Vés al contingut

Antoni Puigvert i Gorro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoni Puigvert i Gorro
Imatge
Placa als jardins anomenats en honor seu, a la confluència dels carrers Còrsega i Sicília, a Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 abril 1905 Modifica el valor a Wikidata
Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1990 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióuròleg, professor d'universitat, polític, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHospital de la Santa Creu i Sant Pau
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeElena Salvador de Puigvert Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antoni Puigvert i Gorro (Santa Coloma de Gramenet, 26 d'abril de 1905 - Barcelona, 17 de maig de 1990) fou un uròleg i polític català.

Biografia

[modifica]

El seu pare Salvador Puigvert i Jové era un metge originari de Seròs (Segrià), la seva mare Victòria Gorro i Mercè.[1] Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1928, on fou deixeble de Manuel Serés i Ibars, i el 1933 entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigí des del 1951. El 1943 hi fundà un Institut d'Urologia com a escola d'especialització urològica que més tard es convertí en Fundació Puigvert. Ha fet importants aportacions a la urologia, i ha creat nous instruments quirúrgics com la sonda de Béniqué o sonda tutor de Puigverd, la bàscula per la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per pielografia de 20 ml a propulsió amb rosca i ajust especial per les sondes ureterals (coneguda com sonda tutor de Puigvert), la pinça de branques desiguals, el separador doble i la pinça de dissecció i sutura.

El 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que va mantenir bones relacions amb el règim franquista,[cal citació] a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per Esquerra Republicana. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i també ha rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, el nomenament de Cavaller de la Legió d'Honor (França), les Grans Creus de les Ordres de Mayo i del Libertador (Argentina), i les Grans Creus dels Orde d'Isabel la Catòlica i d'Alfons X el Savi.[2]

Obres

[modifica]
  • Atlas de Urología (1933 i 1986).
  • Endoscopia urinaria (1942), premi Rubio de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
  • Tratado de urología clínica (1944).
  • Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958).
  • Tratado de operatoria urológica (1981).
  • Semiología medular del riñón. Estudio clínico y radiográfico (1981).

Referències

[modifica]
  1. «esquela de Salvador Puigvert Jové». La Vanguardia, 22-07-1937, pàg. 2.
  2. Harrington, Thomas S. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, 7-2011, p. 26-27. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

[modifica]