Vés al contingut

Antoni Cumella i Vendrell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoni Cumella i Vendrell
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióceramista Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
PareAntoni Cumella i Serret Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webcumella.cat Modifica el valor a Wikidata

Antoni Cumella i Vendrell conegut com a Toni Cumella (Granollers, 1951) és un ceramista català establert a Granollers. Fill del també ceramista Antoni Cumella i Serret (1913-1985), s'especialitzà en ceràmica arquitectural.[1] Ha continuat el taller que va fundar el seu avi, Josep Regàs, el 1880, ara la tercera generació al capdavant de l'empresa, i treballa amb el seu fill Guillem, que continua la níssaga.[2][3]

Treballa una producció artesanal i seriada amb l'ús de tècniques tradicionals. D'acord amb un article de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en Cumella «aconsegueix associar un sistema de producció intel·ligent de l'artesania».[4]

El món neix en cada besada (2014), obra del fotograf Joan Fontcuberta, amb la col·laboració d'en Toni Cumella.

Estudis i orientació del taller

[modifica]

Va estudiar enginyeria industrial i fotografia a la Universitat de Barcelona. Després de la mort del seu pare el 1985, va reorientar el taller cap al desenvolupament de projectes d'arquitectura i peces d'art a gran escala, així com la restauracio.[5][2]

Obra: projectes, obres d'art, restauració

[modifica]

Col·laboracions amb arquitectes, en edificacions i parcs

[modifica]

Toni Cumella ha treballat amb arquitectes o estudis d'arquitecte de renom.

Va començar amb col·laboracions amb l'estudi PER (Cristian Cirici, Pep Bonet, Òscar Tusquets, Enric Steegman i Lluís Clotet), i també amb Enric Sòria i Badia i Jordi Garcés.[6][7]

Algunes obres i col·laboracions destacades més recents, des del 2002, per exemple, a Barcelona i entorn:

Va encarregar-se de la ceràmica pel Parc dels Colors, de Mollet del Vallès (acabat el 2001),[8] i va recobrir les escultures del Parc Diagonal Mar (2002) i el sostre espectacular del renovat Mercat de Santa Caterina (2005), totes elles per l'estudi EMBT (Enric Miralles i Benedetta Tagliabue). Va treballar amb l'arquitecte Daniel Isern en la façana i interiors de l'Hotel Ohla Eixample (2016);[9][10] i amb l'arquitecta Carme Pinós en la nova seu de l'Escola Massana de Barcelona (2017) al Raval.[11]

Més enllà de Barcelona i entorn, alguns dels seus projectes o col·laboracions s'han fet a altres parts de Catalunya, a l'estat Espanyol i a l'estranger. Amb l'empresa britànica Foreign Office Architects (Farshid Moussavi i Alejandro Zaera-Polo), treballà en el pavelló d'Espanya per a l'Expo 2005 a la prefectura d'Aichi al Japó; i amb l'arquitecte navarrès Francisco "Patxi" Mangado en el pavelló d'Espanya per a l'Expo Saragossa el 2008. El següent any, col·laborà amb Frederic Amat i l'arquitecte Enric Ruiz Geli per crear les originals plaques corbes de ceràmica que recobreixen la Villa Nurbs, una casa particular a Empuriabrava, que serien pintades per Amat.[12] Treballà amb l'arquitecta gal·lesa Amanda Levete en el Museu d'Art, Arquitectura i Tecnologia (MAAT) de Lisboa (2016); i amb l'italià Renzo Piano en el Centro Botín de Santander (2017). També ha treballat amb Norman Foster, Jean Nouvel i Kengo Kuma, entre d'altres.[13][14][3]

L'últim projecte amb aquest arquitecte japonès fou el disseny interior de la botiga de Camper al Passeig de Gràcia barceloní el 2019, fet en teules i plaques de ceràmica.[15][16]

Instal·lacions artístiques, col·laboracions amb artistes

[modifica]

Ha fet col·laboracions també amb diversos artistes per a obres d'art a l'espai públic, alguns d'elles a Barcelona, com ara l'obra de Joan Fontcuberta al Barri Gòtic, El món neix en cada besada (2014). Amb Frederic Amat, ha creat les gotes de la Pluja de sang del Teatre Lliure de Gràcia (2010); i les peces per l'obra-instal·lació de la façana de l'Hotel Ohla a la Via Laietana, Mur d'ulls (2011), popularment conegut com Els ulls de Barcelona, aquesta última peça també en col·laboració amb l'arquitecte Daniel Isern,.[17][18]

Restauració

[modifica]

En el camp de la restauració, entre el 1989 i el 92, va participar en els projectes de restauració de la Casa Batlló amb l'arquitecte Josep Maria Botey, i del Park Güell, aquest últim amb la també ceramista Montserrat Altet, sota la direcció dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elies Torres i Tur.[19][20]

