Anthony Santasiere

Anthony Santasiere
Nom original	Anthony Edward Santasiere
Biografia
Naixement	9 desembre 1904 ; Nova York
Mort	13 gener 1977 (72 anys); Hollywood (Florida)
Nacionalitat	Estats Units
Formació	City College de Nova York
Activitat
Ocupació	Professor de matemàtica i mestre d'escacs
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Esport	escacs

Anthony Edward Santasiere (Nova York, 9 de desembre de 1904 - 13 de gener de 1977), fou un mestre d'escacs estatunidenc. Era professor de matemàtica de professió, i tenia com a aficions també l'escriptura i la pintura a l'oli.

Santasiere va publicar nombrosos articles sobre escacs a la revista American Chess Bulletin i va escriure el llibre The Romantic King's Gambit (el romàntic gambit de rei). L'obertura 1.Cf3 Cf6 2.b4 s'anomena, en honor seu, Santasiere's Folly (La follia de Santasiere, o l'excentricitat de Santasiere).^[1]

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició

El 1923, Santasiere empatà als llocs 13è/14è a Lake Hopatcong (9è American Chess Congress), (els guanyadors foren Frank Marshall i Abraham Kupchik). El 1924, fou tercer, rere Marshall i Carlos Torre, a Nova York. El 1927, empatà als llocs 3r/4t a Nova York (el campió fou Albert Pinkus). El 1927, empatà als llocs 4t-6è al Campionat de l'estat de Nova York a Rome (el campió fou Rudolph Smirka), i l'any següent fou campió de la mateixa competició, a Buffalo.^[2] El 1929, hi fou tercer (rere Herman Steiner i Jacob Bernstein, a Buffalo), i el 1930, hi empatà al primer lloc amb Norman Lessing a Utica.

El 1931, fou setè a Nova York (el guanyador fou José Raúl Capablanca). El mateix any empatà als llocs 3r/4t a Rome (Campionat de l'estat de Nova York; el campió fou Fred Reinfeld). El 1934, empatà als llocs 9è/10è a Syracuse (el campió fou Samuel Reshevsky). El 1935, fou setè a Milwaukee (el campió fou Reuben Fine). El 1938, empatà als llocs 10è/11è a Nova York (segon Campionat dels Estats Units, el campió fou Reshevsky). El 1938, fou cinquè a Boston (els guanyadors foren Israel Horowitz i Isaac Kashdan).

Va emaptar al primer lloc amb Shainswit a Ventnor City 1943, fou segon, rere Reshevsky, a Boston 1944 (45è US Open), i va guanyar a Peoria 1945 (46è US Open). El setembre de 1945, va jugar al matx d'escacs per ràdio Estats Units - URSS de 1945 al desè tauler, contra David Bronstein amb qui va perdre les dues partides.^[1]^[3] El 1949, fou segon, rere Sandrin, a Omaha (US Open).

Va guanyar a Milà 1953 (empatat amb Giuseppe Primavera).^[4] El 1957, Santasiere va batre un jove Bobby Fischer al West Orange Open.^[5]

L'11 de maig de 1968, al Miami Beach Chess Club de Miami Beach, Florida, Santasiere, presentat com a "El campió d'escacs americà", va disputar una exhibició de simultànies contra 21 oponents. Santasiere va assolir 12 victòries (inclosa una contra Barry Moss), tres taules, quatre victòries per incompareixença, i va perdre contra Hank Bergman i Irving Lynch.

Llibres

The Futuristic Chess opening: Santasiere's Folly (llibre en rústica) Anthony E Santasiere
King's Gambit - Analysis and Games, Anthony Santasiere

Notes i referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Nota biogràfica de Anthony Santasiere» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 14 octubre 2013].
↑ «Historial de guanyadors del Campionat de l'Estat de Nova York (1878-1972)» (en anglès). The Colonel's Chess Page. Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 10 agost 2013].
↑ Wall, Bill. «Chess History and Chronology» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 14 octubre 2013].
↑ Di Felice, Gino. «Chess Results, 1951-1955, p. 264». McFarland & Company, Inc, 2010.
↑ Di Felice, Gino. «Chess Results, 1951-1955, p. 179». McFarland & Company, Inc, 2010.

Bibliografia

Miami Herald, diumenge, 12 de maig de 1968, pàg. 2-B: Chess Champion.

[CGbio-1] 1,0 ^1,1 «Nota biogràfica de Anthony Santasiere» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 14 octubre 2013].

[2] «Historial de guanyadors del Campionat de l'Estat de Nova York (1878-1972)» (en anglès). The Colonel's Chess Page. Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 10 agost 2013].

[hist-3] Wall, Bill. «Chess History and Chronology» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 14 octubre 2013].

[4] Di Felice, Gino. «Chess Results, 1951-1955, p. 264». McFarland & Company, Inc, 2010.

[5] Di Felice, Gino. «Chess Results, 1951-1955, p. 179». McFarland & Company, Inc, 2010.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]