António Martins de Chaves
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1390  Portugal (Portugal) | ||
| Mort | 6 juliol 1447 (56/57 anys) Roma | ||
| Sepultura | Monument to Antão Martins de Chaves (en)  Basílica de Sant Joan del Laterà | ||
| Cardenal | |||
| 18 desembre 1439 – | |||
| Bisbe diocesà | |||
| 10 març 1423 – ← Fernando de Guerra (en) – Gonçalo Anes de Óbidos (en) → Diòcesi: bisbat de Porto | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Participà en | |||
| 4 març 1447 | conclave de 1447 |
||
 | |||
António Martins de Chaves (castell d'Eaus de Flavia, a prop de Porto, Portugal, 1390 - Roma, 6 de juliol de 1447) va ser un cardenal portuguès del segle xv.[1]
Biografia
[modifica]António Martins de Chaves va ser beneficiari de la catedral de Lisboa[1] i degà del capítol d'Évora. L'any 1423 és nomenat bisbe de Porto.[2] Assisteix al Concili de Basilea, Ferrara i Florència com a representant del rei Eduard I de Portugal. És enviat per negociar la pau entre el rei Enric V d'Anglaterra, el rei Carles VII de França i el duc Felip III de Borgonya. La pau és signada a Arràs l'any 1435. El papa Eugeni IV l'envia a Constantinoble per convidar l'emperador Joan VII Paleòleg al Concili de Basilea, Ferrara i Florència.
El Papa Eugeni IV el fa cardenal en el consistori del 18 de desembre de 1439.[2] Martins fa construir l'església d'Antonio dei Portoghesi i l'hospici portuguès a Roma.
El cardenal Martins de Chaves participa al conclave de 1447 on és elegit Nicolau V.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of December 18, 1439». [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «António Cardinal Martins de Chaves [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 11 juny 2020].