Antoni Puiggarí
.JPG)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1815 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 3 desembre 1890 (75 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, militar |
| Premis | |
Antoni Puiggarí [nt 1] (Perpinyà, 17 de gener del 1815 - Perpinyà, 3 de desembre del 1890) va ser un militar i historiador rossellonès.[2]
Biografia
[modifica]Era nebot del filòleg i historiador Pere Puiggarí (Perpinyà, 1768-1854). Després de fer els primers estudis a Perpinyà [3][4] es graduà a l'École Polytechnique, i continuà la formació a l'Escola Militar d'Enginyeria, d'on en sortí sotstinent de l'arma corresponent. Ascendí a tinent el 1837, capità el 1841 (amb destinació a Prats de Molló i al Fort dels Banys), cap de batalló el 1857, tinent coronel director d'Enginyers a Montpeller el 1863, director de les fortificacions de Perpinyà el 1867, i coronel cap de la Direcció d'Enginyers de Perpinyà (1867-1875). Participà en la campanya d'Algèria (a Constantina i Bona [5] 1838-1839) i al Cos Expedicionari de la Mediterrània (1849) [nt 2] on el capità Puiggarí, al front d'una companyia de sapadors, participà tant [6] en la derrota del 30 d'abril davant de la porta Pertusa, com en l'assalt a la villa Doria Pamphilj el 3 de juny i, l'endemà, en les trinxeres assetjant la ciutat. En una missió de distracció, fou el primer oficial francès [7] que entrà -breument- a la Roma garibaldina, el 30 d'abril.
Elaborà i dirigí [8] la construcció d'un hospital termal militar als Banys (Vallespir) entre les dècades de 1840 i 1850, destinat als ferits a la guerra d'Algèria. També feu projectes per un fort a Bazergues (Acs, Arieja), i casernes a Mende (Losera) i a Montpeller. Finalment, fou governador de Perpinyà entre els anys 1870-1871, durant la guerra francoprussiana. Va ser distingit [1] amb els graus de cavaller (1849), oficial (1862) i comandant (1874) de la Legió d'Honor.
En el camp intel·lectual se li deu el descobriment als Banys el 1845 d'unes inscripcions antigues sobre plom, que publicà el 1847; perdudes les peces originals, els facsímils que en feu han estat estudiats diverses vegades [9] amb interpretacions [10] diverses. Tingué una gran influència sobre els historiadors rossellonesos de l'època i fou autor de diverses publicacions, per bé que part de la seva producció romangué inèdita. Havia après l'àrab en la seva estada a Algèria i l'italià a la campanya de Roma, a més del seu català nadiu i del castellà, i estudià [2] la gramàtica catalana, els goigs i disciplines auxiliars de la història com l'epigrafia i la numismàtica. Va ser soci de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales, que dues vegades [7] li oferí endebades la vicepresidència; vicepresident (1866-1867) i soci honorari (des del 1867) de la "Société Archéologique de Montpellier"; soci honorari de la "Commission archéologique de Narbonne", i soci corresponent [11] de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1887).
Obres
[modifica]- Bosch de la Trinxeria, C. «Alguns mots catalans sobre etimologia grega». Revista catalana, any I quadern IV, 4-1889, pàg. 173-178. Sembla que coescrit amb Jaume Boixeda i amb Antoni Puiggarí, encara que l'article només indica l'autoria d'en Bosch de la Trinxeria[12]
- «Description d'une coupe arabe trouvée à Montpellier». Mémoires de la Société archéologique de Montpellier, vol. IV, 1855, pàg. 435-438.
- Pech, Louis; Puiggari, A. «Deux inscriptions romaines sur un même monument du Musée de Narbonne». Mémoires de la Société archéologique de Montpellier, tome V, 1860, pàg. 311-330.
- Puiggari, Colonel Antoine. Étude sur les dynars trouvés à Monestir del Camp. Perpinyà: s.n., 1852. [13]
- Puiggari, Colonel Antoine «Medailles et plombs d'Amélie-les-Bains». L'Indépendant des Pyrénées-Orientales, 2e année núm. 200, 1er décembre 1847. [13]
- Puiggari, Antoine. Note sur des Monnaies seigneuriales de Besalu et de Rousillon trouvées prés de La Junquera. Perpinyà: Impr. Chartes Latrobe, 1899.
