Antoine Casenobe
| Nom original | (fr) Antoine Casenobe  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 3 novembre 1914 Salelles (Rosselló) |
| Mort | 26 febrer 1943 (28 anys) Alger (Algèria) |
| Sepultura | Salelles |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1939? - 1943 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  França |
| Branca militar | Aviació |
| Rang militar | Adjudant-Chef (el segon grau més alt dels sots-oficials francesos) |
| Unitat militar | 33è. esquadró de Reconeixement 3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4 1a. esquadrilla del Grup de Caça 1/5 3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/5 Esquadrilla Lafayette del Grup de Caça 2/5 |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Premis | |
Antoine Casenobe (Salelles,[1] 3 de novembre del 1914 - Alger, 26 de febrer del 1943) va ser un famós pilot de combat, as francès de la Segona Guerra Mundial.
Biografia
[modifica]Obtingué el títol de pilot el 1934. Tenia la graduació de Sargent-Chef quan entra a l'esquadrilla SPA 160 Diables Rouges (3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4) en començar la guerra. En la batalla de França pilotà el caça bombarder Curtiss H-75A-2, tingué set victòries homologades (la primera de les quals, el 8 de setembre del 1939, seria una de les dues primeres victòries aèries franceses contra els alemanys!)[2] i fou nomenat Adjudant-Chef. Anà al nord de l'Àfrica amb les forces del govern de Vichy fins que l'operació Torxa les feu passar al comandament aliat. Era a Tunísia i pilotava un caça de l'esquadrilla Lafayette quan, el 22.2.43 en l'evacuació causada per l'avanç alemany (Batalla del Pas de Kasserine) el seu Curtiss P-40F5 es quedà en pana de combustible. Intentà aterrar d'emergència en un terreny irregular; l'aparell bolcà i Casenobe es trencà l'espinada. Morí en un hospital d'Alger arran de les ferides sofertes.
Va ser distingit amb la Medalla Militar, la Creu de Guerra 1939-1945 amb palmes i 8 citacions. També fou fet cavaller de la Legió d'Honor a títol pòstum. El seu poble natal li dedicà una cèntrica avinguda.
Destinacions en què serví
[modifica]| Període | Lloc | Unitat |
| ? -1939 | França | 33è. Esquadró de Reconeixement |
| 15 de maig del 1939-agost del 1940 | França/Algèria/Marroc | 3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4[3][4] |
| agost del 1940 - ? | Algèria/Marroc | 1a. esquadrilla del Grup de Caça 1/5[5] |
| ? - novembre del 1942 | Algèria/Marroc | 3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/5[5] |
| gener del 1943-febrer del 1943 | Tunísia | esquadrilla Lafayette del Grup de Caça 2/5[6] |
Avions abatuts
[modifica]| Data | Lloc | Tipus d'avió abatut |
| 8.9.1939 | Auerbach-Schaidt (Alemanya) | Bf 109 E |
| 21.11.1939 | E. de Pirmasens (Alemanya) | Me 109 |
| 15.5.1940 | Bosc de Signy-l'Abbaye | Hs 126 |
| 15.5.1940 | regió de Flosse-Feorennes (Bèlgica) | Me 109 |
| 16.5.1940 | entre Fismes i Reims | Do-17[7] |
| 16.5.1940 | entre Fismes i Reims | Me 110 |
| 9.6.1940 | Morionvilliers | Me 109 |
Bibliografia
[modifica]- Verrier, Marcel. Arènes du ciel. Éditions France-Empire, p. 186-192.
- Avions Hors Série 20: Les As français de 1939 - 1940, première partie
Notes
[modifica]- ↑ Algunes fonts indiquen, també correctament, que era nascut a Cabestany, perquè Salelles no se n'independitzà fins al 1923
- ↑ «El Grup de Combat II/4» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 febrer 2014].
- ↑ 6 victòries segures -sol o en col·laboració- i 2 de probables
- ↑ Pilotant el Curtiss H-75A-2 números 89, 103 i 189 Fan-Fan-La Tulipe Dibuix del 189
- ↑ 5,0 5,1 Pilotant Curtiss H-75A-2
- ↑ Pilotant el Curtiss P-40 Warhawk número 8 P'tit QUINQUIN
- ↑ Segons altres fonts, un Ju 86
Enllaços externs
[modifica]- Biografia i fotografia a la plana dels Asos francesos (francès)
- Narracions detallades de la seva actuació Arxivat 2013-02-27 a Wayback Machine. (francès)
- Fotografia
- Plana del grup de Caça 2/4 (francès)(anglès)