Antoni Codorniu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1699  Barcelona |
| Mort | 9 juliol 1770 (70/71 anys) Ferrara (Itàlia) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, escriptor |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Antoni Codorniu (Barcelona, 1699 - Ferrara, Estats Pontificis, 1770) fou un eclesiàstic i filòsof català. Membre de la Companyia de Jesús des de 1719, va ser deixeble de Josep Finestres. Assolí gran fama com a predicador de pensament escolàstic obert. Exiliat a Itàlia el 1767, a causa de l'expulsió dels jesuïtes, publicà obres on manifesta una voluntat renovadora de la teologia: Dolencias de la crítica (1760), Índice de la filosofia moral cristiano-política... (1746), etc.. Els seus sermons són recollits a El predicador evangélico (1740) pel seu company també jesuïta, Onofre Pratdesaba.
Bibliografia
[modifica]- Gran Enciclopèdia Catalana, Volum 5, pàg. 3491, Edicions 62. ISBN 84-297-5433-4
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 181-182 [Consulta: 17 setembre 2013].