Vés al contingut

Antonio Pérez de Olaguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Pérez de Olaguer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antonio Pérez (de) Olaguer-Feliú Modifica el valor a Wikidata
16 abril 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, historiador, periodista, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLuis Pérez Samanillo Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosé Olaguer-Feliú y Ramírez Modifica el valor a Wikidata

Antonio Pérez de Olaguer Feliu (Barcelona, 16 d'abril de 1907 - Barcelona, 29 de març de 1968) va ser un escriptor i periodista català, col·laborador en diversos diaris i director de la revista catòlica La Familia.

Biografia

[modifica]

Pertanyia a una família d'alts funcionaris colonials i amb arrels en les Illes Filipines. Era fill de Luis Pérez Samanillo[1] i de Francisca de Olaguer-Feliu Ramírez,[2] a més de nebot del general José Olaguer-Feliú y Ramírez i besnet d'Antonio Olaguer Feliu,[3] virrei del Riu de la Plata.[4]

Va estudiar comerç amb els jesuïtes i es va dedicar al periodisme, col·laborant en la premsa espanyola i filipina; i a la literatura, conreant la poesia i el teatre.[5]

Plenament implicat en la causa carlina, va ser membre de la Junta Regional Carlista de Catalunya i redactor de El Cruzado Español i La Hormiga de Oro. El 1935 va presentar la seva obra teatral Más leal que galante juntament amb Benedicto Torralba de Damas en favor del carlisme. Va ser fundador i director de la revista catòlica La Familia, amb seu a Barcelona, des d'on va impulsar campanyes en favor de l'hospital de Sant Llàtzer i la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família. També va fundar les revistes Momento, El mirlo blanco, Don Fantasma i Guiriguay.[5]

En començar la Guerra Civil Espanyola, el seu pare i el seu germà van ser assassinats pels republicans el 26 de juliol de 1936.[6] Antonio Pérez d'Olaguer va aconseguir fugir de Barcelona a Itàlia i va tornar a Espanya per unir-se a la causa dels revoltats, ajudant en la propaganda per al franquisme i especialment el carlisme. Durant la contesa va col·laborar en diversos periòdics rebels, entre ells, El Pensamiento Alavés. Durant els anys 40 i 50 va escriure també per a la revista Cristiandad.[5]

És autor de nombroses obres, entre les quals es destaquen els llibres El terror rojo en Cataluña i El terror rojo en Andalucía, on denuncia els crims comesos sobre sacerdots, religiosos i desafectes al Front Popular, a Catalunya i Andalusia durant la Guerra civil espanyola ; i el seu llibre El Terror amarillo en Filipinas, on denuncia els crims comesos pels japonesos sobre ciutadans espanyols residents a Manila, durant la Segona Guerra Mundial.

Va realitzar nombrosos viatges, amb els quals va fer set vegades la volta al món. Les seves impressions de viatge les va exposar en conferències i col·loquis, i també en llibres com Mi vuelta al mundo. Va treballar també en obres de caritat en favor dels leprosos de Fontilles.[5]

Va ser president de l'Associació Literària Iberoamericana i membre de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres i de l'Institut d'Estudis Hispànics de Barcelona, a més de col·laborador de l'Enciclopèdia Espasa. Va morir a Barcelona el 29 de març de 1968.[5]

El 2005 va ser traduït a l'anglès el seu llibre El Terror amarillo en Filipinas, i publicat amb el títol de Terror in Manila. February 1945.

Obres

[modifica]
  • 1925: Ensayos literarios
  • 1928: De occidente a oriente por Suez
  • 1928: Españolas de Londres
  • 1932: La ciudad que no tenía mujeres
  • 1933: El Canónigo Collell
  • 1934: Mi vuelta al mundo
  • 1936: El romance de Ana María
  • 1937: El terror rojo en Cataluña
  • 1937: Los de Siempre. Hechos y Anécdotas del Requeté
  • 1938: El terror rojo en Andalucía
  • 1938: Lágrimas y sonrisas
  • 1939: Elvira, Tomás Rúfalo y yo
  • 1939: Amor y sangre
  • 1939: Piedras vivas, biografía del capellán requeté José Ma. Lamamié de Clairac y Alonso
  • 1939: Memorias de un recién casado
  • 1940: El terror rojo en la montaña
  • 1940: El Padre pro precursor
  • 1941: El Novelista que vio las estrellas
  • 1943: Mi segunda vuelta al mundo
  • 1947: El Terror amarillo en Filipinas
  • 1950: Estampas Carlistas
  • 1950: El mundo por montera
  • 1950: Al leer será el reír: artículos de humor y otras cosas serias
  • 1950: Aventura de amor y de viaje, y otras aventuras de viaje y de amor
  • 1950: Son mis humores reales
  • 1953: Hospital de San Lázaro
  • 1957: Envío a mis amigos ... que me han dado dinero
  • 1959: Eva acepta la manzana
  • 1967: Mi padre, un hombre de bien
  • 1968: Paso al rey!

Teatre

[modifica]
  • 1935: Más leal que galante: drama en dos actos y en verso (amb Benedicto Torralba de Damas)

Articles

[modifica]

Culturals i humorístics

[modifica]

Sobre el Catolicisme

[modifica]

Sobre història

[modifica]

Sobre el Carlisme i la Guerra Civil

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Mi padre, un hombre de bien. Ediciones La Familia, 1967, p. 270. 
  2. Mi padre, un hombre de bien. Ediciones La Familia, 1967, p. 88. 
  3. Mi padre, un hombre de bien. Ediciones La Familia, 1967, p. 88. 
  4. Mi padre, un hombre de bien. Ediciones La Familia, 1967, p. 105. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Suplemento anual, 1967-1968. Espasa-Calpe, 1973, p. 392. ISBN 8423945987. 
  6. La represión política en Cataluña (1936-1939). Madrid: Grafite Ediciones, 2005, p. 135. ISBN 8496281310. 

Enllaços externs

[modifica]