Anne Bonny
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Anne McCormac c. 1697  Kinsale (Regne d'Irlanda) | ||
| Mort | valor desconegut valor desconegut | ||
| Sepultura | Carolina del Sud | ||
| Residència | comtat de Cork | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pirateria | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Jack Rackham | ||
| Parella | Jack Rackham | ||
| Pare | William Cormac | ||
.jpg)
Anne Bonny (Kinsale, Irlanda, c. 1700 - Charleston, Carolina del Sud, c. 1782)[1] fou una dona pirata molt coneguda, que operà al Carib durant el segle xviii.[2] Ben poc se sap de la seva vida, i la majoria de la informació prové del Llibre dels pirates (A General History of the Pyrates) de Charles Johnson.[3][4]
Biografia
[modifica]Infantesa i joventut
[modifica]Anne Bonny (Anne McCormac) va nàixer a Kinsale al voltant de l'any 1700. Era la filla de Mary Brennan, una serventa, i del seu amo, un advocat anomenat William McCormac. Aquest primer es traslladà a Londres per allunyar-se de la família de la seva esposa, i inicialment s'anomenava "Andy" a Ann i la vestia com un nen. Quan fou descobert, McCormac, Mary Brennan i Anne Bonny emigraren a les Carolines, i allà McCormac eliminà el "Mc" típic irlandès del seu cognom per mesclar-se millor entre la població de Charles Town. Els inicis foren durs, però el coneixement en matèria de lleis per part de Cormac —malgrat no aconseguir establir-se com a advocat— i la seva capacitat de mercadeig els facilitaren la compra d'una casa i una plantació als afores de la població. Mary Brennan morí quan Anne comptava 12 anys, i William Cormac entrà en el món del mercadeig; aconseguí generar una bona fortuna.[5]
Per la seva banda, Anne Cormac era coneguda pel seu pèl roig i pel seu caràcter violent, en tant que als 13 anys presumptament va apunyalar una jove serventa amb un ganivet.[4] Es va casar amb un mariner pobre i pirata ocasional anomenat James Bonny,[6] que tenia l'esperança d'obtenir la riquesa generada pel pare d'Anne, però aquest la va desheredar i entre 1714 i 1718, James i Anne Bonny van traslladar-se a Nassau, un indret a l'illa de New Providence conegut com la "República dels Pirates".[7] No obstant això, quan el governador Woodes Rofers va arribar a l'illa l'estiu de 1718, James Bonny va passar a ser el seu informador.[8]
La companya de John Rackham
[modifica]Mentre estava a Nassau, Anne Bonny va començar a mesclar-se amb els pirates a les tavernes locals. Allà va conèixer John "Calico Jack" Rackham; esdevingueren amants i tingueren un fill a Cuba, que segons algunes teories fou deixat a la família de Rackham o senzillament abandonat a l'illa. Bonny va escapar-se a Rackham i visqué com una pirata, es divorcià del seu anterior marit i es casà amb Rackham durant una travessia al mar.
Bonny, Rackham i Mary Read van robar el vaixell Revenge, llavors ancorat al port de Nassau,[9] van organitzar una tripulació i van estar operant durant anys per l'àrea de Jamaica.[10] Bonny lluitava amb els homes, era efectiva en combat i respectada pels seus companys. El governador Rogers la va incloure en la llista de pirates en crida i cerca que es va publicar a l'únic diari que es publicava al continent, el Boston News-Letter,[8] i malgrat que històricament Anne Bonny era considerada una pirata del Carib, mai va comandar el seu propi vaixell.
