Vés al contingut

Antoine Sanguin de Meudon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoine Sanguin de Meudon

Retrat d'Antoine de Sanguin, d'acord amb una miniatura del seu Llibre de les Hores. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1493 Modifica el valor a Wikidata
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1559 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
13 agost 1544 – 26 octubre 1547
← Jean du BellayCésar des Bourguignons (en) Tradueix →
Bisbe diocesà
6 novembre 1533 – 20 octubre 1550
← Jean d'Orléans-LonguevilleFrançois de Faucon (en) Tradueix →
Ambaixador
Bisbe de Llemotges
Gran capellà de França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 setembre 1559conclave de 1559
15 maig 1555conclave de maig de 1555
5 abril 1555Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549Conclave de 1549-50 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAnne Sanguin Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Antoine Sanguin de Meudon, va néixer a la Picardia el 1502 i va morir el 25 de novembre de 1559 a París, va ser capellà del rei Francesc I, arquebisbe de Tolosa, i cardenal de Meudon.

Biografia

[modifica]

Segon fill d'Antoine Sanguin, Senyor de Meudon, capità de Chablis, Co-Senyor de Livry en Aulnoye (Livry-Gargan), de 1651 a 1659 amb el seu germà Jacques va estudiar a París, Champagne i Brie. Era també l'oncle d'Ana de Pisseleu, la duquessa i l'amant de Francesc I, que el va ajudar en la seva carrera eclesiàstica. Es va convertir en abat de Fleury i mestre de la capella reial. El 1533 va ser elegit bisbe d'Orleans.

Fou elevat cardenal el 1539, va rebre el capel cardenalici en 1540 a Notre-Dame de París, en mans del cardenal Alessandro Farnese, legat del papa a França. Va rebre el títol de Santa Maria in Portico el 1541.

El 1543 va esdevenir Gran Almoiner de França. El 1544 va ser nomenat bisbe de Llemotges i va mantenir el cárrec fins al 1547. Va ser governador de París durant els atacs de l'emperador Carles V a l'estiu de 1544 i va ser un dels negociadors de la pau.

Després de la mort de Francesc I el 1547, creat se'n va anar a Roma, on va participar en el conclave de 1550 que va elegir el Papa Juli III. Va tornar a França el 1550 i va ser nomenat arquebisbe de Tolosa per Enric II de França.

Va morir a París el 1559.