Antoni Coll i Gilabert
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1943  (80/81 anys)Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Família | |
| Germans | Francesc Xavier Coll i Gilabert |
| |
Antoni Coll i Gilabert (Ivars d'Urgell, 1943) és un periodista català, director del Diari de Tarragona durant vint anys i actual president de la Fundació Bonanit de Tarragona. El 2003 l'Ajuntament de Tarragona el va nomenar Fill Adoptiu de la Ciutat.[1]
Cursà la carrera de magisteri a Lleida (1960-1963) i de periodisme a la Universitat de Navarra (1963-1966).[2] El 1966 començà l'activitat periodística al Diario de Lérida com a cap de redacció. El 1969 fou redactor de El Noticiero de Saragossa, subdirector el 1972 i director del 1973 al 1977.[3][4] El 1977 va ser subdirector del Diario de Barcelona. Del 1980 fins al 1982, va ser cap de Nacional d'El Correo Catalán i col·laborador de TVE. El 1982, redactor de La Vanguardia. El 1984 va ser director del Diari de Tarragona fins al 2004.[5] És Conseller Editorial del Diari de Tarragona. Des de l'inici de la seva etapa en aquest diari no ha deixat d'escriure una secció diària anomenada "La Plumilla". També és impulsor i president del patronat de la Fundació Bonanit[6] des de la seva creació, el 2006. Aquesta entitat té cura dels sense sostre de Tarragona facilitant-los allotjament i menjar.[7][8][9]
Llibres
[modifica]- Sorpresas para una hoja en blanco. Digital Reasons, Madrid, 2023.
- El campanar d'Ivars. Records i reflexions d'un periodista del Pla d'Urgell. Pagès Editors, Lérida, 2018
- Cuando veáis que la Luna os sonríe. Arola Editors, Tarragona, 2016
- Els 25 anys de La Plumilla. Ed. Escua, Barcelona, 2014
- El guía de Saint Paul. Una ciudad, un templo, un cuadro. Ed. Milenio, Lérida, 2013
- Sis setmanes. L'adéu de Tarradellas i l'arribada de Pujol en la memòria d'un periodista. Ed. Escua, Barcelona, 2012
- Mis seis diarios. Memoria de cuarenta años de periodismo. Ed. Milenio, Lérida, 2011
- Los cinco padres de Europa. La aventura de la unidad europea. Ed. Milenio, Lérida, 2008
- Dios y los periódicos. Planeta Testimonio, Barcelona, 2006
- Com una barca al mig de l'estany. Ed. Proa, Barcelona, 2001
- Memorias involuntàries d'Enric Olivé Martínez. Converses amb A. Coll Gilabert. Arola Editors, Tarragona, 1999
- Memorias de un médico rural. Ediciones Internacionales Universitarias, Barcelona, 1997
- Aviones de papel. Ediciones Internacionales Universitarias, Barcelona, 1996
- Desde mi ventana. Apuntes de Tarragona en La Plumilla. Editorial Promicsa, Tarragona, 1996
- El médico. Ed. Armonía, Barcelona, 1991
- L'illa dels animals. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona, 1988
- Así es Juan Pablo II. Ed. Noguer, Barcelona, 1982
- De profesión periodista. Ed. Noguer, Barcelona, 1981
- Recordando a los Kennedy. Talleres Editoriales El Noticiero, Zaragoza, 1972
Referències
[modifica]- ↑ «El periodista Antoni Coll nomenat Fill Adoptiu de Tarragona». Vilaweb, 27-03-2003 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ Coll Gilabert, Antoni. «Biografia». Bloc. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2013. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «"El Noticiero" de Zaragoza, con graves dificultades económicas». El País, 01-05-1977 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ Campo, S «Antoni Coll Gilabert: «Siempre tendrá que haber información y periodistas»». Heraldo.es, 08-03-2011 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ Lahoz, Ricard «Antoni Coll, el periodista jubilat més influent». Fet a Tarragona, 15-04-2013 [Consulta: 29 agost 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El Patronat». Fundació Bonanit. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2013. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ Casas, Laura «Crece la demanda de alimentación y alojamiento en Tarragona». La Vanguardia, 20-03-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «La Fundació Bonanit ha habilitat 15 llits a l'antiga Casa del Transeünt». Tarragona Ràdio, 10-07-2013 [Consulta: 29 agost 2013]. Arxivat 24 de desembre 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «El Senat aprova dotar la Fundació Bonanit de Tarragona amb 50.000 euros». Nació Digital | DelCamp.cat, 21-06-2012 [Consulta: 29 agost 2013]. Arxivat 24 de desembre 2013 a Wayback Machine.