Food Colorants Science and Technology. New York: Marcel Dekker, 2000 (IFT Basic Symposium Series).
- ↑ «Bija - Achiote». Indio.net. Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 24 agost 2011].
- ↑ «Colorants Used During Mexico's Early Colonial Period». Stanford University. [Consulta: 24 agost 2011].
- ↑ «Jamaican Annatto». GetJamaica.com. Arxivat de l'original el 2011-07-11.
- ↑ «New Crops from Brazil». Purdue University, 1990. [Consulta: 24 agost 2011].
- ↑ «ANNATTO: Uses, Side Effects, Interactions and Warnings». WebMD, 30-07-1999. [Consulta: 24 agost 2011].
- ↑ «What’s Up With Food Dyes?». Healthy Recipe Doctor. WebMD, 09-07-2010.
Bibliografia
[modifica]- Allsop, Michael; Heal, Carolyn. Cooking With Spices. Vermont, USA: David & Charles, 1983.
- Lauro, Gabriel J.; Francis, F. Jack. Natural Food Colorants Science and Technology. New York: Marcel Dekker, 2000 (IFT Basic Symposium Series).
- Lust, John. The Herb Book. Nova York: Bantam Books, 1984.
- Rosengarten Jr., F. The Book of Spices. Pennsylvania, USA: Livingston Publishing Co., 1969.
Enllaços externs
[modifica]- Major Colorants and Dyestuffs Entering International Trade, Annatto Seed and Its Extracts Arxivat 2019-02-08 a Wayback Machine. from the UN's Food and Agriculture Organization