Antoni Fisas i Planas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896  Barcelona |
| Mort | 1953 (56/57 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Antoni Fisas i Planas (Barcelona, 1896 - ibidem, 1953) va ser un arquitecte català. Es va iniciar en el noucentisme, abans d'incursionar en el racionalisme. Va ser membre del GATCPAC entre 1932 i 1937. Posteriorment, va tornar a un estil classicista hereu del noucentisme inicial.[1]
Biografia
[modifica]Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1923. El 1931 va construir un edifici d'habitatges al carrer Rector Ubach 19 de Barcelona.[2] A l'any següent va elaborar el projecte d'església parroquial de la Mare de Déu del Pilar a Barcelona (carrer de Casanova 175), la construcció del qual es va iniciar el 1940; no obstant això, el 1947, quan només s'havia construït la cripta, les obres van ser paralitzades a causa del seu elevat cost. Finalment, es va construir un col·legi sobre la cripta, inaugurat el 1966.[3]
El 1932 es va afiliar com a soci numerari al GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).[4] Aquest grup va abordar l'arquitectura amb voluntat renovadora i alliberadora del classicisme noucentista, així com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme practicat a Europa per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. El GATCPAC defensava la realització de càlculs científics en la construcció, així com la utilització de nous materials, com les plaques de fibrociment o uralita, a més de materials més lleugers com el vidre.[5]
El 1933 va edificar el Sanatori Antituberculós de Puig d'Olena a Sant Quirze Safaja.[6] El 1935 va realitzar amb Gabriel Amat l'Hospital de l'Esperança a Barcelona (carrer de Sant Josep de la Muntanya 12).[7] A l'any següent va adaptar un convent en escola del CENU (c/ Larrard 13).[8] El 1939 va construir un xalet a la carretera d'Esplugues 73 de Barcelona.[9]
El 1943 va ser autor de l'església de Sant Genís a Vilassar de Dalt, d'un classicisme noucentista pròxim a les loggie florentines del Renaixement, amb una façana amb nàrtex de tres arcs de mig punt amb capitells corintis rematat per un frontó triangular.[10]
El 1946 va dissenyar l'edifici de la seu social d'Antonio Puig S.A. de perfums i cosmètics, a la Travessera de Gràcia 9 de Barcelona, enderrocat el 2016.[11]
Entre 1949 i 1953 va construir amb Raimon Duran i Reynals l'edifici Bloc Clip (Còrsega 571-597 / Lepant 334-348 / Indústria 122-136 / Padilla 301-317), que ocupa tota una illa de l'Eixample, en un estil sobri hereu del noucentisme, elaborat en pedra i maó vist.[12]
Entre 1950 i 1963 va construir amb Eugeni Pere Cendoya l'església de Sant Miquel dels Sants a Barcelona (C/Escorial 163), un edifici d'estil pal·ladià amb un porxo d'arcs de mig punt entre columnes d'ordre corinti, coronat per un frontó triangular.[13][14]
El 1954 va realitzar el santuari de la Verge del Remei a Castell del Remei (Penelles, Lleida), decorat interiorment amb pintures de Josep Obiols. És un temple d'un classicisme italianitzant que recorda els inicis noucentistes de l'arquitecte.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Antoni Fisas i Planas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 257.
- ↑ «Nª Sra. del Pilar». [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 43.
- ↑ Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial, 1998, p. 323.
- ↑ «Puigdolena». [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 270.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 273.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 275.
- ↑ «ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GENÍS DE VILASSAR». [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ «Antonio Puig. Perfums i cosmètics. Travessera de Gràcia 9. (1946-2016)». [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ «Bloc Clip (Barcelona - Sagrada Família - Barcelonès)». [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ Triadó i Barral i Altet, 1999, p. 250-251.
- ↑ «Església de Sant Miquel dels Sants (Barcelona - Vila de Gràcia Nord - Barcelonès)». [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ «El Santuario de la Virgen del Remei». Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 10 desembre 2018].
Bibliografia
[modifica]- Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-24089-04-6.
- Pizza, Antonio; Rovira, Josep M. G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939. Barcelona: COAC Publicacions, 2006. ISBN 84-96185-78-8.
- Triadó, Joan Ramon; Barral i Altet, Xavier. Art de Catalunya 5: Arquitectura religiosa moderna i contemporània. Barcelona: Edicions L'isard, 1999. ISBN 84-89931-14-3.
