Monza (ciutat d'Itàlia)
Monscia (lmo)  | |||||
| |||||
| Tipus | chef-lieu, municipi d'Itàlia, ciutat i gran ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Llombardia | ||||
| Província | Província de Monza e de la Brianza | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 121.799 (2023) (3.680,84 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | italià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 33,09 km² | ||||
| Banyat per | Lambro | ||||
| Altitud | 162 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Joan Baptista i Gerard dei Tintori | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | municipal executive board of Monza (en)  | ||||
| Òrgan legislatiu | City Council of Monza (en) , (Escó: 32) | ||||
| • Mayor of Monza (en) | Paolo Pilotto (en) (2022–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 20900 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 039 | ||||
| Identificador ISTAT | 108033 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | F704 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | comune.monza.it | ||||
.svg)
.svg&lang=ca)
Monza (en llombard Monscia,[1] pronunciat localment [ˈmonʃa], en milanès [ˈmunʃa]) és un municipi italià de la regió de la Llombardia. És la capital de la província de Monza i Brianza. L'any 2006 tenia 121.445 habitants. Antigament va tenir els noms de: Moguntiacum i Modicia. Tres coses donen renom a aquesta ciutat: pel seu circuit automobilístic, per guardar a la seva catedral el tresor dels reis longobards i el seu parc de 685 hectàrees.
Geografia
[modifica]La ciutat està situada a l'altiplà de la llombardia, a l'extrem meridional de la comarca anomenada Brianza, a una altitud de 162 msnm; dista uns 15 quilòmetres del centre de Milà i a uns 40 quilòmetres de Lecco i Como. Monza és el segon municipi més poblat de l'àrea metropolitana de Milà.
El seu territori està travessat de nord a sud pel riu Lambro. A l'entrada nord del centre històric del municipi, entre els carrers Zanzi i Aliprandi, hi ha una bifurcació del riu creada artificialment la primera dècada del segle xiv per fer de barrera defensiva (anomenat Lambretto) que es torna a unir al curs principal del Lambro a la seva sortida al sud de les antigues muralles. Un altre curs d'aigua artificial és l'anomenat Canal Villoresi, realitzat al segle xix que travessa el territori de Monza d'oest a est retrobant-se amb el Lambro al límit nord del barri de San Rocco.
Economia
[modifica]
Monza és una ciutat molt ben comunicada, cosa que afavoreix dos sectors econòmics: el de serveis i l'industrial. Pel que fa als serveis aquest municipi és la seu de diverses universitats i ministeris:
- Ministeri d'Economia i Finances,
- Ministeri del Desenvolupament Econòmic,
- Departament per les reformes institucionals,
- Departament per la Simplificació Normativa,
- Departament de Turisme.
A més Monza forma part de la zona industrial de la Brianza, que és la protagonista italiana de la segona revolució industrial, estant al centre del triangle format per Milà,[2] Gènova i Torí. En aquesta zona es va construir la primera línia ferroviària del país (1840), també fou la primera a tenir autonomia elèctrica (1899), això va impulsar el desenvolupament industrial en detriment dels tradicionals treballs relacionats amb el camp i els qui van optar per continuar amb aquestes feines les van tecnificar per treure'n el màxim rendiment.
A Monza les indústries punteres són les dedicades a la producció de mobles, l'automoció, però sobretot la seda, el lli entre altres tèxtils, la confecció de barrets, guants i catifes.
Evolució demogràfica
[modifica]L'especial situació econòmica de Monza és la causa principal de la tendència a l'augment demogràfic que s'observa en el següent gràfic.
Història
[modifica]
Antigament Monza era territori dels ínsubres, dels quals se n'han trobat algunes restes, objectes que estan exposats al Museu Civici.
