Miquel Casas i Bell
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 juny 1900 Terrassa (Vallès Occidental) |
Mort | 23 octubre 1988 (88 anys) Torelló (Osona) |
Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | compositor |
Gènere | Sardana |
Miquel Casas i Bell (Sant Cugat del Vallès, 3 de juny del 1900 – Torelló, 23 d'octubre del 1988) va ser músic (pianista i violinista), compositor, professor de música i director de corals.[1]
Miquel Casas fou fill [2] d'Antoni Casas i Magrans, director de l'escorxador municipal de Sant Cugat del Vallès, i d'Engràcia Bell, pubilla d'una antiga masia santcugatenca. Inicià estudis de música amb el músic local Gurmesind Auladell [nt 1] i els continuà al Conservatori de Música de Barcelona als 11 anys, amb els mestres Argelaga (solfeig), Pellicer (piano), Balcells i Morera (harmonia, contrapunt i fuga), Gelabert i Millet. Durant un temps també dirigí les caramelles de l'"Agrupació Els Novells" de Sant Cugat, als anys 20. El 1929[5] guanyà les oposicions per a mestre de violí de l'Escola de Música de Terrassa -ciutat on es traslladà a viure- i posteriorment (1936) hi ensenyà piano i violí[2] ensems que en dirigí l'orquestra de corda. L'agost del 1936 va ser elegit secretari de l'Associació d'empleats i obrers municipals de Terrassa, sindicat adherit a la CNT.[6]
Acabada la guerra civil espanyola, formà part com a pianista i violinista del conjunt "Els nois d'Olesa" (1941), i el 1949 dirigí la nounada Unión Musical Rubinense. També tocà a l'orquestra els Escolans de Sant Sadurní d'Anoia i, per poc temps, al Hot Club de Terrassa. Al mateix Rubí fundà l'any 1956 [7] l'Escola de Música, que pervisqué fins al 87, quan s'unificà amb l'altra escola municipal de música per constituir [8] l'Escola Municipal de Música Pere Burés, en honor del que fou el seu fundador i director, Pere Burés i Camerino. Casas compatibilitzà la docència entre Rubí[9] i Terrassa fins a jubilar-se'n (de Terrassa el 1965, de Rubí el 1985). Paral·lelament dirigí durant molts anys [10] les corals S.C. Joventut Terrassenca (del 1956 al 1984) i Unió Santcugatenca, amb què gravà [disc 1] el disc J.A.Clavé (1824-1874): Obres corals de l'Antologia Històrica de la Música Catalana.
Incitat pel seu company a l'Escola de Música, Ramon Serrat i Fajula compongué la seva primera sardana, Maria Engràcia, que li instrumentà el veterà compositor. Posteriorment n'escrigué vora[10] d'un centenar més. També fou autor de peces per a conjunt de corda (especialment per a violí) i piano; i harmonitzà un gran nombre de cançons per a coral. La seva suite per a cobla Remors de festa a la pineda obtingué un dels premis Barcino del 1949.
Entre les diverses iniciatives que recorden el nom del músic i compositor hi ha un carrer a Terrassa[11] i una plaça[12] a Rubí. L'any 1986 s'atorgà el premi Miquel Casas i Bell a la pianista Escarlata Blanco i el 1998, dos anys més tard, es va constituir l'Orquestra de cambra Miquel Casas i Bell a Rubí, formada[13] per antics alumnes del mestre.
El seu fill Antoni Casas i Biosca (Sant Cugat del Vallès, 24 d'octubre del 1926 - Manlleu, 2 de març del 2010)[14] va ser enginyer tècnic industrial químic i elèctric, i també era músic. Havia estudiat amb el seu pare i amb Joan Massià, dirigí l'orquestra Miquel Casas i Bell[15] i compongué una sardana, La Jusa del bar.
Obres
[modifica]Obres per a piano
[modifica]- La nena es desperta (1943), per a piano
- Estudi: La vall del Ges (1947), per a piano
- La menuda de casa (sardana) (1959), per a piano [16]
- Preludi canon i cançoneta (1959), per a piano
Obres corals
[modifica]- Atenció (1949), interpretada en el primer concert de la Unió Rubinenca
- Dia de Pasqua Florida (1952), per a cor d'homes
- Donant les joies (1960), amb lletra de Joan Maragall, per a cor d'homes [17]
- La festa major (sardana) (1949), per a cor d'homes [18]
Altres obres
[modifica]- Del meu jardí, per a orquestra de corda
- Meditació en el cenacle (1952), per a piano i violí
- Els Nanos de Valls, coescrita amb Albert Sanahuja [19]
- Petita suite per a orquestra de corda
- Pirinenca, suite per a cobla[18]
- Remors de festa a la pineda (1950), suite per a cobla, premi Barcino 1949 ex aequo amb Agustí Borgunyó [18]
- Sonata para piano y violín en Fa [19]
Adaptació de cançons
[modifica]- Dins la tenda xica, xica (popular alemanya[20] amb lletra de Joan Maragall); Era aquell temps; Meditació al bosc; Muntanyes del Canigó; Perdut en la immensa mar blava; El primer cant; Rosa de bardissa; Una aventura más
- Nadales: A Betlem me'n vull anar; L'adoració dels pastors; Ara és nat el diví infantó; Campanas de Belén; El nin jeia en el pessebre de Betlem; Pastoret amic; Santa nit
- Espirituals negres: Vell pelegrí; Vos sou, Senyor
- Agraïment (1967)
- L'alba somriu (1944)
- Asprors i dolceses (1936), premiada a Terrassa el 1936
- L'aufàbrega (1950), sardana coral amb lletra de Joan Maragall
- Camí amunt (1946)
- Com la rosada (1937), premiada a Girona
- Dansant i pregant, a la Colla Amunt i Crits de Terrassa[disc 2]
- Dia de festa, composta per a conjunt de corda
- Els de can Milà de la Roca (1950)
- Escoltant la remor del Ter (1954)
- Festa Major de Terrassa (1949) [disc 3]
- Francina (1946), obligada de fiscorn
- Gentil Montserrat (1958)
- Maria Engràcia, primera sardana, instrumentada per Ramon Serrat
- Matinejant (1946)
- La menuda d'en Vidal (1947)
- Presumida (1937), per a dues cobles
- Primavera gentil
- Recordant mossèn Salvans
- Recordant Pau Casals (1981)
- Sardana blanca
- Vallcivera (1967)
- Revesses: Franca amistat; Rosalina (1937)
Enregistraments
[modifica]- ↑ Unió Santcugatenca; Casas Bell, director, Miquel. Antologia històrica de la música catalana J.A. Clavé: obres corals. Barcelona: Edigsa, 1970.
