Antoni I de Saxònia
Antoni I de Saxònia el 1827, per Vogel | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 desembre 1755 Dresden (Alemanya) |
Mort | 6 juny 1836 (80 anys) Pillnitz (Alemanya) |
Sepultura | Catedral de Dresden |
Rei de Saxònia | |
5 maig 1827 – 6 juny 1836 ← Frederic August I de Saxònia – Frederic August II de Saxònia → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Lloc de treball | Dresden |
Ocupació | col·leccionista d'art, monarca |
Família | |
Família | Línia Albertina i Wettin |
Cònjuge | Maria Teresa d'Àustria (1787–) Marie-Catherine Deshayes (1781–) |
Fills | Maria Lluïsa de Saxònia () Maria Teresa d'Àustria Frederic August de Saxònia () Maria Teresa d'Àustria Maria Joana de Saxònia () Maria Teresa d'Àustria Maria Teresa de Saxònia () Maria Teresa d'Àustria |
Pares | Frederic Cristià I de Saxònia i Maria Antònia de Baviera |
Germans | Frederic August I de Saxònia Karl Maximilian von Sachsen Joseph Maria Ludwig Prinz von Sachsen Princesa Maria Amalia de Saxònia Maximilià de Saxònia |
Premis | |
Antoni I de Saxònia (Dresden 1755 - Castell de Pillnitz 1836). Rei de Saxònia des de l'any 1827 fins a l'any 1836. Esdevingué, a la mort del seu germà, el segon rei de Saxònia.[1]
Nascut a Dresden el 27 de desembre de 1755 essent fill del rei-elector Frederic Cristià I de Saxònia i de la princesa Maria Antònia de Baviera. Antoni era net per via paterna del rei Frederic August II de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria; mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VII, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria.
El dia 29 de setembre de 1781 contragué matrimoni per poders a Torí amb la princesa Maria Carolina de Savòia, filla del rei Víctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antònia d'Espanya. Maria Carolina morí un any després d'haver contret matrimoni.
El 8 de setembre de 1787 contragué de nou matrimoni, aquesta vegada amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, filla de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. La parella tingué quatre fills, cap dels quals arribà a la vida adulta:
Des de 1827 i fins al 1836 fou rei de Saxònia com a hereu del seu germà, el rei Frederic August I de Saxònia, que havia mort sense descendència masculina directe. A la mort d'Antoni, també sense descendència, heretà el tron de Saxònia, el rei Frederic August II de Saxònia.
Referències
[modifica]- ↑ "The Kings of Saxony Arxivat 14 May 2007 a Wayback Machine.". Accessed 27 January 2007.
Bibliografia
[modifica]- Holborn, Hajo. A History of Modern Germany: 1840–1945. Princeton: Princeton University, 1982, p. 846. ISBN 0-691-05359-6.
- Quinger, Heinz. Dresden und Umgebung: Geschichte, Kunst und Kultur der sächsischen Hauptstadt. Mair Dumont Dumont, 1999, p. 319. ISBN 3-7701-4028-1.
- Freitag, Sabine. British Envoys to Germany 1816-1866: 1816–1829. Cambridge University Press, 2000, p. 614. ISBN 0-521-79066-2.