Vés al contingut

Anne Etchegoyen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnne Etchegoyen

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Donapaleu (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica tradicional i pop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webanne-etchegoyen.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: e6c4f337-36bb-4d84-b6e2-e2c82e6d9c54 Songkick: 3733736 Discogs: 6190515 Musikasten: anne-etchegoyen Modifica el valor a Wikidata

Anne Etchegoyen —grafia en basc: Anne Etxegoien— (Saint-Palais, 1980) és una cantant i compositora bascofrancesa.

Biografia

[modifica]

Etchegoyen va néixer el 1980 a Saint-Palais (en basc: Donapaleu) al País Basc francès. La seva mare, d'Errazu, un poble de la Vall del Baztán, la va apuntar amb vuit anys al cor infantil que dirigia a Saint-Palais. Més tard va estudiar al conservatori de Bayonne i va aprendre cant líric.[1] Acabat el batxillerat es va llicenciar en Comerç.

Etchegoyen canta en basc, francès, espanyol i gascó.[2] Ha publicat diversos àlbums, alguns en solitari, i dos en col·laboració amb el cor d'homes Aizkoa.[3] La seva popularitat es va veure augmentada arreu de França després d'aparèixer cantant amb altres grups en el 6è episodi de la sèrie documental francesa Le Chœur du Village. La sèrie va ser retransmesa per France 3 l'abril de 2013.[4]

També és coneguda per cantar en tres ocasions l'himne nacional francès La Marseillaise: el 2003 per al Campionat Mundial d'Atletisme a París; el 2009 per a la Copa del Món de Bàsquet, i el 2010 durant un partit entre França i Argentina de la Rugby Union Test.[5]

El seu àlbum Les Voix Basques ("Les Veus basques"), ha estat disc d'or a França després de vendre més de 60,000 còpies.[6] Etchegoyen ha ofert concerts a diversos països, l'Argentina, els Estats Units, Anglaterra, Irlanda i també a Espanya on ha tocat a Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga i País Basc.[7] El 2014 va realitzar una gira amb Basque eta Paz Tour, per estendre la seva idea de pau per al País Basc.

El 2018 Etchegoyen va emprendre un pelegrinatge des de la seva casa familiar de Donapaleu fins al cap Finisterre per llançar-se a la cerca espiritual, font d'inspiració, de la qual va néixer el seu nou àlbum 'Compostelle'.[8] Tot el que va veure, va escoltar i va viure en aquesta aventura ha nodrit aquest disc.[9] Al llarg del camí Etchegoyen va mantenir un diari de viatge a través de les seves xarxes socials, on va compartir reflexions i trobades amb altres persones i artistes.[10]

"No és No / Ez da Ez" és l'últim tema d'Etchegoyen, una cançó que presenta amb la cantant i actriu Itziar Ituño.[11] Juntes protagonitzen aquest tema, interpretat en tres idiomes (basc, castellà i francès). 'No és No / Ez da Ez', forma part d'Emazte, un àlbum que la pròpia Etchegoyen defineix com a "l'àlbum de la dona", editat per Decca/Universal.[12][13]

El 21 de març de 2020 va ser objecte de polèmica ja que en un concert celebrat a Bilbao va animar els assistents a llevar-se la mascareta en plena pandèmia de Covid-19

Discografia

[modifica]

Àlbums

[modifica]
En solitari
  • Otentik (2006)
  • Pachamama (2008)
  • Adelante (2010)
  • Compostelle (2018)
  • Emazte (2020)
Anne Etchegoyen i el Cor Aizkoa
Any Àlbum Posició màxima
FR



[14]
2013 Les voix basques 11
2014 Ongi etorri 54
Altres col·laboracions
  • Les voix célestes du Paga basc chantent Noël (2005)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anne Etchegoyen triunfa en Francia cantando en euskera» (en espanyol europeu). El Diario Vasco, 20-01-2014. [Consulta: 25 març 2020].
  2. ↑ «Anne Etchegoyen», BEO
  3. ↑ «Anne Etchegoyen: «Cantar en euskera es mi pasión»» (en espanyol europeu). El Diario Vasco, 03-01-2015. [Consulta: 25 març 2020].
  4. ↑ «¿Quién es esta joven que triunfa en Francia cantando en euskera?» (en espanyol europeu). El Correo, 23-01-2014. [Consulta: 25 març 2020].
  5. ↑ «Anne Etchegoyen». www.historiasderock.com. [Consulta: 25 març 2020].
  6. ↑ «Anne Etchegoyen, de Iparralde, al mundo» (en espanyol europeu). El Diario Vasco, 14-11-2014. [Consulta: 25 març 2020].
  7. ↑ .
  8. ↑ «Anne Etchegoyen: «Mientras esté viva seguiré cantando mi amor por mi tierra»:» (en castellà). El Diario Vasco, 25-11-2017. [Consulta: 25 març 2020].
  9. ↑ Press, Europa. «La música de Anne Etchegoyen y el funambulismo de Traspediante, apuestas del Festival de las Murallas para este martes». www.europapress.es, 13-08-2018. [Consulta: 25 març 2020].
  10. ↑ «Anne Etchegoyen, 800 kilómetros hacia la inspiración» (en espanyol europeu). El Diario Vasco, 20-09-2015. [Consulta: 25 març 2020].
  11. ↑ «"No es No", Anne Etchegoyen e Itziar Ituño» (en espanyol europeu). Syntorama, 17-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  12. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». www.noticiasdegipuzkoa.eus. [Consulta: 25 març 2020].
  13. ↑ «Anne Etchegoyen e Itziar Ituño interpretan 'No es No / Ez da Ez'» (en castellà). El Diario Vasco, 18-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  14. ↑ «Anne Etchegoyen discography». Hung Medien. [Consulta: 20 juny 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anne_Etchegoyen&oldid=32178287»