Antoni Bascompte i Barlabe
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1928  |
| Mort | 11 gener 2010 (81/82 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | economista |
Antoni Bascompte i Barlabe (1928 - Barcelona, 11 de gener de 2010) fou un economista català que promogué l'autofinançament eclesial des de l'Arquebisbat de Barcelona i presidí la Fundació Enciclopèdia Catalana del 1990 al 1996.
Estudià als Escolapis del carrer de Balmes de Barcelona.[1] Participà en l'organització de l'economia de l'arxidiòcesi i parròquies de Barcelona com a delegat d'Economia a l'Arxidiòcesi de Barcelona,[2] on desenvolupà el model basat en el Fons Comú Diocesà i l'autofinançament eclesial,[3] i fou un dels promotors del moviment de graduats d'Acció Catòlica (i fou president de la JUMAC, Joventut Universitària Masculina d'Acció Catòlica) a Barcelona. L'any 1964, quan anava a donar una conferència sobre l'integrisme religiós, fou objecte d'una agressió i, durant unes hores, un segrest.[4][5] Fou director de l'ICESB de 1964 a 1978,[6] des d'on impulsà escoles superiors en Sociologia i Ciències Socials.[7] El 1968 va anar a Madrid amb Albert Manent, Josep Maria Vilaseca i Josep Maria Martorell per demanar al nunci Luigi Dadaglio una obertura en els bisbes catalans.[8] Col·laborà amb el CIC i l'Editorial Estela. Va ser president de la Fundació Enciclopèdia Catalana del 1990 al 1996.[9]
L'any 1995, publicà Memòries obertes d'un catòlic laic (Barcelona, Proa ISBN 978-84-8256-025-0).
Referències
[modifica]- ↑ Bascompte i Berlabe, Antoni. Memòries obertes d'un catòlic laic. Barcelona: Proa, abril de 1995, p. 47.
- ↑ ABC, Madrid (en castellà). Prensa Española., 1981-07, p. 28.
- ↑ Matabosch, Antoni «El Sr. Bascompte i l'economia de l'Església». Catalunya Cristiana, 28-01-2010, pàg. 27.
- ↑ Bastida, Xavier «Antoni Bascompte i el moviment de graduats cristians». Catalunya Cristiana, 18-02-2010, pàg. 21. «Tanmateix les dificultats continuaren interposant-se, de vegades en forma fins i tot violenta, com fou el cas l'octubre del 1964 amb l'agressió cruenta seguida de segrest durant unes hores, de què fou víctima el mateix Bascompte quan es disposava a donar una conferència sobre l'integrisme religiós.»
- ↑ Muntaner, Josep Massot i. Els creadors del Montserrat modern: cent anys de servei a la cultura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1979, p. 256. ISBN 978-84-7202-337-6.
- ↑ Muntaner, Josep Massot i. Escriptors i erudits contemporanis. L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 171. ISBN 978-84-9883-409-3.
- ↑ Muniesa, Bernat; Brito, Bernat Muniesa i. La burguesía catalana ante la II República española: "Il trovatore" frente a Wotan (en castellà). Anthropos Editorial, 1985, p. 8. ISBN 978-84-85887-39-2.
- ↑ Records d'ahir i d'avui: homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 248. ISBN 978-84-8415-290-3.
- ↑ «Fundació Enciclopèdia Catalana | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2023].