- Puiggari, Antoine «Rapport sur un mémoire de M. Aurès, intitulé: Étude des dimensions du Parthénon et nouvelle détermination de la longueur de l'hécatompédon antique déduite de cette étude». Publications de la Société archéologique de Montpellier, tome V fasc. 29, Août 1862, pàg. 143-154.
- Penediment [nt 3]
- Recull de poesies d'Antoni Puiggarí, a: Prat, Enric; Vila, Pep (editors). Poesia eoticoburlesca rossellonesa del segle XIX. Canet: Trabucaire, 2001, p. 138-144. ISBN 291296640X.
- L'apparition de l'Ange
- Un bassin de cuivre jaune de Saint-Michel de Cuxa
- Le bras de saint Jean-Baptiste conservé à Saint-Jean
- Les dates métriques
- Les Goigs
- Une inscription du VI' siècle à Prats-de-Mollo
- Une inscription catalane du XIII' siècle
- L'interjection catalane: Carail
- Un ivoire de Narbonne
- La légende de saint Lin
- Notes sur saint Enves
- Le pluriel féminin catalan
- Le premier livre imprimé à Perpignan, en 1502
- Le prieuré de Saint-Estève-del-Monastir
- Le vieux Saint-Jean [8]
Notes
[modifica]- ↑ Antoni, Joan Baptista, Francesc-Xavier de noms de fonts, fill d'Antoine Puiggari i de Catherine Canta[1]
- ↑ L'"Expedició a Roma" tingué lloc en el marc de les guerres per la Independència d'Itàlia, en què el Papa Pius IX demanà ajuda internacional per combatre la nou-nada República romana auspiciada per Garibaldi. Napoleó III hi envià el 7 d'abril del 1849 7.000 soldats francesos per restablir el poder papal sobre la Ciutat Eterna. Superant una desfeta inicial el 30 d'abril, l'arribada de reforços augmentà la força de l'exèrcit francès fins als trenta mil homes i, després de nous enfrontaments, el 4 de juliol s'anorreà l'experiència republicana.
- ↑ La poesia Penediment s'usà com a text de treball en el curs de català que publicava la rossellonesa Revue catalane [14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Expedient d'Antoni Puiggarí de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Antoni Puiggarí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Collell, Jaume «Lo patriarca del Rosselló». La Veu de Catalunya. Setmanari popular, núm. 19, 17-05-1891, pàg. 218-219.
- ↑ «Histoire de l'Amicale, al web de l'"Amicale des Anciens d'Arago"» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Le génie dans les campagnes du Second Empire: quelques carrières d'officiers, al web "military-photos-com"» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ Bittard des Portes, René. 1849 L'expédition française de Rome. Deuxième édition. Paria: Librairie Émile-Paul, éditeur, 1905, p. 75, 122, 217, 257.
- ↑ 7,0 7,1 Brutails, Jean Auguste; Collell, Jacques; Bosch de la Trinxeria, C. Notice sur M. Antoine Puiggari, colonel du Génie en retraite, Commandeur de la Légion d'honneur. Perpinyà: imp. Charles Latrobe, 1891.
- ↑ 8,0 8,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 494-496. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Rimbault, Olivier. Les lamelles de plomb gravées d'Amélie-les-Bains - Palalda (66110), inscrites *L-97 (R.I.G.): un cas d'école pour l'étude des langues rares de l'Antiquité. A: Courrént, Mireille; Jay-Robert, Ghislaine; Eloi, Thierry (editors). Transports : mélanges offerts à Joël Thomas. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, 2012 (collection Études). ISBN 9782354121693.
- ↑ Colomines, Joan «Les Plombs Sorothaptiques d'Arles». Zeitschrift für romanische Philologie, Band 91, Heft 1/2, 1-1975, pàg. 1–53. DOI: 10.1515/zrph.1975.91.1-2.1. ISSN: 0049-8661.
- ↑ «Socis corresponents a l'estranger, al web de RABL». [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Antoni Puiggarí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 13,0 13,1 Vidal, Pierre; Calmette, Joseph. Bibliographie Roussillonnaise. Perpinyà: imp. Charles Latrobe, 1906, p. 425.
- ↑ «La langue catalane et son utilité pédagogique». Revue catalane: organe de la Société d'études catalanes, num. 51, 15-03-1911, pàg. 89.