- ↑ Cobla Jovenívola de Sabadell. 50 anys d'Amunt i Crits. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 1998.
- ↑ Cobla Sant Jordi. Terrassa Ciutat Pubilla de la Sardana 1998. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 1998.
Notes
[modifica]- ↑ Gumersind Auladell i Trabal (Sant Cugat del Vallès, 1857 - 1913) fou un músic santcugatenc, professor i instrumentista de flauta. Va ser organista de l'església del monestir, en funcions d'església parroquial de la vila (1873), i era professor de flauta de l'Escola Municipal de Música de Barcelona quan orquestrà, el 1893, la música del "Paga-li Joan", la dansa central [3] de la Festa Major de Sant Cugat. Tocà a l'"Orquestra Escalas" i el 1896-1899 era solista de l'orquestra "Nueva Alianza". Compongué la música de les sarsueles de Nuño de Núñez [Bartomeu Giró] La costurera (1897), El señorito (1903) i Manuela (1904). A la vila vallesana fou mestre de minyons i tingué un estol de deixebles [4]
Referències
[modifica]- ↑ Nonell i Juncosa, Jaume «Remembrances: Miquel Casas Bell». Som. Publicació de cultura popular catalana, núm. 37, 5-1983, pàg. 10.
- ↑ 2,0 2,1 Romaní, Daniel. Les sagues de Sant Cugat. Valls - Sant Cugat del Vallès: Cossetània Edicions - Museu de Sant Cugat, 2007, p. 28 i 72. ISBN 9788497912709.
- ↑ Pedró i Fontanet, Rogeli. «Paga-li Joan: la Festa Major». A: Tradicions santcugatenques. Valls: Cossetània Edicions, 2004, p. 177. ISBN 8497910664.
- ↑ Auladell i Serrabogunyà, Joan «L'orgue del monestir». Els 4 cantons. Diari de Sant Cugat, núm. 327, 10-03-2000.
- ↑ «Tarrasa - Provisión de una plaza de profesor de violín». El Diluvio, 298, 13-12-1929, pàg. 31.
- ↑ «Informació de les comarques: Terrassa». La Veu de Catalunya, 04-09-1936, pàg. 9. Arxivat de l'original el 2 de setembre 2017 [Consulta: 29 maig 2017].
- ↑ Riera, Carles; Serracant i Clermont, Josep Maria; Ventura, Josep. Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. Girona: SOM, 2002.
- ↑ «Història de l'Escola Municipal de Música Pere Burés». Arxivat de l'original el 2019-02-13. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ «El Ayuntamiento quiere potenciar la música». Rubricata, 15-05-1982.[Enllaç no actiu]
- ↑ 10,0 10,1 «La dansa catalana». Ràdio Palamós, núm. 238, 29-05-2010.
- ↑ Carrer Miquel Casas Bell, a Terrassa 41° 33′ 41″ N, 2° 00′ 46″ E / 41.561308°N,2.0128148°E
- ↑ Plaça Miquel Casas Bell, a Rubí 41° 29′ 14″ N, 2° 02′ 09″ E / 41.487225°N,2.035956°E
- ↑ «Concert Capella de Música Santa Maria de Mollet del Vallès. Orquestra de Cambra Miquel Casas i Bell de Rubí». Badanotis, 01-03-2015.
- ↑ «Antoni Casas i Biosca, al web "Músics per la cobla"».
«Sardanes d'Antoni Casas i Biosca, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 28 maig 2017]. - ↑ «Antoni Casas i Biosca, al web dabi't de l'Ajuntament de Terrassa». Arxivat de l'original el 2017-09-03. [Consulta: 2 setembre 2017].
- ↑ «Miquel Casas, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 2 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Donant les joies - registre bibliogràfic».
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «Llista de sardanes de Miquel Casas, al web "Boig per la sardana"».
- ↑ 19,0 19,1 «Obres de Casas Bell, al web de la SGAE». [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ «Dins la tenda xica - registre bibliogràfic».
Bibliografia
[modifica]- Miquel Casas i Bell: als 100 anys de la seva naixença. Terrassa: Societat Coral Joventut Terrassenca, 2002.
- Freixas Vivó, Josep. «Miquel Casas Bell 1900-1988». A: Musiquer Terrassenc. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2011, p. 152-153. ISBN 978-84-939102-1-8.