Antoni de Zulueta i Escolano
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 març 1885 Barcelona |
| Mort | 31 gener 1971 (85 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | biòleg, genetista |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | José Fernández Nonídez |
| Família | |
| Germans | Lluís de Zulueta i Escolano |
Antoni de Zulueta i Escolano (Barcelona, 7 de març de 1885 - Madrid, 31 de gener de 1971) va ser un biòleg català, pioner en la investigació genética a Espanya, descobridor dels gens X i Y en l'insecte Phitodecta Variabilis.
Fill de Juan Antonio de Zulueta, crioll nascut a Cuba, i de la catalana Dolors Escolano, va ser el menor de sis germans i va estudiar als Jesuïtes. Doctorat en ciències naturals per la Universitat de Madrid, va ser professor per oposició del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i de la Universidad Central. Fou el fundador més jove del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, on debutà com a naturalista.
Va escriure obres de divulgació científica: Las leyes de Mendel (1926), Herencia y ambiente (1927), Estado actual de la teoría de la evolución (1928) i La formación de especies por hibridación (1928). Va traduir al castellà L'origen de les espècies, de Charles Darwin, i Evolució i mendelisme de Thomas Hunt Morgan i fou redactor en cap de la revista Investigación y Progreso.[1][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ «Antoni de Zulueta i Escolano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Antonio Jiménez-Landi. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Periodo de expansión influyente. Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 501–. ISBN 978-84-89365-99-5.
- ↑ Carmen de Zulueta. Antonio de Zulueta, pionero de la genética en España. Editorial Renacimiento, 2001, p. 42–53. ISBN 978-84-8472-019-5.