Vés al contingut

Antoni Caparrós i Benedicto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoni Caparrós i Benedicto
Biografia
Naixement1938 Modifica el valor a Wikidata
Torres de Berrellén (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 2001 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Barcelona
1994 – 2001
← Josep Maria Bricall i MasipJoan Tugores i Ques → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic, psicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antoni Caparrós i Benedicto (Torres de Berrellén, 1938 - Barcelona, 29 de maig de 2001) fou un psicòleg i professor universitari, catedràtic de psicologia a la Universitat de Barcelona des de 1985 i rector d'aquesta universitat entre 1994 i 2001.[1]

Biografia

[modifica]

Caparrós va néixer l'any 1939 al poble espanyol de Torres de Berrellén, situat a la província de Saragossa, Aragó.[1] Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i obtingué el diplomat en Psicologia, així com cursà estudis de postgrau a les Universitats de Múnic, Turíngia i Viena. Va obtenir el seu doctorat l'any 1974. Val a dir que la seva tesi va estar dedicada a l'obra d'Erich Fromm. Antonio Caparrós s'havia interessat des dels seus inicis formatius pel marxisme i la psicoanàlisi. Posteriorment els seus estudis es van centrar en l'estudi dels diferents corrents i escoles psicològiques, així com en la successió històrica de les doctrines. Va utilitzar l'obra de Kuhn per analitzar la història de la psicologia i els seus paradigmes científics.

Fou catedràtic de Psicologia a la Universitat de Barcelona des del 1985, cap de departament de Psicologia bàsica i degà de la Facultat de Psicologia. Com a docent en la llavors recent llicenciatura de Psicologia, any 1972, va impartir matèries com Introducción a la Psicología i Historia de la Psicología. La darrera era una assignatura sense tradició docent i, per tant, Antonio Caparrós va anar recopilant el material necessari per poder impartir-la a la universitat i ràpidament s'hi va convertir en una autoritat.

L'any 1985, moment en què va obtenir la càtedra, va ser nomenat vicerector de la Universitat de Barcelona. Durant un llarg període va compaginar la seva activitat intel·lectual amb el seu vessant més acadèmic, fet que el va portar a ser rector de la mateixa universitat l'any 1994 fins a la seva mort,[2] i el 2001 fou elegit president de la Xarxa Vives d'Universitats. Durant el seu mandat es publicà Privilegi de creació de l'Estudi General de Medicina de Barcelona (1401) amb el facsímil i transcripció del privilegi. Va morir a Barcelona el 29 de maig de 2001.[3]

Publicacions

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Anguera, Blanca. «La relación de Antonio Caparrós con el psicoanálisis: inicio y fin», Anuario de Psicología, Vol. 33, Núm. 2, 2002, pp. 225-230. Disponible a: Revistes Catalanes d'Accés Obert
  • Gabucio, F. «Recuerdo de Antonio Caparrós», Revista de Historia de la Psicología, 23, 2002, pp. 115-118.
  • Malapeira, Joan M. «La concepción universitaria de Antonio Caparrós a través sus discursos», Anuario de Psicología, Vol. 33, Núm. 2, 2002, pp. 169-189. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert Arxivat 2013-08-12 a Wayback Machine.
  • Siguan, Miguel. «Antonio Caparrós. Profesor y rector de la Universidad de Barcelona», Anuario de Psicología, Vol. 33,Núm. 2, 2002, pp. 159-167. Disponible a: Revistes Catalanes d'Accés Obert

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Maria Bricall i Masip

Rector de la Universitat de Barcelona

1994-2001
Succeït per:
Joan Tugores i Ques