Vés al contingut

Antic Escorxador (Igualada)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Antic Escorxador
Imatge
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteIsidre Gili i Moncunill
Pau Salvat i Espasa Modifica el valor a Wikidata
Úsescorxador (1905–1993)
sala d'espectacles (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1905 inauguració
1993 clausura
2005 renovació, Arquitecte: Enric Solsona i Piña
2009 reobertura Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura modernista
modernisme català Modifica el valor a Wikidata
Superfície13.250 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaIgualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer Prat de la Riba, 45 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 35′ N, 1° 37′ E / 41.58°N,1.61°E / 41.58; 1.61
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC5739 Modifica el valor a Wikidata

L'Antic Escorxador és un edifici modernista del municipi d'Igualada (Anoia) protegit com a bé cultural d'interès local. El 1993 va tancar com a escorxador, i després d'uns anys d'abandó des de 2005 va ser transformat en espai firal.[1]

Descripció

[modifica]

Ocupa una superfície de 13.250 m².[2] La nau principal de l'edifici és rectangular. Als costats hi ha dos departaments quadrangulars. Dues ales ajuntades al cos central per un passadís cobert condueixen als patis. Darrere la nau principal hi ha unes petites dependències.[3]

L'estructura suport de la nau central i de les dues més petites és de ferro. Els corrals tenen encavallada de fusta. Els materials bàsics de construcció són el totxo i la pedra. Per la decoració s'empra la ceràmica de color verd. El conjunt d'edificis es distribueix simètricament respecte a un eix perpendicular al carrer, que passa per la nau central i la porta principal.[3]

Història

[modifica]

El 1902 l'ajuntament decideix de construir-lo. Els plans dels arquitectes Isidre Gilli i Pau Salvat varen ser signats l'any 1903 i l'edifici es va inaugurar el 1905.[3] Es va construir fora de la ciutat en uns plans anomenats «Foristeries de Sant Agustí», terrenys cedits per Eusebi Castells i Reichacs.[2]

Referències

[modifica]
  1. Puiggròs i Albert, Jordi «1993 – Tanca, després de 88 anys de servei, l'Escorxador d'Igualada». La Veu d'Anoia, 27-11-2020.
  2. 2,0 2,1 Llacuna i Ortínez, Pau. «Fitxa 19 – Escorxador Municipal». El modernisme a Igualada, 31-08-2020. [Consulta: 18 març 2025].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Antic Escorxador». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].