De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no
cita les fonts o necessita més referències per a la seva
verificabilitat .
Diagrama on s'indiquen l'anomalia mitjana
M
{\displaystyle M}
, anomalia excèntrica
E
{\displaystyle E}
, i anomalia veritable
ν
{\displaystyle \nu }
, l'òrbita i la circumferència principal. L'anomalia veritable és l'angle entre els segments sp i SZ .
L'anomalia veritable és l'angle que forma el planeta mesurat des del focus
S
{\displaystyle S}
de l'òrbita el·líptica amb el periheli del planeta. Es designa per
ν
{\displaystyle \nu \ }
.
Es relaciona amb l'anomalia excèntrica
E
{\displaystyle E}
mitjançant:
tan
ν
2
=
1
+
e
1
−
e
tan
E
2
{\displaystyle \tan {\frac {\nu }{2}}={\sqrt {\frac {1+e}{1-e}}}\tan {\frac {E}{2}}}
on
e
{\displaystyle e}
és l'excentricitat .
El planeta Mart té un any sideri de 686,98 dies i una excentricitat
e
=
0
,
09341
{\displaystyle e=0,09341}
; volem calcular l'anomalia veritable 80 dies després que el planeta passi pel periheli .
En anomalia mitjana es veu que
M
=
41
,
9226
∘
{\displaystyle M=41,9226^{\circ }}
En Equació de Kepler Mètode aproximacions successives es veu que amb només 6 iteracions
E
=
45
,
75668
{\displaystyle E=45,75668}
amb totes les seves xifres exactes.
Coneguda l'anomalia excèntrica només queda aplicar la fórmula:
tan
ν
2
=
1
+
e
1
−
e
tan
E
2
=
1
,
09821
×
0
,
42197
=
0
,
463412
{\displaystyle \tan {\frac {\nu }{2}}={\sqrt {\frac {1+e}{1-e}}}\tan {\frac {E}{2}}=1,09821\times 0,42197=0,463412}
Així que l'anomalia veritable
ν
=
49
,
7272
∘
{\displaystyle \nu =49,7272^{\circ }}