Captura, empresonament i desaparició
[modifica]L'octubre de 1720, Rackham i la seva tripulació foren atacats per un vaixell reial capitanejat per Jonathan Barnet, per encàrrec de Nicholas Lawes, governador de Jamaica. La majoria dels pirates de Rackham van presentar poca resistència a l'atac, ja que molts estaven massa beguts per poder lluitar. No obstant això, Bonny va lluitar amb intensitat i va aconseguir contenir les tropes durant un breu període. La tripulació fou traslladada a Jamaica, on foren condemnats a la forca pel governador Lawes.[11] Segons Charles Johnson, les últimes paraules de Bonny a Rackham foren: "Si haguessis lluitat com un home, no et penjarien com un gos".[12] Bonny i Read van demanar clemència tot argumentant que estaven embarassades[13] i els fou concedit un període de gràcia fins que donessin a llum. Mary Read morí a la presó, probablement d'una infecció posterior al part;[8] però no es tenen dades ni de l'alliberament o l'execució d'Anne Bonny. Aquest fet alimentà sospites sobre un possible rescat per part de son pare, un retorn amb el seu primer marit o fins i tot que Bonny continués la vida pirata amb una nova identitat.[14] El més probable és que son pare comprés la seva llibertat al governador Lawes i n'acordés un nou casament amb Joseph Buerliegh, de Virgínia, amb qui tingué vuit fills, i visqué fins als vuitanta anys.[15] De tota manera, malgrat que algunes fonts semblen donar coherència a aquest darrer relat, no es pot considerar completament conclusiu.
Bibliografia
[modifica]- Carlova, John. Mistress of the Seas. Citadel Press, 1964.
- Cordingly, David. "Bonny, Anne (1698–1782)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004. Accessed 18 Nov 2006.
- Johnson, Captain Charles, ed. Hayward Arthur L., A history of the robberies and murders of the most notorious pirates from their first rise and settlement in the island of Providence to the present year, London: George Routledge & Sons, Ltd. Primera edició de 1724, segona edició de 1728, ambdues atribuïdes a Daniel Defoe i molt diferents l'una de l'altra.
- 'The Tryals of Captain John Rackam and Other Pirates', 1721, by Robert Baldwin, in The Colonial Office Records in The Public Records Office at Kew, (ref: CO 137/14f.9).
- Lorimer, Sara; Synarski, Susan. Booty: Girl Pirates on the High Seas. San Francisco: Chronicle Books, 2002.
- Meltzer, Milton; Waldman, Bruce. Piracy & Plunder: A Murderous Business. Nova York: Dutton Children's Books, 2001. ISBN 0-525-45857-3.
- Sharp, Anne Wallace. Daring Pirate Women. Minneapolis: Lerner Publications, 2002.
- "Anne Bonny The Last Pirate" by LuAnn Zettle, 2015, ISBN 978-0-9826048-6-1.
- Zettle, LuAnn. Anne Bonny The Last Pirate. Amazon: Arrowhead Book Co., 2015, p. 8, 9, 11. ISBN 978-0-9826048-6-1.
Referències
[modifica]- ↑ Christopher Minster. «Biography of Pirate Anne Bonny». About.com Education. Arxivat de l'original el 19 de maig 2016. [Consulta: 22 juny 2015].
- ↑ Carlova (1964)
- ↑ Encyclopædia Britannica Online
- ↑ 4,0 4,1 Meltzer (2001)
- ↑ Johnson (1725)
- ↑ Lorimer (2002), pg. 47
- ↑ Sharp (2002)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Woodard, Colin. The Republic of Pirates. Harcourt, Inc, 2007, p. 139, 316–318. ISBN 978-0-15-603462-3.
- ↑ Druett, Joan. She Captains : Heroines and Hellions of the Sea. Nova York: Simon & Schuster, 2000.
- ↑ Canfield, Rob «Something's Mizzen: Anne Bonny, Mary Read, "Polly", and Female Counter-Roles on the Imperialist Stage». South Atlantic Review, 2001, pàg. 50.
- ↑ Zettle, LuAnn. «Anne Bonny The Last Pirate». Arxivat de l'original el 2019-05-22.
- ↑ «Ann Bonny and Mary Read's Trial». Pirate Documents. Arxivat de l'original el 2014-04-24. [Consulta: 14 març 2014].
- ↑ Yolen, Jane; Shannon, David. The Ballad of the Pirate Queens. San Diego: Harcourt Brace, 1995, p. 23–24.
- ↑ Carmichael, Sherman. Forgotten Tales of South Carolina. The History Press, 2011, p. 72. ISBN 978-1-60949-232-8.[Enllaç no actiu]
- ↑ Cordingly, David. Pirate Hunter of the Caribbean. Nova York: Random House, 2011, p. 373. ISBN 978-0-679-64421-7. «Some evidence has come to light which suggests that her father, William Cormac, managed to get her released from jail and took her back to Charleston, where she married a local man, had eight children by him and died in 1782 at the age of eighty-four.»
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]