Vés al contingut

Somera vermella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anthias anthias)
Infotaula d'ésser viuSomera vermella
Anthias anthias Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198711 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSerranidae
GènereAnthias
EspècieAnthias anthias Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Anthias sacer (Bloch, 1792)
  • Aylopon canariensis (Guichenot, 1868)
  • Labrus anthias (Linnaeus, 1758)
  • Serranus anthias (Linnaeus, 1758)[1]

La forcadella, l’'abella, el cabut o la somera vermella[2] (Anthias anthias) és una espècie de peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids.[3] És inofensiu per als humans.[4] És comestible, però no és pescat de manera comercial.[5]

Morfologia

[modifica]
Exemplars fotografiats a prop de l'illa Giglio (la Toscana, Itàlia).
Forcadella fotografiada a Sicília
Forcadella fotografiada a la Toscana
Forcadelles, Paramuricea clavata i Astroides calycularis fotografiats a Capo Gallo (Palerm, Sicília).
  • Pot assolir 27 cm de llargària màxima, tot i que la seua mida més comuna és de 15.

Ecologia

[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical (16 °C-22 °C, 72°N-36°N, 23°W-42°E) i associat als fons rocallosos i esculls de corall (compartint, de vegades, l'hàbitat de formes cavernícoles) fins als 300 m de fondària (normalment, entre 30 i 50).[11][12]

Es troba des de la Mediterrània[13] i Portugal (incloent-hi les illes Açores) fins a Angola i el nord de Namíbia.[14]

És tímid, nocturn, molt sedentari i fotòfug.[6][4] Acostuma a viure en petits grups.[15]

La seua reproducció és externa.[16] A més, és un hermafrodita successiu, el qual primer madura com a femella i més tard es transforma en mascle. Aquesta transformació no depèn només de l'edat, sinó també de l'estructura social del grup al qual pertany. Així, els peixos viuen formant un grup de femelles acompanyades del mascle dominant i, només quan aquest darrer mor, la femella de més rang es transforma en mascle.[15]

Pot duplicar la seua població en poc temps: entre 1,4 i 4,4 anys.[17]

Menja crustacis planctònics i peixets.[4][18]

A les illes Açores és depredat per la círvia rivoliana (Seriola rivoliana)[19] i la mòllera roquera (Phycis phycis).[20]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
  5. El Maestro Pescador Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine. (castellà)
  6. 6,0 6,1 «Somera vermella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. DORIS (francès)
  8. AquaBase[Enllaç no actiu] (francès)
  9. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia
  10. Mare Nostrum (castellà)
  11. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  12. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya, 1216 p. 3a edició.
  13. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona.
  14. Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  15. 15,0 15,1 buceo.mforos.com (castellà)
  16. Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  17. Club d'immersió biologia (català)
  18. Encyclopedia of Life (anglès)
  19. Barreiros, J.P., T. Morato, R.S. Santos i A.E. de Borba, 2003. Interannual changes in the diet of the Almaco jack, Seriola rivoliana (Perciformes: Carangidae) from the Azores. Cybium 27(1):37-40.
  20. FishBase (anglès)

Enllaços externs

[modifica]