Vés al contingut

Antonio Bazzini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Bazzini
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1818 Modifica el valor a Wikidata
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, violinista, musicòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFaustino Camisani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGiovanni Antiga, Cesare Pollini, Giacomo Puccini, Emilio Pizzi i Nicolò Massa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 9c10e718-2fbe-485b-a50c-2480d75d5efb Discogs: 944042 IMSLP: Category:Bazzini,_Antonio Allmusic: mn0001571549 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Bazzini (Brescia (Llombardia), 11 de març, 1818 – Milà (Llombardia), 10 de febrer, 1897), va ser un compositor i violinista italià.

Antonio Bazzini, va ser deixeble de Faustino Camisani. A partir de 1843, durant quatre anys, va estudiar a Leipzig, on va aprofundir en el coneixement de l'obra de Bach i Beethoven. En la primera part de la seva carrera es va dedicar principalment a l'activitat concertística, que el va portar a Alemanya, Dinamarca, França, Espanya i Polònia. A l'estranger va tenir l'oportunitat d'aprofundir en els seus coneixements de la música instrumental europea.

En tornar a Itàlia, es dedicà a la composició, aprofitant la seva experiència internacional i contribuint a impulsar el renaixement de la música instrumental a Itàlia. A partir de 1873 va ensenyar composició al conservatori de Milà, del qual va ser director el 1882. Entre els seus alumnes hi havia Giacomo Puccini i Alfredo Catalani. Autor d'una única òpera, Turanda, sobre el mateix tema musicat molts anys més tard per Busoni i Puccini, la seva activitat com a compositor es va orientar cap al repertori simfònic i de cambra, instrumental i vocal. Al seu instrument va dedicar quatre concerts i nombroses peces virtuoses.

De jove va ser animat per Paganini (que va influir en el seu estil), més tard va ser elogiat per Schumann i Mendelssohn.

Composicions

[modifica]

(llista parcial)

  • Turanda, òpera extreta de Turandot de Carlo Gozzi (Milà, llibret d'Antonio Gazzoletti, Teatro alla Scala, 13 de gener 1867)
  • Saul, obertura (1867)
  • La Ronde des lutins (La Ridda dei folletti), scherzo fantastic per a violí, amb acompanyament de piano, op. 25
  • Concert per a violí i orquestra n.4, en la menor, op. 38
  • Concert per a violí i orquestra n.5 Militare, op. 42
  • Tre morceaux en forme de sonate per a violí i piano, op. 44
  • Sonata per violí i piano en mi menor op. 55
  • Re Lear, obertura op. 68 (1871)
  • Quartetto per arcs n. 1 en do major (1864)
  • Quartetto per arcs n. 2 en re menor op. 75
  • Quartetto per arcs n. 3 en mi bemoll major op. 76
  • Francesca da Rimini, poema simfònic en mi menor op. 77 (1879 - segona versió 1885)
  • Quartetto per arcs n. 4 en sol major op. 79
  • Quartetto per arcs n. 5 en fa menor op. 80
  • Quartetto per arcs n. 6 en fa major
  • Scherzo variato per violí i orquestra d'arcs del seu tema Invitació a la dansa de Carl Maria von Weber
  • Sinfonia in Fa maggiore (ed. crítica de Marino Pessina; estrenada pòstumament el 3 de desembre de 2012 al "Teatro Grande" de Brescia)

Bibliografia

[modifica]
  • Claudio Sartori, L'Avventura del Violino. L'Italia musicale dell'Ottocento nella biografia e nei carteggi di Antonio Bazzini, Torino, ERI, 1978
  • Carlo Parmentola, voce Bazzini Antonio, A Dizionario Enciclopedico Universale della Musica e dei Musicisti (diretto da Alberto Basso), Utet, Torino, Le Biografie, Vol. I, 1985, p. 361