Vés al contingut

Antoni Clapés i Flaqué

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antoni Clapés)
No s'ha de confondre amb Toni Clapés i Casals.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaAntoni Clapés i Flaqué

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansLluís Clapés i Flaqué
Andreu Clapés i Flaqué Modifica el valor a Wikidata

Antoni Clapés i Flaqué (Sabadell, juliol de 1948) és un poeta català.

Dades biogràfiques

[modifica]

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i des de 1966 treballa en la indústria informàtica.

Fins ara[Quan?] ha publicat una vintena llarga de llibres i nombrosos textos en edicions d'art, pròlegs, plaquettes i antologies. La seva obra representa una meditació sobre l'ésser i el devenir: l'escriptura i el llenguatge. A part de la poesia, ha reflexionat sobre aquests conceptes en textos diversos, però sobretot en els dos volums de Converses amb Carles Hac Mor, i en les exposicions La casa de l'ésser?, a l'Associació per a les Arts Contemporànies (Vic: 1999) i D'estar a estar,[1] a Container de l'IGAC (Girona: 2008).

Ha traduït poesia del francès i de l'italià. La seva poesia ha estat traduïda i editada a l'espanyol, francès, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab.

Ha llegit la seva obra a diversos indrets de Catalunya i als països de llengua catalana, i en Universitats i Festivals de poesia als EUA, Mèxic, Alemanya, Québec, Líban, França, Portugal, Xile, Argentina, Anglaterra, Gal·les i Canadà.

Ha donat conferències i dirigit seminaris sobre Friedrich Hölderlin, María Zambrano, les Avantguardes catalanes, William Shakespeare, Vicente Huidobro, el Black Mountain College, Màrius Torres, Elizabeth Barrett-Browning, John Cage, C. D. Friedrich, Albert Ràfols Casamada, Agustí Bartra, Joan Sales, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i J.M. Coetzee, entre altres.

Ha estat col·laborador de l'Avui, La Vanguardia, The Barcelona Review, Reduccions, Transversal i Caràcters.

El 1976 va obrir a Sabadell la llibreria Els Dies i, posteriorment, va crear Les Edicions dels Dies (1981-1986). El 1989 va crear –i dirigeix fins ara mateix [Quan?]amb Víctor Sunyol, Cafè Central–[2] un projecte editorial independent al servei de la poesia. En els seus vint anys d'existència, Cafè Central, a part de les publicacions, ha dut a terme més de quatre-cents actes relacionats amb la poesia.

Entre 1970 i 1974 va col·laborar en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l'art contemporani.

Obra

[modifica]

Llibres de poesia

[modifica]
  • La llum i el no-res (Premi Josep Maria Llompart i Premi Quima Jaume de Cadaqués). Editorial Meteora. Barcelona: 2009.
  • Un sol punt, amb dibuixos de Benet Rossell. Emboscall. Vic: 2009.
  • Miro de veure-hi, amb dibuixos de Benet Rossell. Emboscall. Vic: 2007.
  • Alta Provença[Enllaç no actiu]. Pagès editors. Lleida: 2005.
  • El viatger no sap, amb dibuixos de Benet Rossell. Emboscall. Vic: 2003.
  • Destret Arxivat 2009-06-15 a Wayback Machine.. Emboscall. Vic: 2003.
  • Llavors abandonaries Greifswald. Emboscall. Vic: 2001.
  • in nuce. Proa. Barcelona: 2000.
  • Carnet. Emboscall. Vic: 1999.
  • Tagrera. Cafè Central. Barcelona: 1997.
  • Matèria d'ombres. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 1995.
  • A frec, amb dibuixos de Benet Rossell. Cafè Central. Barcelona: 1994.
  • Trànsit. Edicions Alfons el Magnànim. València: 1992.
  • Epigrafies/Epigramies, amb dibuixos de Benet Rossell. Cafè Central: 1990.
  • Crepuscle de mots. Columna Barcelona: 1989.

Altres llibres

[modifica]

Traduccions publicades

[modifica]

Traduccions de la seva obra

[modifica]

A l'alemany:

  • Zeitgenösssische Katalanische Dichtung, per Claudia Kalász. 2007.

A l'anglès:

  • Looking to See, trad. de Catalina Girona. Barcelona: 2008.
  • Distress, trad. de Matthew Tree. Barcelona: 2003.
  • Hair's Breadth, trad. de Matthew Tree Sherman Oaks, Califòrnia, Estats Units: 2001.
  • Matter made of Shadows, per Matthew Tree i William Truini. Oakland, Estats Units: 1996.

