Anthoinita

Anthoinita
Anthoinita (groga) en matriu de reinita, una varietat de ferberita
Fórmula química	AlWO₃(OH)₃
Epònim	Raymond Anthoine (en)
Localitat tipus	mina Mt Misobo, Maniema, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	sulfats > wolframats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.GB.35
Nickel-Strunz 9a ed.	7.GB.35
Dana	48.3.3.1
Heys	27.4.4
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,196(1) Å; b = 9,187(1) Å; c = 11,316(1) Å; α = 92,82(1)°; β = 94,08(1)°; γ = 90,23(1)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	blanc
Exfoliació	perfecta, en una direcció
Duresa (Mohs)	1
Lluïssor	mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,78 a 4,87 g/cm³ (mesurada); 4,84 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	n = 1,81 a 1,82
Birefringència	δ = 0,000
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Atn
Referències

L'anthoinita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Raymond Anthoine (1884-1971), enginyer de mines belga que va escriure sobre la prospecció dels dipòsits al·luvials.

Característiques

L'anthoinita és un wolframat d'alumini, de fórmula química AlWO₃(OH)₃. Cristal·litza en el sistema triclínic formant cristalls d'uns pocs mil·límetres aplanats en {010}. Acostuma a trobar-se de manera pulverulenta o en masses gredoses. També se'n troba pseudomorfica després de scheelita en cristalls grans. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'anthoinita pertany a «07.GB - Molibdats, wolframats i niobats amb anions addicionals i/o H₂O» juntament amb els següents minerals: lindgrenita, szenicsita, cuprotungstita, fil·lotungstita, rankachita, ferrimolibdita, mpororoïta, obradovicita-KCu, mendozavilita-NaFe, paramendozavilita i tancaïta-(Ce).

Formació i jaciments

Es troba en placers amb cassiterita i wolframita, i en filons de quars amb ferberita, la qual apareix per reemplaçar-la. Sol trobar-se associada a altres minerals com: wolframita, scheelita, quars, ferberita, mpororoïta, raspita, ferritungstita, russellita o cassiterita. Va ser descoberta a la mina Mt Misobo, a Maniema (República Democràtica del Congo). També se n'ha trobat a Kara (Austràlia), Mayo (Canadà), Kivu (República Democràtica del Congo), Wazuka-cho (Japó) i a diverses mines de Ruanda i Uganda.