En època romana era citada pel nom de Moguntiacum,[3] però altres autors assenyalen que el vicus de Modicia,[a] podria ser l'origen del seu nom. La ciutat va conèixer un període de particular rellevància política i d'intens desenvolupament artístic durant el segle vii, quan fou residència d'estiu escollida per la reina Teodolinda.[4] Després la ciutat va passar a formar part del Sacre Imperi Romanogermànic, però amb amples marges d'autonomia, i a finals del segle xi va quedar dins del ducat de Milà. Al segle XIII va adquirir la categoria de ciutat lliure i al segle següent Monza va entrar en els dominis dels Visconti de Milà. Durant un temps va estar sota control espanyol i més tard sota control austríac fins que el 1859, passava a formar part del Regne de Sardenya-Piemont i el 1861 del Regne d'Itàlia. El 29 de juliol del 1900 fou assassinat a Monza, per mà de l'anarquista Gaetano Bresci el rei d'Itàlia Humbert I.[5] El 1910 fou enllestida la Capella Expiatòria, construïda en memòria dels deu anys de la mort d'aquell rei.[6]
Escut heràldic
[modifica]L'escut heràldic de la ciutat de Monza té la forma d'un escut rectangular de color blau, a l'interior del qual està representada la corona fèrria i la creu de Berenguer I d'Itàlia. L'escut està voltat per una cinta amb la inscripció en llatí :«Est Sedes Italiæ Regni Modœtia Magni» (traducció:"Monza és la capital del grandiós Regne d'Itàlia"), i per fora està ornat amb dues branques d'olivera i de roure lligades amb un llaç roig.
Llocs d'interès cultural
[modifica]Arquitectura religiosa
[modifica]- La Catedral, conté la tomba dels reis dels Longobards i un museu on està la corona fèrria i altres tresors.
- Església de sant Gerard
- Església de sant Gerardino
- Església de Sancto Gerhardo
- Església de Santa Maria al Carrobiolo
- Església de Santa Maria delle Grazie
- Església de San Maurizio
- Església de Santa Maria in Strada
- Església de San Pietro martire
- Església de Santa Maria degli Angeli
- Església de Santa Maria Maddalena e Santa Teresa
- Església de Chiesa di San Biagio
- Església de Santa Gemma
- Església de San Giuseppe
- Església de San Pio X
- Església de sant Roc
- Església del Sagrat Cor
- Església de Sant Gregori
- Església de Santa Marta
- Església de Sant Alexandre
- Església de Sant Fructuós
- Santuari del Carmel
- Claustre dels Humiliats
- Capelles
- Capella de la Vil·la Reale
- Capella de vil·la Mirabello
- Capella Expiatòria
- Capella del Cementiri
Arquitectura civil
[modifica]- L'Arenario, l'antiga llotja del 1228.
- Vil·les i palaus
- Casa-torre dei Gualtieri
- Col·legio Bosisio
- Institut Leone Dehon
- Palau Calloni
- Vil·la Archinto Pennati
- Villa Carminati-Ferrario
- Palau Crivelli Mesmer
- Vil·la Dosso-Biffi
- Vil·la Durini, la Grassa
- Vil·la Mirabello
- Vil·la Mirabellino
- Vil·la Pallavicini-Barbò
- Vil·la Pennati
- Vil·la Prata
- Vil·la Torneamento
- Vil·la Reale,(el més important)
- Torre longobarda, és la torre que en resta de l'antic palau del segle VI[7]
- Casa dels Decumani, del segle xiii.[b]
- Torre de Teodolinda o de Port scur, és una altra torre que encara resta de l'antic palau.
- Torre dels Visconti (1808)
- Palau de justícia (s.XVII)
|
|
- circuit automobilístic, inaugurat el 1922.
