Antiga Casa de Salut
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 675 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) | |||
| Localització | Ctra. d'Igualada, 42 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2007 | |||
| Id. IPAC | 36321 | |||
.JPG)
L'Antiga Casa de Salut és una obra de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
[modifica]És una casa-torre rectangular, amb teulada a doble vessant i elements decoratius neoclàssics. Jardí romàntic amb un brollador central.[1]
Història
[modifica]Les Germanes Carmelites Descalces Missioneres, conegudes popularment com a “monges de la vetlla”, van constituir una comunitat a Santa Coloma de Queralt el 24 d’octubre de 1910. Assistien als malalts a l’Hospital Vell de la Vila.[2]
L’origen de la Casa de Salut es troba en l’adquisició que l’Ajuntament va fer d’una casa coneguda com La Torre i els seus terrenys annexos, a la carretera d’Igualada (29 d’abril de 1922). El 1930 va finalitzar l’adequació de La Torre en la Casa de Salut. El mateix any, les Germanes Carmelites van comprar un terreny proper a l’hospital a Josep Montagut amb la intenció de construir-hi una casa i residir-hi.[2]
L’Ajuntament Republicà, encapçalat per Lluís Solà Padró, va impulsar el nou hospital. En el pressupost del 1932 va assignar 2.000 pessetes a l’adquisició de material quirúrgic. Aquest mateix any (21 de novembre) va aprovar el Reglament Interior de la Casa de Salut.[3] En esclatar la guerra civil espanyola, les monges carmelites continuen fent tasca assistencial, si bé el Comitè Local Antifeixista les obliga a abandonar la Casa de Salut i prohibeix que portin hàbits.[2] El 1938, l’Ajuntament dota l’edifici de mobiliari i instrumental per atendre millorar les cures.[4]
En acabar la guerra, les autoritats franquistes constitueixen una Comissió Gestora (1939) per arreglar els desperfectes de l’equipament: reparació de la teulada i el pou, instal·lacions d’electricitat i aigua i habilitar una casa veïna perquè hi poguessin viure les germanes.[4]
La Junta Administrativa de l’Hospital, responsable de vetllar per tots els seus valors i béns mobles i immobles, es constitueix el 3 de febrer de 1940, conformada entre altres per l’alcalde, el rector, el mestre de l’escola pública i el metge de Santa Coloma Dos mesos més tard, la Casa de Salut també comença a funcionar com a dipòsit de cadàvers.[4] La Junta va batejar l’hospital amb l’advocació de la Mare de Déu del Carme.[5]
Les despeses s’afrontaven amb el pagament dels serveis mèdics i donatius, sovint aconseguits per la Junta gràcies a festivals benèfics. Fins a 1950, l’Ajuntament de Santa Coloma va assumir els costos dels malalts pobres; a partir d’aquesta data, se’n responsabilitza la Diputació de Tarragona.[6] En el període 1950-58, els registres comptabilitzen seixanta-quatre malalts pobres, quaranta-set dels quals són de Santa Coloma de Queralt.[7]
El novembre de 1952, la Junta Gestora fa constar que la Casa de Salut disposa de les següents dependències:[8]
- Planta baixa: Cuina, dispensa, menjador de malalts, refectori de les germanes, sala de visites, sagristia, capella i vestíbul.
- Primer pis. Sala general pels homes amb quatre llits; sala general per dones amb quatre llits; dues habitacions independents d’un llit; habitació de la germana de guàrdia; bany.
- Annexos: Casa-habitació de les monges; local de desinsectació i dipòsit de cadàvers; cotxera; rentador; dispensa subterrània; altres dependències i accessoris per l’ús de la comunitat; jardí i hort posterior.
El 1956, les germanes carmelites permuten l’edifici que havien adquirit el 1930 a Montagut per la Casa de Salut. L’objectiu d’aquest intercanvi era la construcció d’una nova clínica-hospital, que va requerir un pressupost de 800.000 pessetes (300.000 aportades per la Diputació, 200.000 per l’Ajuntament, 150.000 per la Junta Administrativa i 150.000 per subscripció popular)[5]. Fruit d'aquest intercanvi, les monges van passar a viure a la Casa de Salut, on van residir fins al novembre de 2016. Des del setembre de 2018, la casa es va convertir en un centre d’acollida de menors estrangers no acompanyats.[9]
La nova clínica-hospital va inaugurar-se el 1958. El 7 de juliol de 1994, l'Ajuntament de Santa Coloma va aprovar els estatuts de l'organisme autònom municipal Residència Nostra Senyora del Carme, responsabilitzant-se així de la gestió oficial de la residència, que, no obstant això, continuava sent dirigida per les monges carmelites.[10]
La Casa de Salut va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local el 2007.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Antiga Casa de Salut». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Esplugas Solano, Mercè «Germanes Carmelites Missioneres: 1910-2016». Revista La Segarra, n.447, 11-2016, pàg. 22.
- ↑ Carreras Tarragó, Josep Maria «Cinquanta anys de sanitat a Santa Coloma de Queralt (1900-1950)». Recull, n.2, 1994, pàg. 26.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Carreras, 1994, p. 28.
- ↑ 5,0 5,1 Esplugas, 2016, p. 23.
- ↑ Grau Pujol,, Josep M.T «L'assistència sanitària i benèfica durant el segon franquisme . l'hospital municipal de Santa Coloma de Queralt (1950-1962)». Recull, n. 11, 2009, pàg. 5 i 6.
- ↑ Grau Pujol, 2009, p. 9.
- ↑ Carreras, 1994, p. 36.
- ↑ Albareda Lliró, Anna «Entrevista a Glòria Feliu i Anna Jové». Revista La Segarra, n.470, 10-2018, pàg. 10.
- ↑ Borràs, Ramon «[https://ja.cat/CasaSalut Cent anys de la comunitat de Germanes Carmelites Missioneres a Santa Coloma de Queralt]». Revista La Segarra, n.375, 11-2010, pàg. 14 i 15.
- ↑ «Declaren l'antiga Casa de Salut de Santa Coloma de Queralt com a Bé Cultural d'Interès Local». El Punt/Avui, 14-06-2007. [Consulta: ACN].
Enllaços externs
[modifica]
- «Antiga Casa de Salut». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.