Vés al contingut

Anne O'Hagan Shinn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnne O'Hagan Shinn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Anne O'Hagan Modifica el valor a Wikidata
8 agost 1869 Modifica el valor a Wikidata
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 1933 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Boston Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, suffragette Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 6481


Anne O'Hagan Shinn (Washington DC, 8 d'agost de 1869 - Nova York, 24 de juny de 1933) fou una periodista, contista, feminista i sufragista estatunidenca, que treballà en publicacions com Vanity Fair i Harper's Magazine. Els seus textos detallaven l'explotació que sofrien les joves dependentes a l'Amèrica de principis del segle XX.

Biografia

[modifica]

Anne O'Hagan nasqué a Washington, DC, al 1869. Es llicencià en la Universitat de Boston el 1890.[1][2]

O'Hagan era membre de l'Heterodoxy, un club de debat feminista amb seu a Greenwich Village, en què hi havia altres dones com Sarah Field Splint o Ellen La Motte.[3][4] A més a més, fundà la Unió Democràtica de Dones.[5] Formà part de la junta directiva de l'Equal Suffrage League de Nova York i del Women's Suffrage Study Club, entre altres organitzacions sufragistes.[6] També donà suport a la reforma de la llei seca.[7][8][9] O'Hagan era membre de l'Església Protestant de l'església St. Luke in the Fields de Greenwich Village, on va coincidir amb la diplomàtica i activista pels drets humans, Eleanor Roosevelt.[10]

Confessions d'una dona professional per Anne O'Hagan, il·lustrada per May Wilson Preston del Harper's Bazaar, setembre del 1907

Com a periodista, O'Hagan col·laborà amb revistes com Vanity Fair, Harper's Magazine, Munsey's o Collier's, en les quals solia escriure sobre temàtica feminista.[11][12] Per exemple, en un article del 1901 per a la revista Munsey's titulat "La noia atlètica", celebrà l'entrada de les dones i xiquetes en activitats recreatives actives, tant pels beneficis per a la seua salut a llarg termini com perquè podien alliberar-se de portar peces de roba restrictives, i d'activitats passives.[13] O'Hagan qüestionà els rols assignats a les fadrines majors i a les dones casades, i plantejava que el celibat podia ser elecció de les dones.[14]

De particular interès per a ella fou l'explotació de les dependentes joves.[15][16][17][18] Després del sufragi, O'Hagan cobria la política estatunidenca per al The New York Times, i hi realitzà una entrevista al futur candidat presidencial Al Smith el 1922.[19]

O'Hagan participà en projectes de ficció en col·laboració, en què diversos autors escrivien capítols d'una novel·la o sèrie, com ara la sèrie The Good Family en Harper's Magazine el 1907 i The Sturdy Oak per a Collier's Magazine el 1917, una novel·la política.[20] També fou una prolífica escriptora de ficció curta.[21]

Es creu que Anne O'Hagan visqué amb sa mare fins que es casà amb Francis Adin Shinn al 1908. De fet, es considera que és autora d'un article anònim que descrivia els problemes d'una dona soltera moderna que vivia amb sa mare passada de moda.[14]

O'Hagan va morir al juny de 1933, a 63 anys, a Nova York.[1]

Reconeixements

[modifica]

El 1936 la Universitat de Boston creà les Beques O'Hagan Shinn en la seua memòria per a donar suport a la literatura en anglés.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 "Mrs. F. A. Shinn, Writer, Dies at 63," The New York Times (June 25, 1933): 22.
  2. ↑ "Christmas Reunion of Epsilon Chapter," Bostonia 10-11(1909): 21.
  3. ↑ Schwarz 1986, p. 1
  4. ↑ Schwarz 1986
  5. ↑ "Anti-Hearst Women Prepare Campaign," The New York Times (June 2, 1922): 24.
  6. ↑ John William Leonard, ed., Woman's Who's Who of America (American Commonwealth Company 1914): 742.
  7. ↑ "Women Democrats Ask Dry Law Views," The New York Times (May 15, 1928): 4.
  8. ↑ "155 in the Arts Join Anti-Dry Body," The New York Times March 17, 1930): 23.
  9. ↑ "Women Wet Leaders Endorse Roosevelt," The New York Times (July 8, 1932): 1.
  10. ↑ The New York Anglicans: Twenty Who Shaped the Twentieth Century, Anglican Examiner, retrieved 16 March 2015.
  11. ↑ Pendennis, "Anne O'Hagan Writes Stories on Business Principles," The New York Times (June 18, 1905): SM3.
  12. ↑ Alice Fahs, Out on Assignment: Newspaper Women and the Making of Modern Public Space (University of North Carolina Press 2011): 32-33. ISBN 0807834963
  13. ↑ Douglas A. Noverr and Lawrence Ziewacz, The Games They Played: Sports in American History, 1865-1980 (Rowman & Littlefield 1983): 11-12. ISBN 0882298194
  14. ↑ 14,0 14,1 Howard, June. Publishing the family. Durham: Duke Univ. Press, 2001, p. 201, 298 et al. ISBN 0822327716. 
  15. ↑ Anne O'Hagan, "The Shop Girl and Her Wages," Munsey's Magazine 50(November 1913): 252-259.
  16. ↑ Sally Barr Ebest, The Banshees: A Literary History of Irish American Women Writers (Syracuse University Press 2013): 26-27. ISBN 978-0-8156-3330-3
  17. ↑ Anne O'Hagan, "Behind the Scenes in the Big Stores," Munsey's Magazine 22(4)(January 1900): 533-535.
  18. ↑ Louisa Iarocci, The Urban Department Store in America, 1850-1930 (Ashgate Publishing 2014): 107-108. ISBN 140944743X
  19. ↑ Anne O'Hagan Shinn, "Alfred E. Smith: A Personal Impression," The New York Times (October 22, 1922): 67.
  20. ↑ Elizabeth Jordan, ed. The Sturdy Oak: A Composite Novel of American Politics by Fourteen American Authors (1917).
  21. ↑ Charles Fanning, The Irish Voice in America: 250 Years of Irish-American Fiction (University Press of Kentucky 2015): 183. ISBN 0813109701
  22. ↑ Report of the President, Boston University (1941): 210.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anne_O%27Hagan_Shinn&oldid=33100585»