A l'àrab:

  • Al-Safi, per Sabah Zwein. Beirut: 25.8.2008

A l'espanyol:

  • Trànsit / Tránsito, diversos traductors. Editorial Humo, Municipio de Zapopan y Paraiso Perdido. Guadalajara, México: 2005.
  • Claroscuros, trad. de Carlos Vitale. Vic: 2004.
  • Muy cerca, trad. de Carlos Vitale. Sherman Oaks, Califòrnia, Estats Units: 2001.
  • Carnet, trad. de Carlos Vitale. Vic: 1999.
  • Los nombres del laberinto, trad. de Josep Maria Sala-Valldaura. México DF : 1998.

Al francès:

A l'italià:

  • Tratti, per Pietro Civitareale. Faenza: 2001.

Al portuguès:

  • Encontros de Talábriga, per Egito Gonçalves. Aveiro: 1999.

Edicions d'art

[modifica]
  • Silenci, amb imatges de Montsita Rierola. CAN. Farrera de Pallars: 2004.
  • On la forma s'engendra. Poemes en col·laboració amb Víctor Sunyol. Dibuixos de Montsita Rierola i Jordi Lafon. Emboscall. Vic: 2000.
  • Minerva, amb dibuixos de Marga Ximénez. MX espai 1010. Barcelona: 1998.
  • Dèdal, amb gravats de Jaume Ribas. Quadrat Blau. Barcelona: 1997.
  • Laberint, amb gravats de Benet Rossell. Albert Ferrer editor. Barcelona: 1996.

Textos en antologies, plaquettes, obres col·lectives i revistes

[modifica]

(Una selecció)

  • II Trobada de poetes per la Pau.[Enllaç no actiu] Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida: 2009.
  • El hacer poético.[Enllaç no actiu] Compilación de Julio Ortega. Universidad Veracruzana. Veracruz, México: 2008.
  • Sobre poesia i sobre la meva poesia. Els Marges. Barcelona: 2005.
  • 16 poemes d'Antoni Clapés.[Enllaç no actiu] Universitat de València. Facultat de Filologia. València: 2005.
  • Les amis de Thalie, núms. 36 i 47 (trad. Matias Tugores). Limoges, França: 2004 i 2005.
  • Jalons, núm. 83 (trad. Matias Tugores). Vichy, França: 2005.
  • 48 poètes catalans pour le XXIème siècle. Traducció i notes François-Michel Durazzo. Montréal, Québec: 2005.
  • IV Jornades Poètiques de l'ACEC. Barcelona: 2005.
  • He decidido seguir viviendo. Muestra de poesía catalana actual. Tria i traducció de Jorge Souza i José Bru. Guadalajara, Mèxic: 2004.
  • Roques de Menorca. Fotografies de Toni Vidal. Sant Lluís, Menorca: 2005
  • Vosaltres, paraules: vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià. Alzira, València: 2003.
  • La alegría de los naufragios. Tria i traducció de Pilar Gómez Bedate. Madrid: 2002.
  • Tenebra Blanca. Barcelona: 2002.
  • Blanco Móvil. México D.F.: 2002.
  • Poesía080, Barcelona: 2001.
  • Llauró. Art i Natura al Collsacabra. Alícia Casadesús. Vic: 2000.
  • Poemes d'un segle. Carcaixent: 1999.
  • A la fronda d'uns sicòmors. Sabadell. 1998. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 115, pàgina 58.
  • Poemas. Tabla de Poesía Actual. Filadèlfia, Estats Units: 1995.
  • Hifen. Traducció d'Egito Gonçalves. Porto, Portugal: 1995.
  • Passejos (petges, passeres). Barcelona: 1994.
  • Una mirada al mundo. Homenaje a Vicente Huidobro. Santiago de Chile: 1993.
  • Tres poemes. Traç. Mataró: 1991.
  • Tres poemes en homenatge a T.S.Eliot. Daina. València: 1988.
  • Tres textos. Laie. Barcelona: 1988.
  • Fragments. El món, 261. Barcelona: 1987.
  • I li estreba les vetes de la cotilla. Llibre col·lectiu d'homenatge a Joan Oliver. Sabadell: 1971.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Antoni Clapés». [Consulta: 12 octubre 2012].
  2. ↑ «Vint anys de Cafè Central». Avui, 16-03-2010. [Consulta: 6 abril 2011].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Clapés_i_Flaqué&oldid=34245089»