Vés al contingut

Annexió de Crimea a la Federació de Rússia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarAnnexió de Crimea a la Federació de Rússia
guerra russo-ucraïnesa i primera fase de la guerra russo-ucraïnesa Modifica el valor a Wikidata
lang= Modifica el valor a Wikidata
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusannexió, autodeterminació i operació militar Modifica el valor a Wikidata
Data2014 Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRússia sota el govern de Vladímir Putin i història d'Ucraïna des de 1991 Modifica el valor a Wikidata
LlocCrimea Modifica el valor a Wikidata
EstatUcraïna, Rússia i República de Crimea Modifica el valor a Wikidata
CausaEuromaidan Modifica el valor a Wikidata
Conseqüènciareaccions internacionals a l'annexió de Crimea a la Federació de Rússia Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsRússia, Ucraïna, República de Crimea, Vladislav Surkov, Forces Armades de Rússia, Aleksandr Duguin, Ígor Guïrkin i Vladímir Putin Modifica el valor a Wikidata
Cronologia

L'annexió de la península de Crimea a la Federació Russa va produir-se el 18 de març de 2014. Aprofitant el buit de poder posterior a la fi de la Revolució de la Dignitat, que va comportar la destitució del president electe ucraïnès, Víktor Ianukòvitx, i l'enderrocament del govern d'Ucraïna,[1] Rússia va envair la península de Crimea, part d'Ucraïna, a finals de febrer de 2014 i després la va annexionar. Aquesta acció va suposar l'inici de la guerra russo-ucraïnesa.

El 21 de novembre de 2013, diverses protestes van esclatar espontàniament a la capital ucraïnesa, Kíiv, després que el govern d'Ucraïna suspengués els preparatius de la signatura de l'acord d'Associació i del Tractat de Lliure Comerç amb la Unió Europea, previst per una setmana més tard, en favor de relacions econòmiques més properes amb Rússia.[2][3][4][5] Al cap de pocs dies d'haver començat les manifestacions, un creixent nombre d'estudiants universitaris s'uniren a les protestes i, poc més tard, la ciutadania en general també s'hi va implicar.[1] D'aquesta manera, Ucraïna havia quedat dividida entre una part de la població que demanava l'annexió a Rússia i l’altra que apostava per la incorporació del país a la Unió Europea. El 22 de febrer de 2014, el president ucraïnès, Viktor Ianukóvitx, va ser destituït del càrrec pel Parlament, va abandonar Kíiv i es va traslladar a les regions orientals del país (russòfones), on mantenia suport popular i on van esclatar protestes en contra del nou govern del país.[6]

Paral·lelament, durant grant part del febrer de 2014, el president rus, Vladimir Putin, havia anat enviant silenciosament milers de soldats addicionals a les bases que Rússia tenia a Crimea gràcies al Tractat de Partició del 1997 i centenars de voluntaris s'hi van unir sense fer-se notar gaire.[7] A més, en una reunió amb els alts oficials de les forces especials i el ministre de defensa, Putin va indicar que calia iniciar els treballs per a "retornar Crimea a Rússia."[8] L'endemà de la destitució de Ianukóvitx, el primer ministre rus, Dmitri Medvédev, va qüestionar la legitimitat del nou govern ucraïnès i el va qualificar d'il·legítim.[9] Quatre dies més tard, el 27 de febrer, un grup d’homes armats -entre els quals hi havia soldats russos sense insígnia- van prendre el control del Parlament de Crimea i hi van hissar la bandera russa.[10][11] A la vegada, forces especials russes sense insígnies van prendre posició a llocs estratègics a tota Crimea[7] i, tot i que Rússia va negar la seva implicació militar inicialment,[12] Putin va admetre més tard que s'hi havien desplegat tropes per a "ajudar les forces d'autodefensa de Crimea".[8]

L'u de març, el Parlament rus va aprovar l'ús de la força a Ucraïna,[10] mentre que el govern de Crimea era destituït i un de nou, liderat per prorus Serguei Aksiónov, anunciava la convocatòria d'un referèndum sobre l'estatus polític de Crimea.[13] La votació es va celebrar el 16 de març sota l'ocupació russa i, segons les autoritats instal·lades per Rússia, el 95% dels votants (el 85% del cens) van votar a favor de l'adhesió de la península a Rússia.[14] L'endemà, les autoritats de Crimea van declarar la independència i van demanar unir-se a Rússia, país que va incorporar formalment Crimea el 18 de març de 2014 en un acte solemne al Kremlin on Putin i els líders de la península van signar el tractat bilateral pel qual la república de Crimea i la ciutat de Sebastopol es van convertir en dos nous membres de la Federació Russa.[8] Després de l'annexió, Rússia va augmentar la seva presència militar a la península i va advertir contra qualsevol intervenció exterior.[15]

Per contra, tant Ucraïna com molts altres països van condemnar l'annexió, denunciant que es tractava d'una violació del dret internacional i dels acords russos que salvaguarden la integritat territorial d'Ucraïna. L'annexió va portar la resta de membres del G8 a suspendre Rússia del grup[16] i a introduir sancions al país i als seus mandataris. Per la seva banda, l' Assemblea General de les Nacions Unides també va rebutjar el referèndum i l'annexió, adoptant una resolució que defensava la "integritat territorial d'Ucraïna dins de les seves fronteres reconegudes internacionalment",[17] i es referia a l'acció russa com a "ocupació temporal".[18] En canvi, el govern rus s'ha negat a considerar l'acció com una "annexió" i defensa que el referèndum complí el dret d'autodeterminació dels pobles.