Edificis desapareguts
[modifica]- Palau de Teoderic
- Palau de Teodolinda,
- La primera basílica de sant Joan Baptista
- El Pratum magnum
- El Castell dels Visconti
- La muralla medieval
- L'església de Sant Francesc
- L'església de Sant Miquel
- El Teatre ducal
Museus
[modifica]- Museu de la catedral
- Museu Cívic
- Museu etnològic
- Molí Colombo
L'entorn natural
[modifica]
El parc de Monza és un dels principals parcs històrics d'Europa, i el més gran envoltat de murs. Té una superfície d'aproximadament 685 hectàrees i està situat al nord de la ciutat. Juntament als jardins de la Vil·la Reale, aquest parc és un inavaluable complex natural, històric, arquitectònic i monumental.[8]
El parc de Monza es va crear per desig d'Eugeni de Beauharnais, fillastre de Napoleó i Virrey del Regne d'Itàlia, com a complement a la Vil·la Reale, edific construït unes dècades abans per a ús de la família reial austríaca.[9] El projecte va ser confiat a l'arquitecte Luigi Canonica; els treballs van començar en 1806 i van acabar el 1808. Després de la caiguda de Napoleó, el parc va passar a ser propietat de l'Estat austríac i del Regne d'Itàlia. El rei Humbert I sovint residia a la Vil·la Reale, però després del seu assassinat (29 de juliol del 1900) els Savoy van deixar la Vil·la i el parc, i la seva gestió va ser confiada a la institució estatal Opera Nazionale Combattenti. El 1920 va passar a ser administrada per un consorci format per la ciutat de Monza, la de Milà i la Societat Protectora d'Animals. En els anys següents se'ls va donar grans àrees en concessió per a la construcció d'instal·lacions esportives: el 1922 es va construir l'Autodromo di Monza al parc nacional del nord, i l'hipòdrom (que ja no existeix) entre les vil·les Mirabello i Mirabellino; el 1928 el camp de golf. Aquest últim aviat es va convertir en un dels circuits més famosos i prestigiosos i és la raó principal per a la reputació de la ciutat.
Celebracions
[modifica]- Fira de Sant Gerard, 5 de juny, activitats religioses.
- Fira de Sant Joan, 24 de juny, desfilada medieval.
- Fira de la Mare de Déu de les Gràcies, mercat de dolços.
- Festa del Santo Chiodo, processó exhibint la corona de ferro.
- Mercat dels antiquaris, el segon diumenge de cada mes.
- Concurs internacional de les roses.
- Gran Premi d'Itàlia de Fórmula 1, el segon diumenge de setembre
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Francesco Cherubini Vocabolario milanese-italiano (M-Q), Volume 3 - pag.134
- ↑ «Districtes industrials de la Lombrdia». Arxivat de l'original el 2016-06-12. [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ Johann Georgi Graeve, Thesaurus antiquitatum et historiarum Italiae, 1704: Ligurum et Insubrum, seu Genuensium et Mediolanensium
- ↑ Pau Diaca, Historia Langobardorum, IV, 21
- ↑ Grimaldi, Ugoberto Alfassio. "Il re buono". Milà: Feltrinelli, 1970, p. 446.
- ↑ Diversos autors, "Lombardia: (esclusa Milano)", Touring editore, 1999, p.136
- ↑ Merati, Augusto. "Il Duomo di Monza e il suo Tesoro". Monza: Comune di Monza, 1982, p. 26.
- ↑ Rephisti, Francesco. "La formazione di un parco: Monza 1805". I Quaderni della Brianza, n° 67, 1989, p. 33-36.
- ↑ Cremonini, Cinzia. Il viceré Eugenio Beauharnais a Monza e la fondazione del parco (1805-1813), in Francesco De Giacomi (a cura di), Le ville Mirabello e Mirabellino nel parco reale di Monza. Cinisello Balsamo: Silvana Editoriale, 2006, p. 32-36.
Municipis de la província de Monza i Brianza | |
|---|---|
Agrate Brianza · Aicurzio · Albiate · Arcore · Barlassina · Bellusco · Bernareggio · Besana in Brianza · Biassono · Bovisio Masciago · Briosco · Brugherio · Burago di Molgora · Busnago · Camparada · Caponago · Carate Brianza · Carnate · Cavenago di Brianza · Ceriano Laghetto · Cesano Maderno · Cogliate · Concorezzo · Cornate d'Adda · Correzzana · Desio · Giussano · Lazzate · Lentate sul Seveso · Lesmo · Limbiate · Lissone · Macherio · Meda · Mezzago · Misinto · Monza · Muggiò · Nova Milanese · Ornago · Renate · Roncello · Ronco Briantino · Seregno · Seveso · Sovico · Sulbiate · Triuggio · Usmate Velate · Varedo · Vedano al Lambro · Veduggio con Colzano · Verano Brianza · Villasanta · Vimercate |
