Vés al contingut

Joan Massià i Prats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Massià i Prats
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1969 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNarcís Bonet i Armengol Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Carbonell i Mumbrú Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 076ee508-e0f3-4c6c-9728-3ce814028968 Modifica el valor a Wikidata

Joan Massià i Prats (Barcelona, 22 de febrer de 1890 - 11 de juny de 1969) va ser un compositor i violinista català.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Va començar els seus primers estudis de música amb la seva mare i va manifestar la seva precocitat donant una audició pública amb el piano als set anys. Als onze va començar l'estudi del violí i a l'any següent ja va aconseguir un notable èxit com a concertista. Després es va traslladar a Brussel·les i va ingressar al seu Conservatori, on va cursar els estudis musicals i va aconseguir importants guardons, entre elles el premi Van Hal. De retorn a Barcelona, el 1906 va fer un memorable concert amb l'Orquestra Simfònica, dirigida pel mestre Joan Lamote de Grignon, i va continuar amb diversos concerts més per Espanya, i després per França, Suïssa, Bèlgica i Luxemburg amb gran èxit de públic i crítica.

En 1911 amb l'Orfeó Català va col·laborar en els grans festivals Bach. El 1918 va fundar un quartet de corda amb el violinista Alfred Quer, el viola José Garangon i el violoncel·lista Gaspar Cassadó, oferint diversos concerts, entre ells, anualment, un concert al Casal del Metge barceloní, amb gran èxit. Va continuar després la seva carrera com a concertista, amb audicions en diverses agrupacions artístiques, entre elles la Société Bach, de Brussel·les; la Gran Harmonie, d'Anvers i París, juntament amb el pianista Ricard Viñes.

En 1924, la pianista Blanca Selva, després d'un concert en el qual va interpretar junts una sonata de Beethoven, apreciant la bona sintonia i conjunció, va proposar a Massià associar-se amb ella per a fer concerts. A partir de llavors es van multiplicar els concerts de tots dos, tant a Espanya com en molts altres països, amb importants èxits, sobretot en les interpretacions de Bach i Beethoven. En la temporada 1926-1927, durant en el centenari de la mort de Beethoven, van arribar a fer dins a disset concerts a Barcelona.

Es va casar amb la pianista María Carbonell, col·laboradora seva i antiga deixebla de Blanca Selva. Durant els seus últims anys va ser també catedràtic de música de cambra al Conservatori Superior de Música de Barcelona, així com professor i un dels fundadors de l'Acadèmia de Música de Barcelona. Entre els seus deixebles destaquen els violinistes Xavier Turull, Ricard Miralles, Jaume Llecha, Montserrat Cervera, Gonçal Comellas, els germans Gerard i Lluís Claret, Martín Cabús i Matamala i Santiago Cervera.

Obres

[modifica]

A més d'altres peces per a quartet i orquestrals, se'n destaquen aquestes.

  • Notes d'estiu
  • Preludi arcaic
  • Dansa catalana
  • Ocell de pedra
  • Libèl·lula

Referències

[modifica]
  1. «Joan Massià i Prats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Suplemento 1969-1970, pág. 224 de la Enciclopedia Espasa (ISBN 84-239-4599-5)
  3. Apéndice nº. 7. pág. 114, de la Enciclopedia Espasa (ISBN 84-239-4577-4)