Antoni M. Ballester i Puchalt
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/antoni-m.-ballester-i-puchalt Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Antoni M. Ballester i Puchalt|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/antoni-m.-ballester-i-puchalt}}--~~~~ |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1830  València |
| Mort | 1891 (60/61 anys) Xixona (l'Alacantí) |
| Activitat | |
| Ocupació | comediògraf |
Antoni M. Ballester i Puchalt (València, 1830 — Xixona, Alacantí, 1891) va ser un comediògraf valencià.[1]
Advocat penalista, va fundar “El Foro Valenciano”. Va ser secretari i regidor de l'Ajuntament de València. Va compondre un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d'Amics del País. El 1862 va crear una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano (estrenada el 1870), Tres al sac, El secret de la sària i En la sarpa del gat.
Rafael Berenguer Condé va realitzar tretze decoracions el 1868, per a la comèdia de màgia en tres actes, d'Antoni M. Ballester, Un pacto con Satanás.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Antoni M. Ballester i Puchalt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Rafael Berenguer Condé | Real Academia de la Historia». [Consulta: 2 juny 2020].