Antoni Badia i Matamala
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIX |
Mort | segle XX |
Activitat | |
Ocupació | polític, sindicalista |
Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Antoni Badia i Matamala fou un sindicalista i un dels dirigents del socialisme català més importants de la primera dècada del segle xx.[1]
Era dependent de comerç, militant de la Federació Catalana del PSOE i president de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona el 1902. Va assistir al segon Congrés de la Federació Nacional de Dependents de Comerç celebrada a Saragossa el febrer de 1904, i també al tercer congrés a Madrid el setembre de 1905. Sota el seu impuls es va constituir la Federació local de societats obreres de Barcelona -Solidaridad Obrera, en una assemblea celebrada el dia 3 d'agost de 1907.[2] Va formar part del seu Consell Directiu amb el càrrec de secretari. També participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència o Solidaridad Obrera a Barcelona el setembre de 1908, i el desembre de 1908 va ser elegit Tresorer del nou Consell Directiu. Col·laborà a Tierra y Libertad i va ser redactor de La Internacional, órgan de la Federació Catalana del PSOE.[3]
El 1910 es desvinculà de Solidaridad Obrera i la seva presència política va desaparèixer. L'agost de 1922 va fundar a Barcelona el Cenáculo El Progreso del Alma, una associació de caràcter espiritista i naturista que el 1933 va començar a publicar la revista Microcosmo.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Pagès i Blanc, Pelai. «Antoni Badia i Matamala». A: María Teresa Martínez de Sas & Pelai Pagès. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 148-149. ISBN 9788484152439.
- ↑ «Antoni Badia i Matamala». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Buxadera i Vilà, Julià. «Elmoviment obrer espanyol i català (1840-1931)», 1998.
- ↑ «Diccionario biográfico - Badía Matamala, Antonio». Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 2 juliol 2020].