Vés al contingut

Antoni Montesinos i Millo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antonio Montesinos)
Plantilla:Infotaula personaAntoni Montesinos i Millo
Biografia
Naixement3 juliol 1754 Modifica el valor a Wikidata
Carlet (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 1822 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCatedral de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesc Morera i Cots i Rafael Anglès i Herrero Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLamberto Plasencia Valls Modifica el valor a Wikidata
Obra

Antoni Montesinos i Millo (Carlet, 3 de juliol de 1754[1] - València, 7 d'agost de 1822) va ser un músic valencià, mestre de capella del Reial Col·legi del Corpus Christi de València. Ingressà com a petit cantor a la catedral de València el 1766, on es va formar sota el mestratge de Francesc Morera i Cots i de Rafael Anglès i Herrero. Tres anys després, va ser nomenat membre del cor, acòlit el 1772, i el 1779 va substituir el segon organista, i a hores d'ara la seua obra Calix benedictionis dedicada al Sant Calze encara s'intrepreta.[2] El 1786 fou nomenat mestre de capella a Castelló de la Plana, i el 1787 succeí a Manuel Just com a mestre de la capella musical del Patriarca, lloc que ocuparia fins a la seua mort i on va tenir alumnes com Lambert Plasència i Valls.[3] En l'arxiu d'aquesta institució se'n conserven divuit composicions vocals, entre les quals destaca la Missa a quatre i vuit veus que va compondre el 1796, amb motiu de la beatificació de sant Joan de Ribera pel papa Pius VI.[4] L'estil, la instrumentació i les melodies d'aquesta obra recorden (tot i la diferència de gèneres) la música de Martín i Soler, que també havia passat d'infant pel cor de la catedral de València i que per aquella època ja havia triomfat a Viena. Montesinos, en canvi, no va eixir de la seua ciutat, però esbossà les noves tendències combinant l'herència del barroc amb passatges d'un estil operístic, amb tots els components propis d'una orquestra clàssica de finals del segle xviii.[5]

Referències

[modifica]
  1. Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Barcelona: Ed. 62, 2004, p. 54. ISBN 9788429747003.  Altres autors, seguint Constantí Llombart. Valencia antigua y moderna. València: Aguilar, 1887, p. 178. , donen com a data de naixement l'any 1748.
  2. Seu Valentina, Capítol Metropolità. «Festivitat del Sant Calze». [Durada:00:04:30]. Offertorium: Motet a 12 al Sant Calze, 24-10-2019.
  3. Enciclopèdia Espasa, volum 45, p. 451 (ISBN 84 239-4545-6)
  4. Piedra, Joaquín «Maestros de capilla del Real Colegio del Corpus Christi (Patriarca) (1662-1822)». Anuario Musical, XXIII, 1968, pàgs. 61-128.
  5. Martín Moreno, Antonio. Historia de la música española (en castellà). 4: siglo XVIII. Madrid: Alianza Editorial, 2007, pàg. 181. ISBN 9788420664767. 

Enllaços externs

[modifica]