Vés al contingut

Antonio Moreno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Moreno
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antonio Garrido Monteagudo Modifica el valor a Wikidata
26 setembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1967 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortapoplexia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
FormacióWilliston Northampton School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, director de cinema, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata -
Premis

IMDB: nm0603875 FilmAffinity: 976126264 Allocine: 1804 Allmovie: p50514 IBDB: 53651 AFI: 14765 TMDB.org: 30555
Find a Grave: 6921745 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Garrido Monteagudo Moreno,[1] més conegut com a Antonio Moreno o Tony Moreno, (Madrid, 26 de setembre de 1887 - Los Angeles, 15 de febrer de 1967) va ser un actor i director de cinema espanyol. Fou considerat un símbol sexual dels actors de l'era muda del cinema, compartint cartell amb actrius com Greta Garbo, Pola Negri, Gloria Swanson o Clara Bow.

Primers anys

[modifica]

Antonio va néixer a Madrid el 1887, encara que la seva infància va transcórrer a Andalusia, a Campamento (San Roque) (encara que algunes fonts ho vinculen a la localitat gaditana de Los Barrios).[2]

Fill de militar, va quedar orfe molt petit. Per raons econòmiques emigraria amb la seva mare als Estats Units a l'edat de quinze anys.[3]

Una vegada als Estats Units, va treballar en una companyia de gas i electricitat, sense manifestar gens d'interès pel cinema. En 1910, torna temporalment a Espanya on coneix a l'actriu Helen Ware, qui el convenç de provar sort com a actor de teatre; al principi només en papers secundaris a causa del seu accent espanyol.

Debutaria poc després al cinema mut i en 1913 signaria un contracte amb Vitagraph que el convertiria en un dels actors més cotitzats del cinema mut i, al costat de Rodolfo Valentino, un dels anomenats 'Latin lovers'.[4]

Hollywood

[modifica]

Després de diversos papers secundaris i d'extra, Moreno aviat va arribar a interpretar papers protagonistes al costat d'uns altres dels actors i actrius més cotitzats del moment. Així arribarien pel·lícules com The house of hate (1918) amb Pearl White, My American wife (1922) amb Gloria Swanson, The temptress (1926), dirigida per Fred Niblo amb Greta Garbo com a protagonista, Mare nostrum (1926) de Rex Ingram amb Alice Terry o un dels seus més grans èxits, la película It (927), una comèdia romàntica dirigida per Clarence G. Badger amb els actors Gary Cooper i Clara Bow;[5] pel·lícula que encunyaria el terme 'It girl'. Moreno va treballar per a Vitagraph, Paramount i Metro Goldwyn Mayer, i també va dirigir diverses pel·lícules; la primera, en 1920, anomenada The veiled mystery, i posteriorment diverses pel·lícules en Mèxic.

Amb l'arribada del cinema sonor o 'talkies' la seva carrera va començar a decaure a causa del seu fort accent, per la qual cosa va començar a doblar pel·lícules a l'espanyol i fins i tot va rodar una pel·lícula a Espanya: María de la O (1936), dirigida per Francisco Elías amb Carmen Amaya i Pastora Imperio. També va dirigir algunes pel·lícules a Mèxic, com el drama Santa de 1932, que ha estat aclamat pels crítics com una de les millors pel·lícules mexicanes de l'època. A mitjans de la dècada de 1940 i durant la dècada de 1950, Moreno va aparèixer en alguns papers esporàdics com la clàssica pel·lícula de terror La dona i el monstre de 1954 o el seu recordat paper d'Emilio Figueroa el 1955 a l'influent western èpic del director de cinema John Ford Centaures del desert al costat de John Wayne i Natalie Wood.

Vida personal

[modifica]

El 1923 Moreno es va casar amb lhereva nord-americana Daisy Emma Canfield que es va traslladar a una finca coneguda com a Crestmount, ara coneguda com a finca Canfield-Moreno. La unió va durar deu anys i va acabar poc abans que Daisy Moreno morís en un accident d'automòbil el 23 de febrer de 1933.[6]

Mort i llegat

[modifica]

Moreno es va retirar del cinema a finals dels anys cinquanta i va morir d'insuficiència cardíaca a Beverly Hills, Califòrnia, el 1967; va ser enterrat al cementiri Forest Lawn Memorial Park de Glendale, Califòrnia. La seva carrera cinematogràfica es va estendre durant més de quatre dècades. El 1994, la revista mexicana Somos va publicar la seva llista de "Les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà" en la seva 100a edició i va anomenar la seva pel·lícula Santa en el lloc número 67.

Per la seva contribució a la indústria cinematogràfica, Antonio Moreno va rebre una estrella al mític Passeig de la Fama de Hollywood al 6651 Hollywood Blvd., Hollywood, Califòrnia, Estats Units.

Filmografia com a actor

[modifica]

Filmografia com a director

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Juan B. Heinink & Robert G. Dickson. «Los que pasaron por Hollywwood. Antonio Moreno» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 1992-2000. Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 24 octubre 2020].
  2. «El actor barreño Antonio Moreno tendrá una calle con su nombre». Andalucía Información, 04-03-2013. [Consulta: 24 octubre 2020].
  3. BOQUERINI. «Antonio Moreno, el primer español que triunfó en Hollywood» (en castellà). El Correo, 28-09-2017. [Consulta: 24 octubre 2020].
  4. «La estrella del cine mudo Antonio Moreno tendrá en Los Barrios su propia calle» (en castellà). EuropaSur, 05-03-2013. [Consulta: 24 octubre 2020].
  5. Roy Haynes. «Antonio Moreno» (en anglès). Los Angeles Times, 16-02-1967. [Consulta: 24 octubre 2020].
  6. "Film Star's Wife Killed - Death in Motor Car Ride Seals Estrangement of Antonio Moreno and Wife", The Kansas City Star, p. 3, February 23, 1933. https://www.newspapers.com/image/655669553/?terms=Moreno&match=1

Bibliografia

[modifica]
  • "Antonio Moreno," The Clearfield Progress, August 26, 1920, page 15.
  • "Antonio Moreno, Silent-Film Star," The New York Times, February 16, 1967.
  • Bodeen, Dewitt. "Antonio Moreno," Films in Review, June–July, 1967.
  • Menefee, David W. The First Male Stars: Men of the Silent Era. Albany: Bear Manor Media, 2007.
  • "Public Pleased by Vitagraph’s Move to Return Antonio Moreno to Feature Films," The Moving Picture World. New York: Chalmers Publishing Company. December 25, 1920.
  • Virginia, Violet. "Antonio Moreno of the Vitagraph Players," Motion Picture Magazine, December 1914. Pages 103-105.

Enllaços externs

[modifica]