Vés al contingut

Antonio de Leyva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antoni de Leyva)
Plantilla:Infotaula personaAntonio de Leyva
Imatge
Antonio de Leyva, natural de Navarra, cèlebre general del seu temps, va defensar Pavia, assetjada per Francisco I. Va néixer el 1480; va morir el 1536. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Antonio de Leiva Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juliol 1480 Modifica el valor a Wikidata
Leiva (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort1536 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Ais de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortgota
SepulturaBasílica di San Dionigi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governador del Ducat de Milà
2 novembre 1535 – 15 setembre 1536 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCastellà
Es coneix perGovernador del Milanesat i militar espanyol
Activitat
Lloc de treball Pavia
Milà Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócondottiero, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep
Count of Monza (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Leyva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCastellana de Villargut de Fabra Modifica el valor a Wikidata
FillsLuigi de Leyva Modifica el valor a Wikidata
ParesJuan IV Martinez de Leyva Modifica el valor a Wikidata  i Constanza Hurtado de Mendoza Modifica el valor a Wikidata
GermansSancho Martínez de Leyva Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Ais de Provença, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.

Biografia

[modifica]

Pertanyent a una família del regne de Navarra, va començar la seva carrera militar a les Alpujarras el 1502, derrotant els mudèjars, últims combatents del conquerit Regne de Granada.

La Guerra de Nàpols de 1501 a 1504

[modifica]

Durant la guerra de Nàpols, el març de 1503 va arribar a Calàbria amb l'armada de Luís Portocarrero enviada des Cartagena en suport a Gonzalo Fernández de Còrdova que s'enfrontava a les forces franceses. A les ordres de Fernando de Andrade de les Mariñas, successor de Portocarrero a la seva mort, va combatre l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny, que va ser derrotat en la batalla de Seminara.

La Guerra d'Itàlia de 1521 a 1526

[modifica]

En el transcurs de la Guerra d'Itàlia de 1521–26 va estar al Ducat de Milà i en la desafortunada campanya contra la Provença el 1524. Posteriorment fou governador de Pavia, ciutat que va ser assetjada pels exèrcits francesos de Francesc I entre octubre de 1524 i febrer de 1525 i durant el qual Leyva va donar temps a les forces imperials a reorganitzar-se i atacar i derrotar els francesos. El 1525 va succeir a Fernando de Ávalos, marqués de Pescara, com a general en cap dels exèrcits imperials al Ducat de Milà.

Posteriorment va lluitar contra els turcs davant Viena i al costat de l'Emperador a l'Àfrica, i en la guerra de la Lliga de Cognac va derrotar els francesos en la batalla de Landriano.[1]

Governador del Milanesat

[modifica]

El 1535 quan Francesc II Sforza, l'últim duc de Milà, va morir sense descendència, l'emperador Carles I va designar Leyva com a governador del Milanesat.

S'ha dit d'ell que va tenir una gran experiència militar, era valent, enèrgic, tan acostumat a manar com a obeir, amb molts recursos i capaç d'intentar-ho tot i patir-ho tot per sortir-ne bé de les seves empreses. Va morir de gota durant la campanya a Provença de l'any 1536, però va ser enterrat a l'ara destruïda església de Sant Dionigi.

Els seus descendents van viure a Milà, arribant a ser una de les més prominents famílies. Una de les seves descendents va ser la monja de Monza, Virginia Maria de Leyva.

Referències

[modifica]
  1. García Hernán, Enrique; Maffi, Davide. Guerra y sociedad en la monarquía hispánica: política, estrategia y cultura en la Europa Moderna, 1500-1700 (en castellà). vol.1. Editorial CSIC, 2006, p. 905. ISBN 8484832244. 

Bibliografia

[modifica]
  • Diccionario de Historia de España, vol. 2. Madrid, 1986, Bleiberg, Germán (editor). ISBN 84-206-5206-7.
  • Konstam, Angus. Pavia 1525: The Climax of the Italian Wars. Oxford: Osprey Publishing, 1996. ISBN 1-85532-504-7.


Precedit per:
Francesc II Sforza
Governador del Milanesat
1535 - 1536
Succeït per:
Marino Caracciolo