Antonio Fernández Bazán
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 4 març 1826  Oriola (País Valencià) |
 Governador civil de la província de Castelló | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
Antonio Fernández Bazán (mort el 4 de març de 1826) va ser un polític i militar espanyol del segle xix d'ideologia liberal. Durant el Trienni Constitucional (1820-1823) va ser governador civil de la província de Castelló. Després de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va haver d'exiliar-se a l'estranger.[1]
Amb el seu germà Juan intentaren organitzar unes guerrilles al Baix Vinalopó i un desembarcament per la platja de Tamarit, però la forta repressió de les autoritats en 1825 els obligà a ajornar el pla. La nit del 18 al 19 de febrer de 1826 ell i el seu germà van desembarcar amb 60 homes a Guardamar on van fer un pronunciament i proclamaren la Constitució espanyola de 1812. Però uns veïns de Rojals alertaren al governador d'Oriola, Antonio Salinas de Orellana, qui juntament amb el bisbe Félix Herrero y Valverde van organitzar una partida de voluntaris reialistes que s'enfrontaren als desembarcats a la Serra de Crevillent. Antonio fou ferit i fet presoner el 22 de febrer. Dut a Alacant amb 29 dels supervivents, fou condemnat a mort i afusellat a Oriola, ferit, en una llitera, el 4 de març de 1826.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Los hermanos Bazán». Diario Información. Editorial Prensa Alicantina. Arxivat de l'original el 8 d’octubre 2017 [Consulta: 8 octubre 2017]. Arxivat 8 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Fuente, Vicente de la. Historia de las sociedades secretas antiguas y modernas en España y especialmente de la francmasonería. Editorial Maxtor, Juny de 2012, p. 490. ISBN 978-84-9001-323-6 [Consulta: 8 desembre 2017].