Antoni Darder i Marsà
 Palau de les Missions.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1885 |
| Mort | 1956 (70/71 anys) |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Antoni Darder i Marsà (1885 - 1956) va ser un arquitecte català.
Biografia
[modifica]
Es va titular el 1910. Va ser catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, arquitecte municipal de Puigreig i arquitecte en cap del Servei d'Edificis Administratius de l'Ajuntament de Barcelona.[1]
El 1918 va dissenyar un projecte urbanístic de reforma del districte barceloní de Ciutat Vella, reformulat del projecte de reforma interior d'Àngel Baixeras de 1884.[2]
Va efectuar diversos treballs per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929: des del 1926 va ser l'encarregat de la continuació de les obres d'urbanització de la plaça d'Espanya, iniciades segons un projecte elaborat per Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets;[3] també va formar part de l'equip encarregat de la urbanització de la plaça de Catalunya, liderat per Francesc Nebot, tinent d'alcalde d'Obres Públiques, al costat de Pere Domènech i Roura, Enric Catà, Eugenio Cendoya i Félix de Azúa (1926-1929).[4]
Va ser autor també de diversos pavellons de l'Exposició:
- Pavelló d'Espanya: destinat a la representació del Govern i els diferents ministeris, presentava un cos central i dos laterals simètrics, amb torrasses en els extrems, d'inspiració plateresca, amb arcs de mig punt i columnes d'ordre corinti. Va ser enderrocat després de l'Exposició.[5]
- Palau de l'Art Modern: formava part de la secció «L'Art a Espanya», i albergava col·leccions de pintura, escultura, dibuix i gravat del segle xix. De planta rectangular, la façana principal tenia un cos central i dos laterals simètrics, amb una estructura central en forma d'arqueria de mig punt que recordava l'obra de l'arquitecte italià Filippo Juvara.[6]
- Palau de les Missions: dedicat a donar a conèixer la labor de les institucions missioneres, la façana principal estava inspirada en les esglésies romàniques, amb arcs de mig punt confeccionats amb dovelles, finestres allargades i estretes i un remat de forma pentagonal. L'edifici era de planta rectangular, amb una cúpula octogonal inspirada en el Renaixement italià. Durant la Guerra Civil va servir com a presó, i posteriorment va ser un refugi d'indigents, fins que va ser enderrocat el 1969, i al seu lloc es van instal·lar els jardins de Joan Maragall.[7]
- Pavelló de la Compañía General de Tabacos de Filipinas: situat al passeig de Santa Madrona, l'edifici té planta en forma d'U, envoltat de jardins, amb una torre lateral i una cúpula octogonal sobre el seu cos central. Darder va seguir l'estil art déco de moda en els anys 1920, amb una intel·ligent distribució de l'espai interior i un versàtil joc de volums en l'exterior. El 1932 es va convertir en el Parvulari Municipal Forestier.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ràfols, 1951, p. 317.
- ↑ Mercè Tatjer. «Las intervenciones urbanísticas en el centro histórico de Barcelona: de la Via Laietana a los nuevos programas de rehabilitación». [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ Grandas, 1988, p. 59.
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 154.
- ↑ Grandas, 1988, p. 180-181.
- ↑ Grandas, 1988, p. 170-171.
- ↑ Grandas, 1988, p. 171-173.
- ↑ Josep Maria Huertas. «Cronología de Montjuïc». Arxivat de l'original el 2008-12-09. [Consulta: 25 octubre 2008].
Bibliografia
[modifica]- Grandas, M. Carmen. L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Sant Cugat del Vallès: Els llibres de la frontera, 1988. ISBN 84-85709-68-3.
- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.
- Ràfols, J.F.. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña, vol. 3. Barcelona: Millá, 1951.