Antiemètic
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | medicament, autonomic agent (en)  , agent del sistema nerviós central i medicina gastrointestinal  |
| ChEBI | 50919 |
Antiemètic o antivomitiu és aquella substància que evita o suprimeix el vòmit. Exemples de medicaments antiemètics són la domperidona i la metoclopramida. Quant a plantes medicinals amb efecte antiemètic cal destacar el cànnabis, el clavell d'espècia i la llimona.
Els antiemètics s'utilitzen normalment per tractar la cinetosi i els efectes secundaris dels analgèsics opioides, els anestèsics generals i la quimioteràpia. També es poden utilitzar per a casos greus de gastroenteritis, especialment si el pacient està deshidratat.[1][2]
Alguns antiemètics que abans es pensava que causaven defectes de naixement són segurs per a l'ús en complicacions de l'embaràs, com seria el tractament de nàusees matinals i hiperèmesi gravídica.[3][4]
Segons la causa que origina el vòmit poden ser més convenients uns que altres antivomitius (independentment del tractament de la causa):[5][6]
- En general: metoclopramida (Primperan), domperidona (EFG, Motilium).[7]
- Cinetosi: dimenhidrinat (Biodramina)
- Embaràs: doxilamina amb piridoxina (Cariban)
- Ús d'opiacis: haloperidol
- Hipertensió intracranial en pacients terminals: dexametasona (EFG, Fortecortin)
- Vòmits secundaris a quimioteràpia: ondansetró (EFG, Zofran)
Referències
[modifica]
- ↑ Manteuffel, Jacob «Use of antiemetics in children with acute gastroenteritis: Are they safe and effective?». Journal of Emergencies, Trauma, and Shock, 2, 1, 2009, pàg. 3-5. DOI: 10.4103/0974-2700.44674. PMID: 19561947 [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ Fedorowicz, Zbys; Jagannath, Vanitha A; Carter, Ben «Antiemetics for reducing vomiting related to acute gastroenteritis in children and adolescents». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2011, 9, 2011, pàg. CD005506. DOI: 10.1002/14651858.CD005506.pub5. PMID: 21901699 [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ Quinlan, Jeffrey D.; Hill, D. Ashley «Nausea and Vomiting in Pregnancy - American Family Physician». American Family Physician, 68, 1, 2003, pàg. 121-128 [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ Schaefer, Christof; Scialli, Anthony; Rost van Tonningen, Margreet. «Antiemetics and hyperemesis gravidarum». A: Drugs During Pregnancy and Lactation: Handbook of Prescription Drugs and Comparative Risk Assessment. Gulf Professional Publishing, 2001. ISBN 978-0-444-50763-1.
- ↑ Daza Asumendi, P. semFYC. Náuseas y vómitos. Guía de Actuación en Atención Primaria, 2011, p. 297. ISBN 84-96216-99-3.
- ↑ Apfel CC, Korttila K, Abdalla M, Kerger H, Turan A, Vedder I et al. «A Factorial Trial of Six Interventions for the Prevention of Postoperative Nausea and Vomiting». N Engl J Med, 350, 24, 2004, pàg. 2441-51. DOI: 10.1056/NEJMoa032196. PMID: 15190136 [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ D Braude, T Soliz, C Crandall, G Hendey, J Andrews, L Weichenthal «Antiemetics in the ED: a randomized controlled trial comparing 3 common agents». Am J Emerg Med, 24, 2, 2006, pàg. 177-82. DOI: 10.1016/j.ajem.2005.08.017. PMID: 16490647 [Consulta: 28 setembre 2024].