Anticitera
Tipus | illa | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Grècia | |||
Agència governamental | Administració descentralitzada d'Àtica | |||
Regió | Perifèria d'Àtica | |||
Unitat perifèrica | unitat perifèrica d'Illes | |||
Municipi | Kythira Municipality (en) | |||
Població humana | ||||
Població | 68 (3,44 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 19,776 km² | |||
Mesura | 3,5 () × 10,5 () km | |||
Banyat per | mar Jònica | |||
Altitud | 0 m | |||
Patrocini | Saint Myron (en) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 801 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 27360 | |||
Lloc web | antikythira.gr |
Anticitera (en grec Αντικύθηρα, Andikíthira) és una illa grega a la prefectura o nomós de l'Àtica, situada al sud del Peloponès i de Citera, i al nord-oest de Creta, amb una extensió de 20 km². S'ha fet especialment famosa per la troballa el 1900 de l'anomenat mecanisme d'Anticitera, el més antic sistema mecànic de computació conegut, datat aproximadament al 87 aC.
Antikythera també pot referir-se a l'estret d'Antikythera, a través del qual l'aigua mediterrània entra al mar de Creta.[1]
Geografia
[modifica]La seva superfície terrestre és de 20,43 quilòmetres quadrats i es troba a 38 quilòmetres al sud-est de Kythira. És la part més allunyada de la regió àtica des del seu cor a l'àrea metropolitana d'Atenes. Té forma de pastís, de 10,5 km ENN a SSE per 3,4 km ENE a WSW. Destaca per la ubicació de la descoberta del mecanisme Antikythera i per la històrica ruïna d'Antikythera.[2]
El seu principal assentament i port és Potamós (pop. 34 habitants al cens de 2011).[2] Els únics altres assentaments són Galanianá (pop. 15) i Charchalianá (pop. 19). El transbordador F / B Ionis de la companyia nàutica Ablemon visita periòdicament a Antikythera en el seu recorregut entre Pireu (Atenes) i Kissamos-Kastelli a Creta.
Fauna
[modifica]Anticitera és un lloc molt important per a les aus migratòries durant els seus moviments estacionals, a causa de la seva posició geogràfica i de certes característiques (una illa longitudinal, amb direcció nord-sud i un impacte humà molt baix).[3] A més, l'illa acull la colònia reproductora més gran del falcó d'Eleonora (Falco eleonorae) del món.[4] La importància d'Antikythera per a l'estudi de la migració d'aus va portar a la creació de l'Observatori d'Onitològics de l'Observatori Antikythera (A.B.O). L'illa també compta amb una gran població de cabres salvatges[5]
Galeria
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Peter Saundry, C. Michael Hogan & Steve Baum. 2011. Sea of Crete. Encyclopedia of Earth. Eds.M.Pidwirny & C.J.Cleveland. National Council for Science and Environment. Washington DC.
- ↑ 2,0 2,1 «Population & housing census 2001 (incl. area and average elevation)» (en grec). National Statistical Service of Greece. Arxivat de l'original el 21 setembre 2015.
- ↑ The Importance of Antikythira
- ↑ Dimalexis, A; Xirouchakis, S; Portolou, D; Latsoudis, P; Karris, G; Georgiakakis, P; Fric, J; Barboutis, C; Bourdakis, S «Breeding distribution and population status of the Eleonora's falcon (Falco eleonorae) in Greece». Journal of Ornithology, 149, 2008, pàg. 23–30. DOI: 10.1007/s10336-007-0207-4.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 7 d'octubre 2015. [Consulta: 7 març 2017].