Altres projectes han sigut la restauració de l'Hospital de Sant Pau modernista de Barcelona, el Palau de la Música Catalana, la Farinera de Girona, i la Ricarda, al Prat de Llobregat.[2]

Guardons i reconeixements

[modifica]

El 2015 el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona li va atorgar el premi especials per la seva trajectòria «i la seva contribució meritòria a l'arquitectura i la construcció d'avantguarda».[21] Pel mateix motiu el 2016 va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Antoni Cumella i Vendrell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 "Materiales frágiles en la arquitectura: Exposición ‘Ceràmica Cumella’", Detailers, Simon S.A., 10 d'octubre 2016, (castellà). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 "Inside the Ceramicist's Studio: Ceramica Cumella", Wanda Lau, Architect Magazine: The Journal of the American Institute of Architects, 6 febrer 2013, (anglès). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  4. ↑ Domingo Laplana Madola, Maria Àngels «Artistes de la segona part del segle xx que han incorporat la ceràmica com a mitjà d'expressió: Picasso, Miró, Chillida, Tàpies i Barceló» (en castellà, català i anglès). Memòries de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 66, 3, 01-01-2015, pàg. 1–62. ISSN: 0368-8283.
  5. ↑ «El procés de fabricació de l'obrador de Ceràmica Cumella, a l'Espai d'Arts de Roca Umbert | Ajuntament de Granollers». Ajuntament de Granollers, 10-02-2014. [Consulta: 19 març 2017].
  6. ↑ "Conversa amb Toni Cumella", Carlos Ferrater Lambarri i Cecília Obiol, Palimpsesto, Núm. 7, 2013, ESDAP, Universitat Politècnica de Catalunya (pdf). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  7. ↑ "Ceramica Cumella: Shaping Ideas", Daniel Portilla, Architecture Daily, 17 d'octubre 2012, (anglès). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  8. ↑ "Llocs i edificis d'interès: Parc dels Colors" Arxivat 2019-06-07 a Wayback Machine., Ajuntament de Mollet del Vallès. [Consultat el 7 de juny del 2019].
  9. ↑ "Les nostres façanes exposades en el Disseny Hub" Arxivat 2019-06-07 a Wayback Machine., blog de l'Ohla Boutique Hotels, 2016. [Consultat el 7 de juny del 2019].
  10. ↑ Escrit sobre el projecte de l'Hotel Hola Eixample a la pàgina de Daniel Isern, (anglès). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  11. ↑ "L'Escola Massana del XXI", Blanca Cia, El País, 16 de setembre del 2017. [Consultat el 7 de juny del 2019].
  12. ↑ Fitxa de la Villa Nurbs Arxivat 2019-06-07 a Wayback Machine., a la pàgina de Frederic Amat, (castellà). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  13. ↑ Tur, Antoni Ribas. «Els artífexs de la ceràmica que vesteix els grans edificis». Diari Ara, 10-09-2016. [Consulta: 13 abril 2024].
  14. ↑ Moix, Llàtzer «Toni Cumella, ceramista». La Vanguardia, 15-10-2012.
  15. ↑ "L'arquitecte Kengo Kuma renova la Camper de passeig de Gràcia amb unes teules catalanojaponeses. Les teules estan molt arrelades tant al Japó com a Catalunya i l'arquitecte ha fet servir el projecte per aprofundir-hi", Antoni Ribas, Fluor, l'Ara, 9 gener 2019. [Consultat el 7 de juny del 2019].
  16. ↑ "Kengo Kuma utiliza la tradicional teja cerámica catalana en el diseño de la tienda de Camper de Paseo de Gracia de Barcelona" Arxivat 2019-06-07 a Wayback Machine., Dismobel (decora, 12 d'abril del 2019, (castellà). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  17. ↑ Escrit sobre el projecte de l'Hotel Ohla Barcelona a la pàgina de Daniel Isern, (anglès). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  18. ↑ Fitxa del "mur d'ulls" Arxivat 2019-06-07 a Wayback Machine. a la pàgina de Frederic Amat, (castellà). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  19. ↑ «El procés de fabricació de l'obrador de Ceràmica Cumella, a l'Espai d'Arts de Roca Umbert | Ajuntament de Granollers». Ajuntament de Granollers, 10-02-2014. [Consulta: 7 juny 2019].
  20. ↑ "Toni Cumella. Shaping Ideas / Modelando Ideas", Sergio Diconcha via Paloma Díaz, Metalocus, 4 d'abril del 2013, (castellà). [Consultat el 7 de juny del 2019].
  21. ↑ «Premio Especial para el ceramista Toni Cumella» (en castellà). Obras Urbanas, 03-06-2015.
  22. ↑ «L'Acadèmia Internacional de Ceràmica premia Toni Cumella». Ara Granollers, 15-09-2016. Arxivat de l'original el 2017-03-17 [Consulta: 19 març 2017].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Cumella_i_Vendrell&oldid=34122811»