Antoni Pedrol Rius
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1910  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 17 octubre 1992 (82 anys) Madrid |
| Formació | Universitat de Saragossa |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat |
Antoni Pedrol Rius (Reus, 10 de febrer de 1910 - Madrid, 17 d'octubre de 1992) va ser un advocat i jurista català.[1]
Fill de Pompeu Pedrol Alimbau i de Dolors Rius Miró,[2] va estudiar a la Universitat de Saragossa, on va obtenir el premi extraordinari de final de carrera. Es va especialitzar en dret mercantil. En la seva joventut milità a la Congregació Mariana. Va publicar articles de temes històrics i jurídics a la Revista del Centre de Lectura. L'any 1960 va rebre un homenatge a Reus.[3] El 1961 va ser nomenat soci d'honor de l'entitat reusenca Centre de Lectura,[4] i el 1975 l'Ajuntament de Reus el nomenà fill il·lustre de la ciutat.[5] El 1969 va fundar el Cercle d'Estudis Jurídics. Va ser Degà del Col·legi d'Advocats de Madrid (1973), President del Consell General de l'Advocacia (1974) i President de la Unió Iberoamericana de Col·legis d'advocats (1976). El 15 de juny de 1977 va ser, per una legislatura, senador de designació reial.[1]
El 1956, Pedrol Rius va ser director del Banc Immobiliari i Mercantil del Marroc, a Tànger, que havia fundat i dirigit el seu amic Josep Andreu i Abelló, cosa que va facilitar la seva bona posició econòmica.[6]
Va publicar Estudio sobre el proceso del asesinato del general Prim. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1960, i sobre el mateix tema: Los asesinos del general Prim: aclaración a un misterio histórico. Madrid: Tebas, 1960, en col·laboració amb Alfonso de la Fuente Chaos, (reimprès el 1971), que ve a ser una ampliació i reedició del llibre anterior. A més, diverses obres sobre dret mercantil.[4][7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Antoni Pedrol Rius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Velasco, Alberto. «Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya - Institut d'Estudis Catalans». RCCAACC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ La Vanguardia, 28/12/1960, HOMENAJE AL DOCTOR DON ANTONIO PEDROL RIUS
- ↑ 4,0 4,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 516.
- ↑ «Fills il·lustres i adoptius». Ajuntament de Reus. [Consulta: 2-X-2015].
- ↑ Bonet, Miquel «Ciutadà Pedrol Rius». DelCamp.cat, 24-VI-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-24 [Consulta: 24 juny 2018]. Arxivat 2018-06-24 a Wayback Machine.
- ↑ «Pedrol Rius, Antonio». CCUC. [Consulta: 3-X-2015].