Antoni Mendoza i Rueda
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1811  Màlaga (Espanya) | ||
| Mort | setembre 1872 (60/61 anys) Barcelona | ||
| Catedràtic d'universitat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Barcelona | ||
| Formació professional | col·legi de Sant Carles de Madrid | ||
| Es coneix per | Primera anestèsia amb èter d'Espanya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Catedràtic de la Universitat de Barcelona | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona | ||
| Membre de | |||
Antoni Mendoza i Rueda (Màlaga, 1811 - Barcelona, 1872) metge militar, catedràtic d'anatomia (1844) i d'anatomia quirúrgica i operacions (1846) de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Vicepresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1865-1866).[1]
Havia estudiat medicina i cirurgia al col·legi de Sant Carles de Madrid, ingressant posteriorment al cos de sanitat militar. Va participar des d'aquesta funció militar a la primera guerra carlina a les campanyes de País Basc i Catalunya durant set anys. Després de la guerra es va instal·lar a Barcelona fins a la seva mort.
Era un professional rigorós i de mentalitat científica estava connectat amb les novetats mèdiques europees gràcies al seu domini de les llengües clàssiques i de francès, anglès, italià i alemany, a més de parlar i escriure en català, tot i els seus orígens.
A més de la seva dedicació docent, es va dedicar a la investigació de l'anestèsia per inhalació, i a la incorporació de la investigació i el treball de laboratori com a base de la patologia i la clínica quirúrgica. Va introduir com a pràctica habitual l'anàlisi microscòpic de sang, mucositats i orina, interessant-se per la micrografia.[2]
En la seva activitat docent va ser professor de Justo Ramón Casasús, pare de Santiago Ramón y Cajal.[2] El gener de 1847, juntament amb el catedràtic d'anatomia Josep Castells i Comas fan les primeres proves d'anestèsia utilitzant un gos com animal d'experimentació. El dia 16 de febrer de 1847, a l'Hospital de la Santa Creu, practicà la primera intervenció quirúrgica amb anestèsia a Catalunya. Es tractava d'una amputació del peu d'una dona que havia patit un traumatisme, i va utilitzar l'èter sulfúric com anestèsic. Ben aviat incorporà l'ensenyança dels procediments per evitar el dolor dins el programa de la seva assignatura i continuà aplicant l'anestèsia en totes les seves intervencions.[3]
Va publicar Estudios clínicos de cirujia (1850-1852), on recollia les seves investigacions, a més de les memòries del seu servei hospitalari entre 1847-1848.
Impulsor de la revista "El Compilador Mèdico" (1865-1869), primer revista de la medicina de laboratori i òrgan de premsa de l'Acadèmia de Medicina. Tenia com a col·laboradors en aquesta publicació a Joan Giné i Partagàs i Bartomeu Robert i Yarzábal.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Biografia a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya». Arxivat de l'original el 2010-06-23. [Consulta: 3 setembre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 López Piñero, José María. Universitat de València. Santiago Ramón y Cajal (en castellà), 2006. ISBN 8437064325 [Consulta: 3 setembre 2010]., pàg. 53-54 i 105
- ↑ «Biografia a la Universitat de Barcelona». Arxivat de l'original el 2011-03-10. [Consulta: 3 setembre 2010].
Enllaços externs
[modifica]- Dr. Antoni Mendoza i Rueda a Galeria de Metges Catalans del COMB