Altres noms

[modifica]

A Ucraïna

[modifica]

Els noms de l'annexió de Crimea varien. A Ucraïna, és coneguda com l' ocupació temporal de la República Autònoma de Crimea i Sebastòpol per part de Rússia (ucraïnès: тимчасова окупація Автономної Республіки Крим і Севастополя Росією; transcrit: tymchasova okupatsiia Avtonomnoi Respubliky Krym i Sevastopolia Rosiieiu), l'ocupació il·legal de la República Autònoma de Crimea, la caiguda de Crimea i la invasió de Crimea.[19][20][21]

A Rússia

[modifica]

A la Federació Russa, també es coneix com l'adhesió de Crimea a la Federació Russa (rus: присоединение Крыма к Российской Федерации; transcrit: prisoyedineniye Kryma k Rossiyskoy Federatsii), el retorn de Crimea (rus: возвращение Крыма; transcrit: vozvrashcheniye Kryma) i la reunificació de Crimea.[22][23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «De la revolució del Maidan a l’annexió de Crimea: l’origen del conflicte entre Rússia i Ucraïna». À Punt, 21-01-2022. [Consulta: 21 setembre 2024].
  2. ↑ «Els europeistes protesten a Ucraïna contra la decisió d'allunyar-se de la UE». 324.cat, 22-11-2014. [Consulta: 22 setembre 2024].
  3. ↑ «Multitudinària manifestació a Kíev contra la renúncia del govern a firmar l'Acord d'Associació amb la Unió Europea». 324.cat, 24-11-2013. [Consulta: 22 setembre 2024].
  4. ↑ «L'oposició ucraïnesa exigeix l'alliberament de Timoixenko i l'associació amb la Unió Europea». El Periódico de Catalunya, 26-11-2013. [Consulta: 22 setembre 2024].
  5. ↑ «L'esperit de la Revolució Taronja torna a la capital d'Ucraïna». Ara (diari), 26-11-2013. [Consulta: 22 setembre 2024].
  6. ↑ 324cat. «L'oposició aprofita la marxa de Ianukóvitx de Kíev per destituir-lo i convocar eleccions el 25 de maig», 22-02-2014. [Consulta: 21 setembre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Rusia y Ucrania: qué pasó en Crimea en 2014 (y por qué importa ahora)» (en castellà). BBC News Mundo.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Putin reconeix que va ordenar annexionar Crimea abans del referèndum». Ara, 09-03-2015. [Consulta: 21 setembre 2024].
  9. ↑ «Rússia posa en dubte la legitimitat del nou govern ucraïnès». Ara (diari), 24-02-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Putin reveals secrets of Russia's Crimea takeover plot» (en anglès). BBC News, 09-03-2015.
  11. ↑ Lázaro, Ana. «Els russos de Crimea desafien el nou poder de Kíev». Ara, 28-02-2014. [Consulta: 21 setembre 2024].
  12. ↑ Baczynska, Gabriela. «Russia says cannot order Crimean 'self-defense' units back to base.». Reuters. Gutterman, 05-03-2014.
  13. ↑ «El Parlament de Crimea proposa un referèndum per ampliar l'autonomia de la península ucraïnesa». Ara, 27-02-2014. [Consulta: 21 setembre 2024].
  14. ↑ Lázaro, Ana. «Sí rotund de Crimea a l’annexió a Rússia». Ara, 17-03-2014. [Consulta: 21 setembre 2024].
  15. ↑ «"Russia Threatens Nuclear Strikes Over Crimea"». The Diplomat, 11-07-2014. [Consulta: 22 setembre 2021].
  16. ↑ Bruno Waterfield. «Russia Temporarily Kicked Out of G8 Club of Rich Countries». Business Insider, 24-03-2014. [Consulta: 8 març 2015].
  17. ↑ «United Nations A/RES/68/262 General Assembly» (en anglès). United Nations, 01-04-2014. [Consulta: 21 setembre 2024].
  18. ↑ «ODS HOME PAGE». documents-dds-ny.un.org.
  19. ↑ «Seven Years of Illegal Occupation of the Autonomous Republic of Crimea», 04-03-2021.
  20. ↑ The Fall of Crimea: One Marine's Story Jesse Granger 29 January 2015 http://www.army.mil, accessed 27 February 2022
  21. ↑ «Bitter Crimean Anniversary – Victims of Russian Annexation». khpg.org.
  22. ↑ «Минобороны России учредило медаль "За возвращение Крыма"» (en rus). Gazeta.ru, 25-03-2014. [Consulta: 30 agost 2014].
  23. ↑ «Right of Reply to Russia – "Seventh Anniversary of the Reunification of Crimea with Russia"». U.S. Mission to the OSCE, 18-03-2021. [Consulta: 27 febrer 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Annexió_de_Crimea_a_la_Federació_de_Rússia&oldid=34048761»